SAP Girona 322/2014, 26 de Noviembre de 2014
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2014:1198 |
| Número de Recurso | 461/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 322/2014 |
| Fecha de Resolución | 26 de Noviembre de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 461/2014
Actuacions: procediment ordinari núm. 485/2012
Jutjat Mercantil 1 Girona
SENTÈNCIA NÚM. 322/14
PRESIDENT
Fernando Lacaba Sánchez
MAGISTRATS
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones
Girona, vint-i-sis de novembre de dos mil catorze
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 461/2014, en el qual ha estat part apel·lant BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A., representada per la procuradora GREGÒRIA TUÉBOLS MARTÍNEZ i dirigida pel lletrat XAVIER CLAVER ESPAX, i part apel·lada Pedro Francisco i Flora, representada per la procuradora ROSA LLUM FERNÁNDEZ FELIU i dirigida per la lletrada CRISTINA MUNTAÑOLA ÁLVAREZ. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Mercantil 1 Girona, en les actuacions 485/2012, que se segueixen a instància de Pedro Francisco i Flora, representats pel procurador ROSA LLUM FERNÁNDEZ FELIU i defensats pel lletrat CRISTINA MUNTAÑOLA ÁLVAREZ, contra BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A., representat per la procuradora GREGÒRIA TUÉBOLS MARTÍNEZ, i defensat per la lletrada ESPERANZA NOREÑA OCHAÍTA, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: " PARTE DISPOSITIVA: Que DEBO ESTIMAR y ESTIMO la demanda interpuesta por don Pedro Francisco y doña Flora, representados por el procurador de los tribunales doña Rosa Luz Fernández Feliu, contra la entidad de crédito BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A., representada por el procurador de los tribunales doña Gregoria Tuebols Martínez,
-DECLARANDO en relación a la pretensión principal ejercitada, la excepción de cosa juzgada material en relación a la acción individual de declaración de nulidad por el carácter abusivo de la condición general descrita en el hecho primero de la demanda, en los términos indicados en los puntos primero y segundo del suplico de la demanda, en atención a la firmeza de la sentencia nº 241/2013, de 9 de mayo, del Pleno de la Sala Primera del Tribunal Supremo. -CONDENANDO a la entidad de crédito BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A., a la devolución a don Pedro Francisco y doña Flora de la cantidad de 7.258,12 euros (SIETE MIL DOSCIENTOS CINCUENTA Y OCHO EUROS CON DOCE CÉNTIMOS DE EURO), cobrada en virtud de la aplicación de la cláusula descrita en el hecho primero de la demanda, con los intereses legales devengados desde la fecha de cada cobro, y al pago de todas aquellas cantidades que se hubieran pagado o cobrado en virtud de la aplicación de la referida cláusula, con sus intereses legales desde la fecha de cada cobro, así como los intereses procesales del art. 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil desde el dictado de la presente sentencia.
Se condena en costas a la entidad demandada BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A."
La part demandada va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es dirà.
En el present procediment ordinari, el prestatari d'un préstec hipotecari reclama la declaració de nul litat de la denominada clàusula sòl del contracte celebrat amb l'entitat bancària; també demana que se li retornin les quantitats pagades en virtut de la clàusula sòl des de la data del contracte (27.5.09) que xifra en 7.258,12 # i, finalment, la devolució d'aquelles altres quantitats que es vagin pagant en virtut de la referida clàusula i -ambdós casos- amb pagament dels interessos legals des de cada cobrament. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda respecte la primera pretensió (nul litat de la clàusula sòl) per cosa jutjada material i respecte les altres dues pretensions de caràcter crematístic per aplicació de la retroactivitat de la declaració de nul litat de la clàusula sòl. Condemna en costes a la part demandada.
Contra tal decisió s'alça la part demandada.
El cas sotmès a revisió per aquesta Sala, presenta algunes peculiaritats respecte el que ja varem resoldre en la nostra sentència de 30.9.14 (número 259) tot i que quant al fons la problemàtica és la mateixa. Aquest procés es va iniciar per una demanda presentada en data 16.7.12 i la contestació per part del BBVA va tenir lloc en el dia 19.10.12. Posteriorment l'Audiència Prèvia es va celebrar -després de determinades vicissituds processals que no afecten al cas- en el dia 29.5.13 però no es va arribar a celebrar el judici. I la causa va venir motivada perquè la part demandada va presentar escrit en 4.7.13 pel que va demanar el sobreseïment del procediment per causa de cosa jutjada material en haver adquirir ja fermesa la sentència del Ple del Tribunal Suprem número 241/13 de 9.5 .13 i el seu posterior aclariment per interlocutòria del dia 3 de juny següent. Traslladada la petició a la part demandant s'hi va oposar i el jutge va dictar interlocutòria en data 12.9.13 per la que 1) desestima la pretensió del sobreseïment i 2) deixa sense efecte la celebració del judici i de la pràctica de les proves acordades en l'AP i ordena que restin les actuacions llestes per a dictar sentència. Desestima el recurs de reposició de la part demandada per interlocutòria de 14.1.14 i confirma en la seva integritat la resolució recorreguda. Finalment dicta sentència en la darrera data esmentada.
Aquestes peculiaritats processals tenen la seva transcendència en el fons de la qüestió que es discuteix, o al menys en una d'elles (la declaració de nul litat per manca de transparència de la clàusula sòl). En efecte, la part recurrent en apel lació insisteix en què existeix l'excepció processal (que abans en dèiem perentòria) de cosa jutjada material -en el seu aspecte o efecte negatiu- a causa de la STS de 9.5.13 i que afecta a 1) la declaració de nul litat de la clàusula aquí discutida i 2) que la declaració de nul litat és irretroactiva, és a dir, no pot comportar la devolució de les sumes ja pagades en aplicació d'aquella clàusula perquè el TS ja es va pronunciar també sobre aquesta qüestió.
Això vol dir que la part demandada de fet s'aplana a una de les qüestions debatudes: la declaració de nul litat de la clàusula sòl pactada. I ho fa, no en la contestació a la demanda (encara no s'havia dictat la STS del Ple) on seguia mantenint que era una clàusula transparent, sinó a partir del seu escrit de 4.7.13. I això és el que porta a error al jutge d'instància en estimar que hi ha cosa jutjada material sobre aquest aspecte però no sobre el de la retroactivitat o no dels efectes de la nul litat. La Sala estima que a) no hi ha cosa jutjada material que afecti al present procediment; b) que cal aplicar la doctrina dels actes propis que comporta un aplanament parcial i c) que cal resoldre en favor de la retroactivitat dels efectes de la declaració de nul litat al moment inicial del contracte. Ho veurem a continuació.
L'EXCEPCIÓ DE COSA JUTJADA MATERIAL. inexistència. La part recurrent insisteix en el seu recurs en el sobreseïment del procediment per concorre la l'excepció de cosa jutjada material en relació a la STS ja esmentada. Però aquesta excepció inclosa en l' article 222 de la LEC -com es sabut- es pot definir de la manera que ho fa el Tribunal Suprem en la seva sentència de
19.3.14 quan diu
El efecto de cosa juzgada material de las sentencias firmes, en su aspecto negativo, «excluirá, conforme a la ley, un ulterior proceso cuyo objeto sea idéntico al del proceso en que aquella se produjo» ( art. 222.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ),
y «afectará a las partes del proceso en que se dicte y a sus herederos y causahabientes» ( art. 222.3 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ). En su aspecto positivo, «lo resuelto con fuerza de cosa juzgada en la sentencia firme que haya puesto fin a un proceso vinculará al tribunal de un proceso posterior cuando en éste aparezca como antecedente lógico de lo que sea su objeto, siempre que los litigantes de ambos procesos sean los mismos o la cosa juzgada se extienda a ellos por disposición legal» ( art. 222.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ).
24.5.12
Junto al llamado efecto negativo o excluyente de la cosa juzgada material, la sentencia firme tiene también un efecto positivo o prejudicial, que impide que en un proceso ulterior se resuelva un concreto tema o punto litigioso de manera distinta a como ya quedó decidido en un proceso anterior entre las mismas partes. El hecho de que los objetos de dos procesos difieran o no sean plenamente coincidentes no es óbice para extender al segundo pleito lo resuelto en el primero respecto a cuestiones o puntos concretos controvertidos que constan como debatidos, aunque tan sólo con carácter
prejudicial, y no impide que el órgano judicial del segundo pleito decida sin sujeción en todo lo restante
que constituye la litis ( SSTS 1 de diciembre de 1997, RC núm. 2936/1993 y 12 de junio de 2008, ).
El efecto prejudicial de la cosa juzgada se vincula al fallo, pero también a los razonamientos de la sentencia cuando constituyan la razón decisoria ( SSTS de 28 de febrero de 1991, 7 de mayo de 2007, ). La jurisprudencia de esta Sala admite que la sentencia firme, con independencia de la cosa juzgada, produzca efectos indirectos, entre ellos el de constituir en un ulterior proceso un medio de prueba de los hechos en aquella contemplados y valorados, en el caso de que sean determinantes del fallo ( SSTS de 18 de marzo de 1987, 3 de noviembre de 1993, 27 de mayo de 2003, 7 de mayo de 2007, RC núm. 2069/2000 ). Este criterio se funda en que la existencia de pronunciamientos contradictorios en las resoluciones judiciales de los que resulte que unos mismos hechos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba