SAP Girona 44/2015, 3 de Febrero de 2015
| Ponente | ILDEFONSO CAROL GRAU |
| ECLI | ES:APGI:2015:78 |
| Número de Recurso | 971/2014 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 44/2015 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL·LACIÓ Nº 971/2014
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 285/2011
JUTJAT PENAL Nº 5 DE GIRONA
SENTÈNCIA Nº 44/2015
Il·lms. Srs.:
PRESIDENTA:
FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO
MAGISTRATS:
CARME CAPDEVILA SALVAT
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, tres de febrer de 2015.
VIST en aquesta Sala el present recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada el dia 30/9/2013 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 5 de Girona, en la Causa nº 285/2013 seguida per delictes de falsedat i estafa; essent parts recurrents el Ministeri Fiscal i el senyor Imanol, defensat pel Lletrat Sr. Miquel Abad Brando i representat per la Procuradora Sra. Carme Peix Espígol, qui impugna alhora el recurs del Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, que expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"QUE DEBO CONDENAR Y CONDENO AL ACUSADO, Imanol, con Nie NUM000, como autor responsable de un delito estafa en concurso medial con un delito de falsedad en documento oficial, a la pena de 2 años de prisión, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por igual tiempo, pena de multa de 9 meses y 18 días con cuota diaria de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago.
QUE DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO A Sebastián, con Nie NUM001, de los hechos por lo que se formula acusación contra él.
Se imponen las costas al acusado Imanol ."
El recurs del Ministeri Fiscal es va interposar-se mitjançant escrit del dia 24/10/2013, i contra la sentència de data 30/9/2013, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. En la mateixa data va presentar escrit d'apel·lació el senyor Imanol, el qual va impugnar el recurs de contrari per escrit de 17/9/2014; remetent-se les actuacions el dia 5/11/2014 a aquesta Audiència.
S'accepten els fets provats de la sentència apel·lada.
FONAMENTS DE DRET
El Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs en els següents motius: en primer lloc, perquè entén que calia haver aplicat la continuïtat delictiva al delicte de falsedat, a la vista de que el senyor Imanol portava dos documents falsos en la confecció dels quals havia participat; en segon lloc, perquè entén que el delicte d'estafa apreciat només va ser comès en grau de temptativa, i no consumat.
El senyor Imanol, per la seva banda i a més d'impugnar el primer argument anterior, al·lega en primer lloc que no s'ha provat la seva participació en la confecció dels documents falsos que portava; en segon lloc, que no s'ha acreditat la concurrència d'engany suficient a la seva acció, pel que mancaria un dels elements del delicte d'estafa; i, finalment, que els documents que portava, per tractar-se de meres fotocòpies, no poden ser qualificats com a documents oficials als efectes de l' article 392 CP .
El primer argument del recurs del Ministeri Fiscal ha de ser estimat, doncs la sentència declara provat que el senyor Imanol portava dos NIE falsos, en els que s'havia col·locat la seva fotografia. I cal recordar que la jurisprudència ens recorda que "para que concurra el tipo penal de falsedad en documento oficial no se precisa averiguar cuál era el fin último o el móvil o motivo por el que actuó falsariamente el acusado; sino que es suficiente, tal como ya se anticipó, con que concurra el dolo falsario, integrado por el conocimiento de que se está generando un documento falso y que pese a ello se confeccione voluntariamente" ( ATS de 16/7/2012 ). Pel que no resultarà necessari, per tal d'aplicar la continuïtat delictiva, acreditar que l'altre document falsejat que el senyor Imanol portava -al seu nom- havia estat confeccionat "en execució d'un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica" ( article 74.1 CP ) que la que, segons es declara provat, va dur al recurrent a falsejar un altre document a nom de Norberto : fer una compra fraudulenta. I, en tot cas, sempre serà molt més avantatjós pel condemnat considerar els fets com un delicte continuat, enlloc de dos delictes independents; pel que la tesi del delicte continuat ha de ser apreciada sens dubte.
El segon argument del recurs del Ministeri Fiscal també ha de ser estimat, doncs resulta evident que la estafa no es va arribar a consumar; ja que, com diuen els fets provats, "Por un aviso del Comité de Créditos de Madrid, el representante legal de Hipercor se dirigió a la sección de joyería, y pudo evitar la venta" . El que implica que el iter criminis només va arribar al grau de temptativa; de temptativa acabada, això sí, doncs el senyor Imanol va fer, sens, dubte, tots aquells actes que es trobaven al seu abast i que objectivament haurien d'haver produït el resultat. Tot i que aquest no es produís per una causa independent de la voluntat de l'autor: la intervenció del representant legal de Hipercor; i sense perjudici del que es dirà, en analitzar els arguments del recurs del senyor Imanol, sobre la idoneïtat de la seva temptativa.
Pel que fa al primer argument del recurs del senyor Imanol, cal dir que no pot, a la vista de la jurisprudència, ser acollit per aquesta Sala. I això perquè els dos NIE falsos que portava el senyor Imanol tenien la seva pròpia fotografia, i el Tribunal Suprem ens recorda que "Tiene declarado esta Sala que la falsedad documental no es necesariamente un tipo de propia mano, de modo que pueden participar en el delito varias personas, realizando en forma colaboradora la acción descrita por el verbo rector del tipo, tomando parte en la ejecución, participando idealmente en la misma, o auxiliando a su comisión con actos necesarios o accesorios. En definitiva la participación criminal es admisible en el delito de falsedad, en cualquiera de las formas propias del concurso de delincuentes (cfr, por todas, SSTS 1041/2005, 16 de septiembre (RJ 2005, 7175 ), 234/2001, 3 de mayo (RJ 2001, 2943 ) y 1245/1994, 15 de junio (RJ 1994, 4960)). Resulta irrelevante, pues, si fue el recurrente o fue otro quien física y materialmente manipuló el documento falsificándolo, porque en todo caso hubo de entregar necesariamente su propia fotografía para la elaboración falsa de aquél, y esto constituye cuando menos una cooperación necesaria para la falsificación, puesto que de otro modo no hubiera sido posible" ( SSTS 266/2008, de 7 / 5, o 725/2008, de 17/11 ). El que implica que tant la persona que col·loca una fotografia seva en un document fals, a nom seu o d'un altre, com la que entrega la fotografia a un tercer per que la col·loqui en aquell document, són autors del delicte; pel que resulta indiferent saber si el senyor Imanol va fer personalment la modificació o només va proporcionar a un tercer la seva fotografia, per tal de que aquest darrer la substituís als documents. Essent, doncs, prova suficient de la seva participació la presència de la seva fotografia a cadascun dels documents falsejats. A no ser, esclar, que hagués acreditat desconèixer la falsificació; però això no només no s'ha fet, sinó que consta provat que portava els dos documents a sobre, i que un d'ells el va emprar per a acreditar una falsa identitat.
1- Tampoc podem estimar el segon argument del recurs del senyor Imanol, fundat en que -segons ell- l'engany amb el que va intentar l'estafa no era suficient com per a confondre als empleats de Hipercor -avesats en matèria de fraus similars-, pel que l'acte seria no punible; doncs, aplicant un bàsic deure de autoprotecció, havien de descobrir-lo. Una tesi que, a la vista del fet de que, efectivament, els empleats de Hipercor van descobrir el frau, entenem que cal reconduir a una al legació de temptativa inidònia. Però, tot i fer aquesta precisió, no podem admetre que es tractés d'una temptativa completament inidònia, doncs s'ha acreditat que la targeta de crèdit amb la que el senyor Imanol pretenia fer la compra fraudulenta era autèntica; una dada que havia de dificultar extraordinàriament la detecció del frau, inclús per persones avesades. Certament, el fet de exhibir dos NIE amb noms diferents és una maniobra que, des del punt de vista del propi estafador, no es pot considerar com a massa intel ligent; però cal recordar que l'estafa no es va detectar per causa d'això, sinó perquè en els dies anteriors s'havien detectat, per part del Comitè de Crèdits de la central de El Corte Inglés a Madrid, operacions similars.
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba