SJCA nº 1 161/2015, 22 de Abril de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 22 de Abril de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:282 |
| Número de Recurso | 180/2009 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
Procediment núm. 180/2009
Secció. C
Part actora: BRISIN S.L.
Representant part actora: CARMEN GRACIA LARROSA
Part demandada: AJUNTAMENT DE MONTFERRER-CASTELLBÓ
Representant part demandada: CECILIA MOLL MAESTRE
SENTÈNCIA núm. 161/2015
LLEIDA, a 22 d'abril de 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 180 de l'any 2009 , promogut a instància de la mercantil BRISIN SL, representada per la procuradora Sra. Carmen García Larrosa i assistida per la lletrada Sra. Judit Peiró Peiró; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE MONTFERRER-CASTELLBÓ representat per la procuradora Sra. Cecília Moll Maestre i assistit pel lletrat Sr. Jaume Ribes Porta. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- La part recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 16 de setembre de 2011, contra el Decret d'Alcaldia de 2 de gener de 2009, pel què es desestimava la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada el 30 de setembre del 2008 per l'empresa BRISIN SL contra l'AJUNTAMENT DE MONTFERRER-CASTELLBÓ.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixa.
Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant la desestimació del recurs amb expressa imposició de costes per a la part actora.
TERCER .- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- DE L'ACCIÓ EXERCITADA
Interessa la part recurrent que es pagui la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts per l'entitat mercantil BRISIN SL, a causa d'unes certificacions urbanístiques suposadament errònies, dictades per l'Ajuntament de Motnferrer-Castellbó que, segons afirma l'actora, provocaren la pèrdua de la venta d'una finca adquirida per la mateixa mercantil. Aquesta finca (número 1.452) es troba ubicada en una zona del terme que forma part de la urbanització coneguda com a "Zona Residencial Balcó del Pirineu", ocupa un total de 664 m2, i hi ha construïdes una sèrie d'edificacions que constitueixen el complex turístic esportiu de l'esmentada urbanització "Balco del Pirineu". El complex està composat per una zona esportiva i restuarant.
Per la pèrdua de la venta, segons el desistiment parcial de la part actora, manifestat per escrit segellat en aquest Jutjat el 8 de gener de 2013, es va deixar de reclamar el total de 962.000 euros, reclamant "un valor de depreciación del terreno del 40%", ascendint la reclamació final deduïda per aquest concepte a un total de 384.800 euros.
Per altra banda, es reclama l'import de 28.097,40 euros provisionals en concepte d'interessos, més 78.000 euros provisionals en concepte de costes a les que havia estat condemnada l'entitat BRISIN SL per la Sentència de la Audiència Provincial de Lleida, dictada en data 27 d'abril de 2009 ; més els honoraris dels lletrats i procuradors
Com a conseqüència de la modificació del planejament l'any 2008, considera la part actora, que va haver de tancar l'activitat de bar restaurant. Segons l'escrit de desistiment parcial, es reclamen les quantitats deixades de percebre entre les dates 10 de novembre de 2010 i 22 d'octubre de 2010. Aquests suposats ingressos computats a raó de 87 euros dia, multiplicats per 711 dies, més les despeses de manteniment, sumen un total de 89.319 euros, enlloc dels 659.320,20 euros reclamats inicialment.
També es reclamen danys morals per un total de 20.000 euros.
Finalment, es reclama una indemnització corresponent a la pèrdua de valor de les parcel·les propietat de BRISIN SL, al passar de la qualificació de zona residencial extensiva a zona comercial esportiva. En total es reclamen per aquest concepte 1.907.702,2 euros.
El total del quantum indemnitzatori reclamat suma 2.507.908,60 euros, segons el que afirma la part actora en el esmentat escrit de desistiment parcial ( vid foli 506 de la causa).
SEGON.- DELS REQUISITS DE LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL
L'acció jurídica d'exigència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques es correspon amb l'exercici del dret que confereix l' article 106.2 de la Constitució als ciutadans de veure's rescabalats de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, tret dels casos de força major.
El règim de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques apareix regulat en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de Règim Jurídic de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Una nodrida jurisprudència ha definit els requisits d'èxit de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la línea següent:
-
L'acreditació de la realitat del resultat dolós - "en tot cas, el mal al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones" -.
-
La antijuridicitat de la lesió produïda per no concórrer en la persona afectada el deure jurídic de suportar el perjudici patrimonial produït.
-
La imputabilitat a l'Administració demandada de l'activitat, entenent-se la referència al "funcionament dels serveis públics" com comprensiva de tota classe d'activitat pública, tant en el sentit jurídic com material i inclosa l'actuació per omissió o passivitat; i entenent-se la fórmula d'articulació causal com l'apreciació de que el desplegament de poder públic ha estat determinant en la producció de l'efecte lesiu; havent-se de precisar que per l'apreciació d'aquesta imputabilitat resulta indiferent el caràcter lícit o il·lícit de l'actuació administrativa que provoca el mal, o culpa subjectiva de l'autoritat o Agent el el causa.
-
L'excepció exonerant en els supòsits de força major.
-
La sujecció de l'exercici del dret al requisit temporal de que la reclamació es causi abans del transcurs de l'any des del fet que motiva la responsabilitat - "en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any produït el fet o acte que motiva la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu. En el cas de mals, de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles" -. ( STSJ de Catalunya de 29 de gener del any 2007 ).
TERCER.- DE LA PROVA DEL DANY I LA RELACIÓ DE CAUSALITAT AMB L'ACTIVITAT ADMINISTRATIVA - FACERE O NON FACERE-
En primer lloc, pel que fa a la càrrega de provar els danys ocasionats i la seva relació de causalitat amb l'activitat administrativa, s'ha de dir que és un fet incontrovertit i assentat per la doctrina que aquesta càrrega correspon a la part actora. En l'arrel d'aquesta afirmació hi trobem preceptes processals bàsics i màximes tradicionals. Així, l' article 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil atribueix a la part actora la càrrega de provar la certesa dels fets que al·lega, materialitzant l'onus probandi que conté el vell aforisme: "afirmanti incumbit probatio".
Però si donem un cop d'ull a la jurisprudència que ens és d'aplicació, en els casos concrets de reclamació de responsabilitat patrimonial administrativa, la doctrina es ben clara i la podem recollir en el següent fragment de la (per totes) STSJ de Catalunya de 25 de febrer de 2014 :
"La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 29 de septiembre de 2005 , dice que la exigencia de responsabilidad, a efectos indemnizatorios, exige una seria de requisitos, que por lo que ahora nos interesa resumimos en los siguientes: existencia de un daño y la relación de causalidad . La existencia del daño y de la relación de causalidad no se puede presumir, aun partiendo de la base del carácter objetivo del principio de responsabilidad patrimonial. La carga de la prueba de la concurrencia de dichos requisitos corresponde a quien lo alega. ".
Per tant, en el cas que ens ocupa és imprescindible per a l'èxit de l'acció demostrar que els danys han estat provocats per l'actuació administrativa, emmarcada dins de les funcions públiques que li han estat encomanades.
QUART.- DELS DANYS DERIVATS DE LA RESCISSIÓ DE LA VENTA DEL TERRENY
Sintetitzant els al·legats de la part actora, aquesta considera que fins al 6 de novembre de 2008, data de l'aprovació definitiva de la "Modificació de les Normes subisdiàries de planejament en l'àmbit de la urbanització Balcó dle Pirineu, al terme municipal de Montferrer i Castellbò", la parcel· la que centra aquesta litis tenia assignat un ús "residencial extensiu" que heretava de la zonificació del Pla Parcial de l'any 1975 vigent fins al 6 de novembre de 2008, al no constar com aprovat el plànol de zonificació número 13 (foli 144 de la causa). Contràriament al que indica aquesta situació urbanística que defensa la part actora, l'Ajuntament venia expedint les certificacions urbanístiques que se li demanaven, fent constar que la parcel·la es considerava...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba