SAP Barcelona 38/2015, 19 de Diciembre de 2014
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2014:14238 |
| Número de Recurso | 190/2014 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 38/2015 |
| Fecha de Resolución | 19 de Diciembre de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal. Secció desena
Recurs d'Apel·lació nº 190/14-C
Procediment Abreujat nº 1007/14R
Jutjat Penal nº 1 de Vilanova i la Geltrú
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, dinou de desembre de dos mil catorze
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa procedent de procediment abreujat nº 1007/14R del Jutjat Penal nº 1 dels de Vilanova, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Alfonso, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 10 de setembre de 2014, per delicte de violència familiar. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Alfonso como autor de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal atenuante de embriaguez, a la pena de DOS MESES de PRISIÓN,que se sustituye por 4 meses de Multa con cuota diaria de 6 euros ( 720 euros en total) o 60 DÍAS de Trabajos en Beneficio de la Comunidad, privación del derecho de tenencia o porte de armas por un período de 9 meses, así como la prohibición de acercarse o comunicarse con su madre Ángeles
, a su domicilio y lugar de trabajo a distancia no inferior a 1000 metros, por un período de 1año y 2 meses, así como al pago de las costas procesales.
Contra l'anterior sentència es va interposar recurs -dins de termini legal- per la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 27 d'octubre de 2014, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala per a la seva resolució. Per interlocutòria de 11 de desembre es va designar magistrat ponent, es va denegar prova testifical en aquesta segona instància, i es va assenyalar el proppassat dia 17.12.14 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal per a resoldre el recurs amb ple coneixement de causa.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en un escrit que conté dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, malgrat no venir redactats amb l'exigible sistemàtica i separació degudes, cosa que obliga a la Sala a analitzar-los sota els epígrafs següents: 1) Error en la valoració de la prova atesa la manca de declaració de la víctima en el plenari; i 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 153.2 del Codi Penal .
-
Fonamenta en primer lloc el recurrent l' hipotètic error de la jutge penal en la valoració de la prova relativa a la participació de l' acusat en el delicte de maltractament puntual en l'àmbit familiar que li ha estat imputat en aquesta causa, perpetrat el dia 6 de gener 2014 dins la llar familiar contra la seva mare de 87 anys d'edat, tot argumentant que estem davant de dues versions parcialment contradictòries sobre allò que realment va passar, sense que les proves practicades en el plenari permetin bandejar el principi constitucional de presumpció d'innocència previst en l' art. 24.2 CE .
Atès que en el judici oral tant la persona presumptament agredida va acollir-se al dret a no declarar contra un parent en primer grau que li atorga l' art. 416.1 Lecrim, la defensa sol·licita s' apliqui el principi "in dubio pro reo" i es modifiqui el relat de fets provats que conté la sentència d'instància, en el sentit de suprimir tota referència a la hipotètica empenta ulterior a les amenaces verbals, cosa que comportaria que l'acció executada fos atípica penalment.
La Sala no pot compartir aquest plantejament atès que -com ja hem esmentat en múltiples resolucions anteriors sobre aquesta matèria- el bé jurídic protegit per l' art. 153 CP ( la dignitat dels membres integrants de la unitat familiar esmentats en l'actual art. 173.2 del Codi, reformat per la L.O. 5/10 de 22 de juny ), és d'àmbit públic indisponible i ha de ser tutelat per les Autoritats àdhuc en contra de la voluntat dels perjudicats, puix així ho exigeix la Carta Magna de 1978 i el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950. Estem davant d'un delicte pluriofensiu que atempta a l'ensems la integritat psicofísica dels membres més febles de la família, en clau de vulnerabilitat, i a la convivència pacífica.
L'estudi acurat de la causa i de la sentència apel·lada, palesa...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba