STSJ Cataluña 1725/2015, 9 de Marzo de 2015
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:1584 |
| Número de Recurso | 5919/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 1725/2015 |
| Fecha de Resolución | 9 de Marzo de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 5919/2014
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 9 de març de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1725/2015
En el recurs de suplicació interposat per INDUSTRIA ROMAGNOLA CONDUCTORS ELECTRICS, S.L. a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 20 de maig de 2014 dictada en el procediment núm. 219/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Nicolas, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 4-3-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de maig de 2014, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda promovida por INDUSTRIA ROMAGNOLA CONDUCTORS ELECTRICS SL debo absolver y absuelvo al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y Nicolas de las pretensiones de la demanda.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Que por resolución administrativa de 28-9-2012 se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente de trabajo padecido por Nicolas el 12-4-2012, imponiendo a la empresa IND. ROMAGNOLA CONDUCTORS ELECTRICS SL un recargo de un 40%, folio 61 y ss. Disconforme la parte actora con la anterior resolución administrativa ésta interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada.
Que la resolución administrativa de 28-9-2012 anterior se sustenta para imponer el recargo indicado en los hechos y fundamentos que figuran en el acta NUM000, contenida en los folios 65 y ss,(a los que dada su extensión y completud íntegramente me remito, y así permite efectuar la doctrina del Tribunal Supremo)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar ( Nicolas ). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'empresa demandada planteja recurs contra la sentència que desestima la seva pretensió de deixar sense efecte la Resolució del Institut Nacional de la Seguretat Social que la declara responsable del recàrrec del 40%, de les prestacions de la seguretat social derivades de l'accident que va patir el seu treballador Don. Nicolas degut a manca de mesures de seguretat en el treball quan prestava serveis.
L'objecte del recurs és l'examen de les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article núm. 191, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
El treballador accidentat presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
Denuncia l'aplicació indeguda dels articles núm. 376 i 343 de la Llei d'Enjudiciament Civil en referència a la prova testifical i pericial duta cap pel magistrat en el judici. Resumidament, després de negar que el document 234 no estigui signat pel testimoni que el va ratificar en l'acte de la vista oral, manté que constitueix un testimoni perit tècnic . Assenyala que el informe de l'accident de treball deriva del contracte que l'empresa recurrent te amb la contractada per al servei extern de prevenció de riscos Laborals Mútua Asepeyo, d'acord amb l'article núm. 16.3 de la Llei 31/1995 de 8 de novembre en relació amb el Reglament dels Serveis de Prevenció del RD. 39/1997 de 17 de gener. Conclou que la sentència havia de fer una valoració de la prova pericial i no com a testifical, i per altra banda que no es pot exigir a l'ocupadora una activitat de valoració i control de riscs contractada a empresa externa mitjançant remuneració, como ocorre en tots els casos, sense que es pugui considerar que el informe que efectuï no pot ser imparcial. Insisteix en què caldrà estar al informe del testimoni perit conforme l'accident va ser per causa fortuïta, de forma que la recurrent hauria de ser absolt de la responsabilitat del recàrrec.
Respecte a la valoració de la prova testifical/pericial a què es refereix la recurrent, cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que l'objecte del recurs de suplicació es redueix als legalment previstos, com la modificació de fets provats com a conseqüència únicament d'un error de fet evident i de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social, així com de la constatació expressa de les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència d'acord amb l'apartat c) de l'article núm. 193 i 2 de l'article núm. 196 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, com fa la recurrent en el seu únic motiu de recurs, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny, que diu : "Mientras que el derecho a una respuesta judicial sobre las pretensiones esgrimidas goza de naturaleza constitucional, en tanto que deriva directamente del art. 24.1 CE, el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 12 de Abril de 2016
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 9 de marzo de 2015, en el recurso de suplicación número 5919/2014 , interpuesto por INDUSTRIA ROMAGNOLA CONDUCTORS ELECTRICS S.L., frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 8 de los de Barcelo......