STSJ Cataluña 2853/2015, 29 de Abril de 2015
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:4282 |
| Número de Recurso | 211/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2853/2015 |
| Fecha de Resolución | 29 de Abril de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 211/2015
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 29 d'abril de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2853/2015
En el recurs de suplicació interposat per Feliciano a la sentència del Jutjat Mercantil 3 Barcelona de data 13 de maig de 2014 dictada en el procediment núm. 313/2014 dimanant del Concurs Voluntari núm. 682/13-C5, en el qual s'ha recorregut contra la part Julián (ADMINISTRADOR CONCURSAL), COMERCIAL GRAFICA IMPULS 45, S.L. i ROTOBIG, S.A, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En el Jutjat Mercantil núm. 3 Mercantil de Barcelona i en el Concurs Voluntari núm. 682/13-C5 va tenir entrada sol.licitud d'iniciació d'incident concursal laboral de Feliciano .
Transcorregut el termini legal i complets els tràmits previstos en la llei es va dictar sentència en data 13 de maig de 2014 acordant-se desestimar la demanda del treballador afectat.
Contra aquesta resolució la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència del Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona dictada en incident individual de l'article núm. 64.8 de la Llei Concursal núm. 313/2014, vinculat al procediment concursal voluntari núm. 682/2013, per la qual es desestima la pretensió del demandant de no quedar afectat per l'extinció del ERO., o subsidiàriament que es determinin els efectes de l'extinció degut a incompliment empresarial, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article núm. 193, b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
L'empresa ocupadora presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
En el primer motiu postula l'addició d'un novè fet provat que digui que el treballador va manifestar el seu desacord exprés amb l'Expedient de regulació d'ocupació. Es remet a l'Acta de reunió dels representants dels Treballadors i l'empresa en el si de la tramitació del ERO. d'extinció de 33 treballadors de l'ocupadora Rotobig, SA..
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .
Conseqüentment, la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.
En aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, no admetem la modificació fàctica postulada, tota vegada que el jutge mercantil és lliure de conformar el seu convenciment judicial amb les proves que li mereixin major credibilitat, entre les quals està la documental que cita el recurrent, sense que observem error greu judicial en la seva apreciació.
Cal també recordar que les manifestacions de part, com és la oposició a la seva selecció que consta en l'Acta citada no constitueix prova eficaç i eficient per a la revisió fàctica en suplicació ( SS. TS. de 22 de desembre de 1997, de 10 d'abril i 20 de novembre de 1975 ).
Per altra banda considerem que la redacció proposada és intranscendent per variar el sentit de la decisió judicial.
En conseqüència, desestimem aquest objecte del recurs.
En el segon objecte del recurs, el demandant denuncia la infracció de l'article núm. 64.10 de la Llei Concursal. Planteja que l'incident d'extinció de les relacions laborals no ha de tenir efecte suspensiu de les demandes individuals iniciades amb anterioritat a l'expedient de Regulació d'Ocupació d'extinció col lectiva dels contractes de treball dels 33 treballadors de la plantilla de l'empresa ocupadora concursada que consten relacionats en l'Acord a què varen arribar els representants dels treballadors amb la Direcció de l'empresa, entre els quals consta el demandant tot i que va mostrar la seva oposició.
Manté que les demandes plantejades pel recurrent davant la jurisdicció social són anteriors a la declaració de concurs voluntari de l'ocupadora per Aute de 11 d'octubre de 2013 del Jutjat Mercantil 3 de Barcelona, iniciant el procediment CV 682/2013. Efectivament de la prova documental que consta, la demanda d'extinció voluntària de la relació laboral per part del treballador per incompliment del empresari en empara en l'article núm. 50.1 del ET. va ser presentada al Jutjat Degà de Barcelona el anterior dia 9 de juliol de 2013 i va donar lloc al procediment núm. 747/2013. També va entrar demanda del treballador que postulava la mateixa acció davant el Jutjat Social 3 de Granollers, procediment 785/2013, sense que consti la data de presentació. De la mateixa manera va presentar impugnació del acomiadament davant els Jutjats Socials de Barcelona, que va ser acumulada al procediment 747/2013 del Jutjat Social núm. 16 de Barcelona.
El recurrent també denuncia la infracció de l'article núm. 44 del Estatut dels Treballadors perquè entén que la Sentència del Jutjat mercantil núm. 3 no ha tingut en compte la subrogació operada de tot el personal i de l'activitat dels centre de treball per haver succeït a l'ocupadora la demandada Comercial Gràfica Impuls 45, SL., que és la continuadora de l'anterior empresa i pertany als mateixos empresaris. Invoca doctrina jurisprudencial, que no cita, de la teoria de l'aixecament del vel, ja que la nova mercantil continua l'explotació del negoci en perjudici dels drets laborals dels treballadors. Conclou que la sentència vulnera els mes elementals drets de la tutela judicial efectiva perquè impossibilita que pugui prosseguir la reclamació judicial davant la jurisdicció social d'extinció per voluntat del treballador...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba