STSJ Cataluña 170/2015, 14 de Enero de 2015
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:2288 |
| Número de Recurso | 7079/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 170/2015 |
| Fecha de Resolución | 14 de Enero de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 7079/2014
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de gener de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 170/2015
En el recurs de suplicació interposat per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona a la interlocutòria del Jutjat Social 29 Barcelona de data dictada en el procediment Demandes núm. 363/2010 en el qual s'ha recorregut contra la part Gines, Magdalena, Roberto, Juan Ramón, Constancio, Jenaro, Segundo, Adrian, Elias, Leonardo, Virgilio i Arturo, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En fase d'execució de sentència i en data 22 de gener de 2014 es dictà um decret pel qual s'aprovava la liquidació d'interessos a la part actora, Jorge . Es va fer constar que la part condemnada no havia impugnat dins de termini la liquidació. No va constar l'escrit presentat per la condemnada, de data 17 de juliol de 2013, que per error constava en un altre expedient. La part demandada va interposar un recurs de revisió, que va estar impugnat per la part actora.
Es va dictar interlocutòria el 10 de juny de 2014, la part dispositiva de la qual diu:
Confirmar la liquidación de intereses practicada con fecha nueve de diciembre de dos mil trece, ascendiendo a 68.310,15 #, a cargo de Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.
Contra aquesta interlocutòria la part demandada, Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, Segundo i altres, que el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Interlocutòria de data 12 de juny de 2.013, que desestimà el recurs de revisió interposat per la part executada contra el Decret de data 22 de gener de 2.014, pel qual s'aprovà la liquidació d'interessos practicada per la Sra. Secretària del Jutjat, en la quantia de 68.310,50#, interposa l'empresa executada Recurs de Suplicació, el qual te per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi ha comès.
En l'únic motiu del recurs, que no es troba emparat en cap dels apartats de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la recurrent denuncia la infracció de l'article 576 de la Llei d'Enjudiciament Civil i la doctrina de la Sala IV Tribunal Suprem, així com de l' art. 8.7 del RDLeg. 1/2002, text refós de la Llei de Plans i Fons de Pensions i argumenta el següent: a) que els actors el que demanaven en la demanda era l'actualització financera i actuarial de les aportacions consolidades en el fons intern, de les que en el seu dia van obtenir el dret de rescat, transferència i mobilització. b) que ja existeixen 11 sentències de la Sala que consideren que el dret al rescat, transferència i mobilització de drets consolidats es van exercir mitjançant una acció declarativa, el que ha estat ratificat pel Tribunal Suprem en les sentències de dates 4 i 11 de juliol i 13 de novembre de 2013, en les que es diu que la decisió conté una condemna alternativa, en la que un dels seus termes no consisteix en el pagament d'una quantitat de diners, per la qual cosa es podria donar un enriquiment injust, si s'hagués concedit interessos processals sobre les quantitats aportades al fons i després, sobre el mateix període, hagués hagut condemna a actualitzar l'aportació i a que es meritessin interessos processals.
Com es pot comprovar, la qüestió a debat es totalment jurídica i es concreta en decidir si la sentència recaiguda en les actuacions 363/2010, del Jutjat Social nº 29, que és la que s'està executant en el present procediment, és una sentència declarativa genèrica, per la qual cosa no s'haurien generat interessos o bé s'ha de considerar que es dinerària, per la qual cosa els interessos liquidats per la Sra. Secretària del Jutjat serien correctes, atès que per cap de les parts es denuncia que hagin estat mal calculats.
Doncs bé, la tesi correcta és la que explicita el jutge d'instància en la interlocutòria de data 10 de juny de 2.014 ara recorreguda, per la qual cosa el motiu s'ha de desestimar i això pels arguments següents:
1) En primer lloc, de la simple lectura de la decisió de la sentència citada es desprèn que la resolució no és declarativa sinó de condemna, atès que en la citada sentència es condemnà l'empresa a abonar als actors, en concepte d'indemnització de danys i perjudicis, per l'endarreriment en la mobilització dels fons consolidats per a cadascun d'ells en el moment de l'extinció del seu contracte de treball, les quantitats que figuren en la decisió, calculada des la respectiva data de l'extinció del contracte, fins el moment en que l'empresa demandada va consignar judicialment l'import dels drets consolidats, amb el tipus d'interès del 4% per actualitzar els fluxos monetaris.
És a dir, literalment es tracta d'una sentència de condemna i no declarativa com pretén la recurrent. Així ho va entendre la pròpia Caixa quan va consignar en el Jutjat l'import de la condemna.
2) D'altra banda, no és d'aplicació al present supòsit les sentències d'aquesta Sala a la qual fa referència la recurrent, una de les quals, per cert, la de data 21 de setembre de 2012 (R. 2083/2011 ), ha estat revocada pel Tribunal Suprem en la sentència de data 10.12.2013 del Tribunal Suprem, citada pels impugnants del recurs, perquè l'assumpte que van resoldre les citades sentències no és el mateix que el que se'ns presenta en el present recurs, ni tampoc són d'aplicació les sentències del TS de dates 4 i 11de juliol i 13 de novembre de 2013, a les que també fa referència la recurrent, tal com posteriorment es raonarà.
3) Aquesta Sala ja s'ha pronunciat sobre aquesta controvèrsia en una sentència referida també a la demandada, en un assumpte molt simil.lar al present.
En l'esmentada sentència de data 13.10.2014 (R. 4469/2014 ), és diu el següent, en relació amb les STS que cita la recurrent, amb raonaments que es comparteixen totalment:
"Es de reseñar pues que la sentencia de instancia no extendía el importe de la actualización financiera hasta el momento en que tales rescate, movilización o trasferencia se realizaran efectivamente con posterioridad, -caso en que debería de procederse a una ulterior liquidación en ejecución de sentenciasino que fijaba directamente el importe de los mismos, a la fecha de la sentencia. Tal hecho es relevante, puesto que constituye el elemento diferencial entre los supuestos de hechos de dos grupos de sentencias del Tribunal Supremo, que han resuelto de forma...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 2657/2016, 29 de Abril de 2016
...practicada en relación al autos dictados por el Magistrado del Juzgado Social 29 de Barcelona. CUARTO Es decir en la sentencia,Roj: STSJ CAT 2288/2015 - Sala de lo Social.Nº de Recurso: 7079/2014 .Nº de Resolución: 170/2015.Fecha de Resolución: 14/01/2015.....tal com resolt la STS de 10.12.......
-
ATS, 1 de Diciembre de 2015
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 14 de enero de 2015, en el recurso de suplicación número 7079/2014 , interpuesto por la CAIXA D'ESTAVIL I PENSIONS DE BARCELONA, frente al auto dictado por el Juzgado de lo Social nº 29 de los de Barcelona de fe......