SAP Barcelona 24/2015, 5 de Febrero de 2015
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2015:2909 |
| Número de Recurso | 277/2014 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 24/2015 |
| Fecha de Resolución | 5 de Febrero de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 277/2014
Jutjat de Primera Instància núm. 47 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 1229/2012
Sentència núm. 24/2015
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 5 de febrer de 2015
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 277/2014 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Quemada i Cuatrecasas, en representació dels Srs. Moises
, Petra i Alejandra (filla menor), part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Que debo desestimar
y desestimo la demanda interpuesta por el procurador de los Tribunales Ángel Quemada Cuatrecasas, en nombre y representación de Moises y Petra y de la hija menor de ambos, Alejandra, frente a Saint Peter's School SA, absolviendo a la demandada de todos los pedimentos cursados en su contra. Todo ello con expresa imposición de costas a la actora".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Quemada i Cuatrecasas.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Belsa i Colina.
Ha comparegut també el Ministeri Fiscal.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 14 de gener de 2015, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 312 i ss.) pels següents motius: 1er) omissió de la valoració de la conducta culposa del centre quant als incidents del penjador i els comentaris ofensius : la directora del centre admet que l'incident del penjador va passar, que quan queia la roba a la paperera els nens li dient "caca" o "basura", que es va canviar el penjador de lloc.
O sigui que hi hagué una negligència (posar el penjador damunt la paperera o la paperera sota) causant de l'incident. I s'insisteix en que això va crear un patiment a la menor.
Quant als comentaris ofensius de "chinita", "tus papás no son tus papás" i semblants, ressalta la recurrent que ala contestació es reconeix que això passava i s'atribueix a la crueltat dels nens amb els seus iguals quan tenen algun tret distintiu o lleig i que s'ha trivialitzat en dir que són comentaris de nens de quatre anys .
S'insisteix en que no es va mostrar cap interès pel tema ni per adoptar cap mesura de prevenció o de control de futurs episodis. I s'insisteix en el patiment que això des del primer moment li va produir a la nena.
La sentència no valora en cap cas l'actitud culposa de l'escola. Invoca el reglament intern que mana cuidar el llenguatge, el tracte als demés, prohibeix els motius i ridiculitzar els companys .
2on) Considera la recurrent especialment greu la passivitat de l'escola per l'edat de la menor, que sigui adoptada i l'acumulació d'incidents (recriminant que la sentència els analitzi de forma separada, incorrent en un error evident i abandonant les regles de la sana crítica i els informes dels experts, tots ells acreditatius de l'estat d'ansietat i angoixa de la menor).
3er) Quant a la fustigació o assetjament, que la sentència considera no provada, la pròpia contestació admet que es va sotmetre a vigilància el comportament del nen en qüestió i que ja al curs 2010-2011 es va detectar que en una ocasió possiblement el requeriment de joc no fora prou cortès.
I que al curs 2011-2012 observessin que dit nen semblés marginat i necessitat d'algú que jugui amb ell i ho fa amb la Alejandra, que l'aparta del grup per tenir algú amb qui jugar i que segurament el que tenia problemes de relació fora ell.
Hi veu el recurrent en tot això un clar reconeixement de que no es va saber o voler o poder tractar aquesta situació problemàtica de forma adient . Equivalent a negligent (abandó o negligència de funcions del centre en un àmbit on els pares no la podien protegir).
I insisteix en l'afectació de la menor (físicament quant a l'incident de l'arbre i psíquicament en el conjunt), per bé que el Dr. Juan refereix aquest incident a referències dels pares (min. 56:30 DVD). Insisteix la recurrent en que el que diuen els experts no ha estat contrariat per altres informes .
Quant al dany psicològic es remet al informe Juan, es queixa de que fou sotmès a un inusual interrogatori de més de 20 minuts per la Jutgessa de Primera Instància i el mateix diu respecte de la psicòloga Sra. Sonsoles, de més de 28 minuts.
Es queixa també el recurrent de l'anticipació de les valoracions que es fa sovint en dits interrogatoris i de que es menystingui la professionalitat dels perits amb conjectures, suposicions personals i irracionals, del tot temeràries.
La suposada contradicció en si anava contenta o no a l'escola no és tal: anava contenta al grup, a la classe, i amb por al pati. Error que influeix en una altra conclusió il·lògica, que no és sinó que l'expulsió li va agreujar el trauma .
El cas és que una nena perfectament integrada a la seva família passa al llarg del curs 2011-2012 a estar angoixada i amb problemes psicològics per culpa de l'omissió de cura del centre escolar.
Don. Juan no es va posar en contacte amb el centre perquè li ho impedia el secret professional. Havia de ser av través dels pares.
No és cert tampoc que la psicòloga no valorés com rellevant el que li passava a la nena, atès allò que realment declara (min. 1:04:36 i ss. DVD), que anava acumulant. En referència a l'assetjament. Es refereix a la declaració de la psicòloga al min. 57:17 i 1:03:56.
Insisteix que la nena era feliç fins octubre de 2011 i que les seves dificultats, ansietat, angoixa i patiment psicològic sorgeixen de l'entorn del Col·legi Saint Peter's
School. I que en l'actualitat, ja lluny d'aquest ambient, torna a estar bé, molt bé.
La psicòloga refereix no un sinó dos intents de reunir-se amb el centre sense èxit, a través dels pares. Resta provat, per tant, que la causa del problema fou la conducta negligent del centre demandat. Li corresponia arreglar el problema i no ho va fer.
I qüestiona que la sentència qüestioni els professionals que aquí han intervingut.
4rt) Insisteix en el risc que va suposar per la salut que es donés panga al menjador escolar .
5è) Quant al tema del desguàs s'equivoca la sentència quan diu que no hi ha relació de causalitat entre les lesions presentades i el relat de fets de l'incident del desguàs.
Ja el sol fet d'existir un desguàs amb barrots de ferro a un pati d'una escola és una negligència per a la recurrent .
D'altra banda, la demandada admet que va posar la mà i que es va cridar els pares per tal que vinguessin a veure la nena (de "percance" ho qualifica la demandada).
En tercer lloc, la pròpia sentència té d'admetre el dany produït.
En quart lloc, consten fotos del desguàs i es reconeix que fou la causa del dany el posar-hi la mà la nena. L'adequat nexe causal hi és, per tant.
La gravetat de les lesions es comprova amb l'informe del Dr. Maximiliano, el metge de la família, no pediatra.
Que va ser molt clar en dir que va aconsellar repòs quant a exercici esportiu per al que s'hagués de menester la mà (de 10 a 15 dies bena compressiva i 4 mesos de no realització d'exercici). I que va quedar un nòdul tendinós en finalitzar la observació als quatre mesos. I Don. Juan també va veure la mà inflamada. Van trametre un burofax el 30-4-2012 al col·legi, al respecte, que aquest mai va contestar. Ni va facilitar la pòlissa sanitària de l'escola.
6è) Quant al traumatisme cranioencefàlic, el cert és el que el cop amb l'arbre està admès, com ho està que el nen que l'assetjava l'apartà del grup de forma no molt correcta, de manera que provat el dany i la causa el col·legi és qui havia de provar la diligència.
I que la sentència dóna per bo el que diu Don. Juan al respecte. Dit Doctor la va visitar el novembre de 2011 per a aquest episodi i va dir que tenia alteracions, afectació de la capacitat cognitiva i desenvolupament de la memòria, alteracions específiques pròpies d'un traumatisme cranioencefàlic.
Segons la directora del centre el nen en qüestió no la perseguia, corrien els dos i va tenir mala sort de xocar amb l'arbre (min. 1:20:46 DVD)
7è) Procedia aquí invertir la càrrega de la prova: els fets tenen tots com a origen el centre; el dany físic i moral s'ha acreditat; els dictàmens dels professionals no han estat contradits; tots ells coincideixen en que el deteriorament psicològic de la menor prové del que ha passat a l'escola.
No hi ha cap prova d'adopció de mesures de control o de precaució. L' art. 1903 CC és clar en invertir la càrrega de la prova en aquests casos. Res s'ha fet per a eradicar o prevenir l'assetjament.
8è) En cap moment s'ha valorat el caire adhesiu del contracte d'escolarització signat i el caire de consumidors dels actors . La pròpia demandada admet que la matrícula es fa amb un imprès innegociable.
Destaca que el reglament i el contracte són el marc de regulació del contracte entre les parts. Que hi ha una renovació implícita si cap de les parts manifesta el contrari, de manera que el col·legi pot rescindir el contracte sense cap motiu.
Això és una clàusula abusiva (que hauria d'haver apreciat d'ofici el Jutjat -s'invoca la jurisprudència a partir de la sent. TJUE 4-6-2009 sobre l'art. 6.1 Dir. 93/13/CEE- com a obligació -sent. Banif, EDJ 2013/9874-) que conculca el dret a l'educació (s'invoca la sent. TC de 13-2-1981 i la sent . 18-12-1981 que no permet una rescissió injustificada un cop s'ha estat admès; íd sent. TEDH Campbell i Cosans, de 25-2-1982, ap. 28).
Invoca els arts. 85, 86 i 89 LGDCU text refós RDLeg. 1/2007. En haver superat el primer curs (d'adaptació) no li era...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 9 de Marzo de 2016
...la sentencia dictada, con fecha 5 de febrero de 2015, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 11ª), en el rollo de apelación nº 277/2014 , dimanante de los autos de juicio ordinario nº 1229/2012 del Juzgado de Primera Instancia nº 47 de - Mediante providencia de fecha 15 de mayo d......