STSJ Islas Baleares 478/2014, 15 de Octubre de 2014
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2014:801 |
| Número de Recurso | 401/2012 |
| Procedimiento | PROCEDIMIENTO ORDINARIO |
| Número de Resolución | 478/2014 |
| Fecha de Resolución | 15 de Octubre de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00478/2014
SENTÈNCIA núm. 478
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón. -------------------------Palma, a 15 d'octubre de 2014
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 401 de 2012, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la Sra. Victoria, representada pel procurador dels Tribunals Sr. Cerdó Frias i assistit per l'advocat Sr. José Mir Cerdó, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut el Consell Insular de Mallorca, representat per la procuradora Sra. Maria Luisa Vidal i dirigida pel lletrat Sr. Gabriel de Oleza.
L'objecte del recurs són les resolucions dictades els dies 27 de juliol de 2012, en els expedients administratius NUM006 i NUM007, pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears estimant parcialment sengles recursos de reposició articulats per la Sra. Victoria contra anterior del 16 de març de 2012 assenyalant el preu just en relació amb les finques núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 i NUM003 del polígon NUM004 parcel·la NUM005 del terme municipal de Palma i expropiació pel procediment d'urgència dels béns i drets per dur a terme l'obra de desdoblament de la C-715, tram Sa Siquia-Montuïri (Mallorca).
La quantia es fixà en 1.463.148,38 #.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma documental i pericial, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 23 de setembre de 2014, assenyalament que es va suspendre per raons de distribució de treball, assenyalantse nova votació pel dia 14 d'octubre següent.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de les resolucions dictades els dies 27 de juliol de 2012, en els expedients administratius NUM006 i NUM007, pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de les Illes Balears estimant parcialment sengles recursos de reposició articulats per la Sra. Victoria contra anterior del 16 de març de 2012 assenyalant el preu just en relació amb les finques núm. NUM000 del polígon NUM001 parcel·la NUM002 i NUM003 del polígon NUM004 parcel·la NUM005 del terme municipal de Palma i expropiació pel procediment d'urgència dels béns i drets per dur a terme l'obra de desdoblament de la C- 715, tram Sa Siquia-Montuïri (Mallorca).
Estimació parcial que el que feia, inicialment, era escindir en dos l'expedient NUM008 i separà l'institut expropiatori relatiu a la finca núm. NUM000 de la finca núm. NUM003 . Pel que feia a la primera donava un preu just de 299.969,95 # i en quant a la segona ho valorava en 52.000,65 #.
El debat a la instància judicial, demanda, prova practicada i conclusions, gira al voltant, en primer terme, de quina sia la legislació aplicable; segon, sobre la falta d'inclusió dels béns de la zona romanent en la valoració dels terrenys; tercer, sobre la valoració de les construccions; quart, sobre l'arbrat i, cinquè, sobre la denegació del conceptes de demèrit del nou habitatge i sanejament del terreny romanent on se situa aquell a conseqüència de les obres de construcció de la carretera.
Línia argumental i d'oposició a l'actuació administrativa recorreguda que és comuna pel que fa a la consideració avaluadora de les dues finques números NUM000 i NUM003 .
A la pètita de la demanda, la part actora, va interessar que es fixés el preu just dels terrenys expropiats pels conceptes i la quantia establerta en el seu full d'apreciació, incloent-hi en la valoració el romanent arrabassat del principal. Valoració que després, en la formulació de les conclusions escrites, assenyala que hauran de variar-se en la quantia del demèrit per les que han estat dictaminades pel perit judicial en el seu informe i aclariments.
Doncs bé, són dades fàctiques a prendre en compte que el dia 16 de març de 2004 va tenir lloc la declaració d'urgent ocupació. L'acta d'ocupació es va dur a terme el dia 2 de juny de 2004 i fins el 25 de gener de 2010 no es va formular el full de preu just per part de la propietària afectada. En el dit full es va valorar el conjunt de béns i drets expropiats de la finca núm. NUM000 en la quantitat d'1.775.043,08 # i de la número NUM003 en 384.831,83 #. En canvi, en el full d'apreciació de l'Administració es va considerar, respectivament, com a xifra final les de 260.111,53 # i 42.429,90 # i sobre les quals, després de l'estimació parcial del recurs de reposició, el Jurat ho va fixar en 299.969,95 #, finca núm. NUM000, i 52.000,65 #, finca núm. NUM003 .
Calgui dir, a continuació, que els terrenys expropiats eren sòl rústic i de regiu.
La part afectada de la finca núm. NUM000, del polígon NUM001 parcel·la NUM002, era d'11.497 m2 de terreny de regiu, un habitatge de 161,90 m2, una vaqueria de 104,60 m2, un magatzem de 110,65 m2, un galliner de 13,17 m2, una fosa sèptica, un mur de pedra de 102 ml, una reixa de 61 ml, una tanca metàl·lica, una instal·lació de rec, afectant-se, a més, a arbrat, concretament a 3 palmeres i 1 pimentoner i a un demèrit de la finca com a conseqüència de la seva fragmentació. L'afectació de la finca núm. NUM003, del polígon NUM004 parcel·la NUM005, era de 3.646 m2, també de regiu, i 3 figueres.
Cal reiterar, una vegada més com ho hem anat fent una i altra vegada, que els acords del Jurat fixant el preu just disposen de la presumpció iuris tantum d'encert en la fixació del just preu del bé expropiat. Però, això no és impediment perquè les seves decisions puguin ser posades en qüestió i que la part actora afronti la modificació de l'acord adoptat.
Els acords tenen que motivar-se i raonar-se els criteris de valoració segons ho preveu l' art. 35.1 de la Llei d'Expropiació For çosa. Motivació racional i suficient. No és necessari, no obstant, una detallada constància de dades.
Així, en aquest sentit podem assenyalar, per totes, la ja llunyana sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1991, seguida per posteriors, i entre les quals es pot citar la de 3 de juny de 2002. Es deia aleshores:
"la presunción iuris tantum de veracidad y acierto de los acuerdos del Jurado de Expropiación puede ser combatida y revisada en vía jurisdiccional, tanto en los supuestos de notorio error material o infracción de preceptos legales, como en aquellos en que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente".
També fou reiterada i constant doctrina del Tribunal Suprem, vide ad exemplum la sentència de 17 de febrer de 1997 en què s'assenyalava:
"las resoluciones de los Jurados de Expropiación gozan de una presunción de acierto que está basada en la competencia, especialización y presumible objetividad de sus componentes, presunción que por su naturaleza puede y debe ser revisada en vía jurisdiccional, correspondiente a la jurisdicción contenciosoadministrativa decidir sobre el acierto de la resolución impugnada, sin que pueda legalmente mantenerse la tesis de que sólo pueden reformarse las valoraciones de los Jurados en los dos únicos supuestos de que incurran en un notorio error material o de preceptos legales, ya que las facultades revisoras se extienden, además, a los casos en los que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o cuando la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente o represente un desequilibrado justiprecio en atención a datos, referencias o circunstancias que acrediten la falta o exceso de compensación material para el expropiado que el instituto jurídico de la expropiación debe necesariamente comportar para él, resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv, por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba