SAP Barcelona 860/2014, 14 de Noviembre de 2014
| Ponente | CARMEN GUIL ROMAN |
| ECLI | ES:APB:2014:11701 |
| Número de Recurso | 104/2014 |
| Procedimiento | PENAL - APELACION PROCEDIMIENTO ABREVIADO |
| Número de Resolución | 860/2014 |
| Fecha de Resolución | 14 de Noviembre de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO núm. 104/2014
JUTJAT DE MENORS 5 DE BARCELONA
EXPEDIENT núm. 514/2011
S E N T È N C I A Nº 860/2014
Il·lms. Srs. Magistrats:
SR. JOSE GRAU GASSÓ
SR. JOSEP NIUBÒ I CLAVERIA
SRA. CARMEN GUIL ROMÁN
Barcelona, 14 de novembre de 2014
VIST, en grau d'apel·lació davant de la Secció Tercera d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona aquest rotllo d'apel·lació penal, que prové de l'expedient núm. 514/2011 del Jutjat de Menors núm. 5 de Barcelona, seguit per un delicte de lesions contra el menor Maximiliano, en el qual es va dictar Sentència el dia 19 de maig de 2014, la qual és objecte del recurs d'apel·lació interposat per Maximiliano ; l'entitat VidaCaixa d'Assegurances i reassegurances, SA; el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; Serafin
, i Jose Miguel .
ANTECEDENTS
La part dispositiva de la Sentència objecte d'apel·lació és la següent: " Imponer a Maximiliano como autor de un delito de lesiones la medida de un año de libertad vigilada con obligación de seguir tratamiento terapéutico, debiendo indemnizar a Jose Miguel, solidariamente con sus padres Maximiliano e Trinidad, el Departamento de Enseñanza de la Generalitat de Catalunya y la aseguradora de éste último SegurCaixa Adeslas en 465 euros por el tiempo de duración de las lesiones, y en la cantidad que se determine en fase de ejecución de sentencia sobre las bases y con arreglo a lo anteriormente indicado en el fundamento tercero, devengándonse respecto de la aseguradora el interés del art. 20 de la LCS, y sin que proceda declaración sobre las costas del expediente" .
La Sentència impugnada conté el següent relat de fets provats: " Sobre las 11'30 horas del 28 de octubre de 2011, en el patio del IES Voltera sito en el PASEO000 nº NUM000 de Abrera, se originó una pelea entre los alumnos Maximiliano, nacido el NUM001 de 1995 y Jose Miguel, nacido el NUM002 de 1996, cayendo Maximiliano al suelo y después de que el profesor Ernesto hubiera mediado en el enfrentamiento consiguiendo separarlos, Maximiliano se levantó y dio un golpe con la cabeza en la cara a Jose Miguel provocándole una contusión bucal con hematoma de la mucosa del labio superior y la fractura de la raíz del tercio superior de la pieza dental 21 (incisivo superior izquierdo), lo que requirió para su sanidad la extracción quirúrgica del diente fracturado, y la colocación de una prótesis provisional, con tiempo de estabilización lesional estimado en quince días; la colocación de una prótesis definitiva requiere que el paciente haya terminado el período de crecimiento óseo y precisara de nuevas intervenciones. "
Contra la Sentència esmentada va ser interposat un recurs d'apel·lació per la representació processal de Maximiliano ; de l'entitat VidaCaixa d'Assegurances i reassegurances, SA; del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; de Serafin, i d' Jose Miguel .
Un cop admesos els recursos, d'acord amb el que estableix l' article 790 de la LECr, i com que no és preceptiva la citació a termini i la compareixença de les parts, es van seguir els tràmits legals, i després de celebrar la vista pública corresponent en data 5 de novembre de 2014, les actuacions van quedar vistes per dictar sentència.
En aquest procediment s'han complert les prescripcions legals.
N'ha estat ponent la Sra. CARMEN GUIL ROMÁN.
S'accepten els fets provats que es recullen en la Sentència impugnada.
S'accepten els fonaments de dret de la Sentència impugnada mentre no s'oposin al que s'exposa seguidament.
FONAMENTS DE DRET
Atesa la pluralitat de qüestions plantejades, analitzarem de manera diferenciada els recursos per ordre d'interposició.
La representació del menor Maximiliano, d'una banda, fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova, perquè considera que les lesions que presentava Jose Miguel van ser causades de manera imprudent en el curs d'un forcejament i no de manera intencionada. Així mateix, hi afegeix la legítima defensa.
En segon lloc, impugna que s'hagi fixat la indemnització per seqüeles en 5.719,85 # i considera que la quantitat amb què s'hauria d'indemnitzar és de 825,90 #.
En relació amb l'error en la valoració de la prova, com ha dit reiteradament aquesta Secció, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari i s'hi pot realitzar una nova valoració de la prova practicada en la instància, a conseqüència de la importància transcendental que té en la ponderació de les proves personals la percepció directa pel jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, i la inexistència en el nostre dret penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'ha de donar a cada prova, la revisió, atès que es tracta precisament d'aquest tipus de proves de caràcter subjectiu, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar, quant a la seva valoració, si les conclusions que el jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses. Així, en aquesta nova instància, sense haver presenciat personalment aquesta prova, només és possible apartar-se de la valoració que en va fer el jutge davant del qual es va practicar si es declara com a provat, basant-se en ella, alguna cosa diferent del que va dir el declarant i que no resulta de cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les quals es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com a cert o la certesa d'un altre que no s'havia tingut en compte.
En aquest cas no hem apreciat cap error o arbitrarietat en la valoració de la prova per part del magistrat de Menors num. 5. La prova ha estat diversa i s'ha analitzat la declaració essencialment del menor lesionat i del professor que hi havia present i que va separar els dos en la baralla, Ernesto . D'altra banda, la tipologia de l'agressió un cop de cap a la boca de l' Jose Miguel de tal entitat que li va fracturar una peça dental descarta la falta d'intenció del menor en l'acció, com pretén la seva defensa.
També queda descartada la legítima defensa, d'altra banda incompatible amb la tesi que les lesions es van causar de manera imprudent. El Tribunal Suprem STS 172/2008 de 30 d'abril ha assenyalat que en els supòsits de baralla mútuament acceptada " se ha excluido la posibilidad de apreciar la legitima defensa ( SSTS. 29.1.2001, y 214/2001 de 16.2 ), siendo indiferente la prioridad en la agresión ( SSTS. 31.10.88, y
14.9.91 ), si bien se ha precisado que ello no exonera a los Jueces a averiguar " la génesis de la agresión y determinar, si es posible, quien o quienes la iniciaron, de tal manera que con ello se evite que pueda aparecer como uno de los componentes de la riña, quien no fue otra cosa que un agredido que se limitó a repeler la agresión" ( SSTS. º1265/93 de 22.5, 312/2001 de 1.3, 399/2003 de 13.3 ). Y a tal supuesto en que se admite la legitima defensa, se añade el caso en que la acción de uno sobrepasa los limites de la aceptación expresa o tácita, en cuanto a modos o medios "haciendo acto de presencia ataques descomedidos o armas peligrosas, con las que no se contaba" ( STS. 1253/2003 de 13.3 ), a tal supuesto, en que se admite la legitima defensa, se añade el caso en que la acción de uno sobrepasa los limites de la aceptación expresa o tácita, en cuanto a modos o medios "haciendo acto de presencia ataques descomedidos o armas peligrosas, con las que no contaba" ( STS. 1253/2005 de 26.10 ), produciéndose un cambio cualitativo en la situación de los contendientes ( SSTS. 521/95 de 5.4, 20.9.91 ). Doctrina esta no aplicable al caso presente en el que ninguno de los contendientes en este episodio utilizó arma o instrumento peligroso alguno ."
D'altra banda, en aquesta Sentència s'analitza un fet idèntic a aquest, quant a seqüència fàctica: després de la baralla entre Maximiliano i Jose Miguel, en què intercedeix per separar-los el professor, Maximiliano es va aixecar del terra i Jose Miguel li va donar un cop de cap a la cara. En aquest cas, el Tribunal Suprem assenyala: " Pronunciamiento acorde con la doctrina jurisprudencial, SSTS. 14.5.2001, 6.3.2000, por cuanto la reacción defensiva se produjo cuando ya no tenia sentido alguno tal comportamiento en tanto que la situación de riña había terminado y estaba desarmado el contrincante, y no existía entonces necesidad...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba