STSJ Cataluña 74/2015, 11 de Febrero de 2015
| Ponente | HECTOR GARCIA MORAGO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:679 |
| Número de Recurso | 342/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 74/2015 |
| Fecha de Resolución | 11 de Febrero de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ TERCERA
Recurs d'apel lació núm 342/2014
Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona
Procediment ordinari núm 532/2011
Apel lant: SRA Aurora
Apel lat: JUNTA DE COMPENSACIÓ DE CAN MARGARIT (AJUNTAMENT DE CORBERA DE LLOBREGAT)
S E N T È N C I A núm. 74/2015
Il lms/es Magistrats/ades:
SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President
SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL
SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO
Barcelona, 11 de febrer de 2015.
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ TERCERA), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat la SENTÈNCIA següent a les actuacions del recurs d'apel lació núm 342/2014, interposat, com a part apel lant, per Doña Aurora - representada pel Procurador SR JORGE RODRÍGUEZ SIMÓN i assistida pel Lletrat SR JOSÉ SÁNCHEZ JIMÉNEZ-, essent la part apel lada la JUNTA DE COMPENSACIÓ DE CAN MARGARIT (IL LM AJUNTAMENT DE CORBERA DE LLOBREGAT) -representada pel Procurador SR JUAN ÁLVARO FERRER PONS i assistida pel Lletrat SR LLUÍS PONS MIR-.
Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Magistrat HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer d'aquesta Sala.
ANTECEDENTS DE FET
En el recurs ordinari núm 532/2011, seguit davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona, es dictà la Resolució interlocutòria núm 197, de 10 de juliol de 2014, en mèrits de la qual es declarà la competència de l'Ordre jurisdiccional civil per tal d'entendre sobre la reclamació d'honoraris formulada per l'arquitecte actora contra la Junta de Compensació avui apel lada.
Disconforme amb la decisió del Jutjat d'instància, la demandant interposà apel lació; i la demandada s'hi oposà en temps i forma. Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 29 de gener de 2015 per tal de votar i decidir.
En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.
FONAMENTS DE DRET
El present recurs d'apel lació ha estat promogut per Doña Aurora contra la Resolució interlocutòria núm 197, de 10 de juliol de 2014, en virtut de la qual el Jutjat Contenciós Administratiu núm 7 de Barcelona (recurs ordinari núm 532/2011 ) considerà que la controvèrsia existent entre l'ara apel lant i la JUNTA DE COMPENSACIÓ DE CAN MARGARIT (IL LM AJUNTAMENT DE CORBERA DE LLOBREGAT), amb motiu dels honoraris professionals exigits per la demandant en qualitat d'arquitecte redactora del projecte d'urbanització de l'àmbit d'actuació administrat per la Junta apel lada, havia de ser deferida a l'Ordre jurisdiccional civil.
En aquesta segona instància, les parts han insistit en els seus arguments: l'apel lant posant especial accent en la naturalesa administrativa, tant de l'entitat demandada, com de l'encàrrec professional rebut; i l'apel lada negant aquesta naturalesa.
El contracte professional del qual porta causa la reclamació, va ser subscrit en data 22 d'octubre de 2002, sota la vigència del text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (TRLC), aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny; la qual cosa vol dir que els seus efectes i extinció havien de ser analitzats a la llum d'aquesta normativa. No debades, així ho havia disposat, amb caràcter general, la disposició transitòria 1ª , punt 2, de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic i les disposicions promulgades amb posterioritat (amb posterioritat a aquesta Llei).
Doncs bé: sota el paradigma legal que precedí la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, els contractes celebrats per les Juntes de Compensació amb la finalitat de desplegar les seves comeses de gestió urbanística pròpiament dita (per exemple: l'adjudicació de les obres d'urbanització; i amb tanta o més raó, els encàrrecs adreçats a la projecció prèvia d'aquestes obres) havien de tenir necessàriament naturalesa administrativa i, per conseqüència, els litigis subsegüents havien de ser resolts en darrera instància per l'Ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
En l'anterior sentit, resultarà il lustratiu transcriure bona part la Sentència de 24 de febrer de 2012, dictada per la Secció 1ª de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJ de Castella-Lleó (Valladolid) en seu de l'apel lació núm 847/2010, a partir del moment en què porta a col lació sengles pronunciaments dictats, sobre aquest assumpte que ara ens ocupa, per la Sala de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem:
"SEGUNDO.-.- La cuestión suscitada en esta alzada consiste, pues, en determinar cuál sea el órgano jurisdiccional competente para conocer de los litigios suscitados en relación a los contratos de obras celebrados entre las Juntas de Compensación y un tercero y cuyo objeto sea la realización de las obras de urbanización.
Pues bien, y reconociendo que la solución a esta problemática es compleja, dado que los distintos pronunciamientos judiciales recaídos no han dado una respuesta unívoca a la misma, hemos de advertir que la última jurisprudencia, incluso de la Sala de Conflictos de Jurisdicción, viene a avalar la tesis propugnada por la parte apelante, apartándose así de la doctrina inicial recogida en la sentencia apelada.
Procede, pues, recoger algunos pronunciamientos jurisprudenciales que resultan esclarecedores; y así el auto de la Sala de Conflictos de Competencia del Tribunal Supremo de fecha 10 de julio de 2.003, declara:
SEGUNDO.- (...) La resolución de la cuestión planteada exige ante todo precisar el carácter y naturaleza jurídica de la Junta de Compensación contra la que se ejercita la demanda y que las partes están conformes en calificar como de naturaleza administrativa, pues así resulta no solamente de lo dispuesto en el artículo 81.2 de la Ley 5/1.999 de Castilla y León sino que ello está ratificado en el artículo 127.3 del Texto Refundido de la Ley del Suelo, coincidente en este extremo con lo dispuesto en el artículo 158.3 del Real Decreto Legislativo que aprueba el Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1.992. En tal sentido, el artículo 24 del Reglamento de Gestión califica a dicha Junta como de entidad urbanística colaboradora y el artículo 175 de dicho Reglamento le encomienda la facultad de contratar las obras de urbanización. Forma parte, por tanto, dicha Junta de la Administración Pública como comprendida en lo dispuesto en el artículo 1.2.d) de la nueva Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa y en el artículo 1.1.c) de la anterior Ley de dicha Jurisdicción.
Siendo claro, por tanto, la naturaleza jurídica de dicha Junta de Compensación, a la que la Sentencia de la Sala Tercera de este Tribunal de 30 de julio de 1.988 califica de una típica figura de autoadministración a la que la Ley le confiere la intervención, bajo la supervisión de la Administración, de la función pública de urbanismo, es evidente que el contrato, origen de la deuda y...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Valencia 104/2020, 14 de Mayo de 2020
...y también de la naturaleza y características de los "endosos" de aquéllas". O TSJ, Contencioso sección 3 del 11 de febrero de 2015 ( ROJ: STSJ CAT 679/2015 -ECLI:ES:TSJCAT:2015:679 ) Sentencia: 74/2015 Recurso: 342/2014 Ponente: HECTOR GARCIA MORAGO "Procede, pues, recoger algunos pronuncia......