SJCA nº 6 135/2013, 30 de Mayo de 2013, de Barcelona
| Ponente | MARGARITA CUSCO TURELL |
| Fecha de Resolución | 30 de Mayo de 2013 |
| Número de Recurso | 592/2011 |
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6
de Barcelona
Ronda de la Universitat, 18, 5a planta
08007 Barcelona
Recurs núm.: PA 592/2011 D
Part actora: JET 2 COM LIMITED
Part demandada: AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM
SENTÈNCIA NÚM. 135 /13
Barcelona, 30 de maig de 2013
Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona, he vist el recurs promogut per JET 2 COM LIMITED contra l' AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM
Primer . El dia 16 de novembre de 2011 va entrar en el Deganat dels Jutjats Contenciosos Administratius l'escrit d'interposició i de demanda d'aquest recurs en el que s'impugna la resolució del conseller d'Empresa i Ocupació de 5 de setembre de 2011 que desestima el recurs d'alçada interposat contra la resolució del director de l'Agència Catalana de Consum de 22 d'abril de 2010 mitjançant la qual s'imposa a la mercantil recurrent dues sancions de 3500 euros com responsable de dues infraccions tipificades com greus als articles 3.k i 4.a) de la Llei 1/1990, de 8 de gener , sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris. A l'esmentat escrit la part actora va demanar que es dicti sentència que deixi sense efecte les sancions imposades i subsidiàriament es consideri que les infraccions són lleus i es redueixin les sancions.
Segon . Atès que per quantia va correspondre el procediment abreujat previst a l' article 78 de la Llei 29/98 , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es va assenyalar la vista per al dia 9 de maig de 2013. Comparegudes les parts el dia i hora esmentats, es va celebrar l'acte de la vista, en què l'actora es ratificà en la demanda presentada, mentre que l'administració demandada s'hi oposà tot sol·licitant la desestimació d'aquest recurs. Acte seguit i a proposta de les parts hom fixà la quantia d'aquest procés en 7000 euros, desprès de la qual cosa les parts varen proposar prova que va ser admesa i practicada amb el resultat que figura a les actuacions. Finalment, ambdues parts van formular les conclusions tot ratificant les pretensions respectives.
Tercer . En la tramitació d'aquestes actuacions s'han acomplert les prescripcions legals.
Primer. - L'objecte d'aquest recurs és la resolució del conseller d'Empresa i Ocupació de 5 de setembre de 2011 que desestima el recurs d'alçada interposat contra la resolució del director de l'Agència Catalana de Consum de 22 d'abril de 2010 mitjançant la qual s'imposa a la mercantil recurrent dues sancions de 3500 euros com responsable de dues infraccions tipificades com greus als articles 3.k i 4.a) de la Llei 1/1990, de 8 de gener , sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.
La resolució sancionadora de 22 d'abril de 2010 imposa a l'actora dues multes de 3500 euros cadascuna per la comissió de les següents infraccions greus:
-
-una tipificada a l' art. 3.k) de la Llei 1/1990, de 8 de gener , sobre la disciplina del mercat i defensa dels consumidors i usuaris, consistent en la minoració en les prestacions en relació amb les condicions i les formes de pagament de béns, productes i serveis oferts als consumidors i usuaris, atès que es cobra un recàrrec pel pagament amb targeta.
-
- l'altra tipificada a l' art. 4.a) de la Llei 1/1990 , en relació amb l' art. 97 de la llei 48/1960, de 21 de juliol, de Navegació Aèria , consistent en la venda de bens o la prestació de serveis a preus superiors als màxims legalment establerts, atès que es cobra una taxa per peça d'equipatge facturada.
La mateixa resolució també va acordar la sanció accessòria de publicació de les sancions imposades.
Segon. - L'actora fonamenta les seves pretensions en els arguments següents:
A/ Incompetència de l'Agència Catalana de Consum B/ Inexistència d'infracció C/ Incorrecta graduació de les sancions. Subsidiàriament sol·licita qualificació de les infraccions com lleus i reducció dels imports de les sancions. L'administració demandada nega i s'oposa a totes les al·legacions formulades de contrari i sol· licita la desestimació del recurs.
Tercer.- La recurrent al·lega la incompetència de l'Administració actuant ja que considera que d'acord amb els articles 152 i següents de la Llei 48/1960, de Navegació Aèria el titular de la potestat sancionadora és el ministre de Foment oi no un òrgan de l'Administració catalana.
L'administració demandada al·lega que l' article 152 de la Llei 48/1960 va ser derogat per la Llei 21/2003, de 7 de juliol i que el director de l'Agència Catalana de Consum és l'òrgan competent per imposar la sanció tant per raó de la matèria com per raó del territori ja que la companyia aèria opera a Catalunya i la tipificació es troba en la normativa de consum dictada per aquesta Comunitat Autònoma que, alhora, és competent per imposar la sanció ja que té assumida la competència en matèria de consum ( art 123 LO 6/2006, de 19 de juliol , de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en relació amb l' art 3.1.m) de la Llei 9/2004, de 24 de desembre , de creació de l'Agència Catalana de Consum.
En efecte, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de consum en virtut dels articles 51 de la Constitució espanyola i 123 de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol , de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ( art 12.1.5 de l'antic Estatut). Aquest article atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de consum i l ' article 2.2 de la Llei 9/2004, de 24 de desembre , de creació de l'Agencia catalana del consum determina "les competències assignades a l'Agència Catalana del Consum són totes les que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria de consum".
La Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris té per objecte l'exercici de la potestat sancionadora de l'administració pública en l'àmbit del mercat interior de Catalunya (art 1 ), i afecta als qui ofereixen al mercat productes, bens o serveis (art 2).
En aquest cas , la companyia expedientada ofereix vols amb punt de sortida des de Catalunya, per tant, afecta al mercat interior català; per tant és plenament aplicable la Llei 1/1990, de disciplina de mercat i defensa dels consumidors i usuaris.
Donat que els incompliments que s'han sancionat ho són en matèria de consum i s'han comés en territori català, tant per la matèria com pel territori, és competent per imposar les sancions el conseller d'Empresa i Ocupació a proposta de l'Agència Catalana de Consum, de conformitat amb els article 29 i 13 de la Llei 1/1990, de 8 de gener .
En aquest sentit s'han pronunciat en supòsits pràcticament idèntics al que aquí ens ocupa, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 15 d'aquesta ciutat en la sentència de 16 de febrer de 2009 tot declarant:
" El primero de los motivos alegados no puede prosperar. Sin cuestionarse, no lo hace la propia parte demandada, la concurrencia del motivo en fase administrativa a los efectos de: una posible desviación procesal, es jurisprudencia reiterada ( por todas la STSJ de Cataluña de 19 diciembre 2007 , r.a. 295, STSJ de Cataluña de 16 enero 2008 , r.a, 364) que el ejercicio de la potestad sancionadora viene impuesto a la Administración por imperativo legal no siendo, pues, una actividad discrecional, esto es. no queda a su arbitrio sancionar o no. Igualmente es reiterada y constante la jurisprudencia ( por todas STS de 21 mayo 2008 , r.a. 2851) que en el ámbito sancionador debe acudirse al principio de territorialidad sin olvidar, además, que el órgano competente para la imposición de una sanción debe estar previamente determinado normativamente ( por todas STS de 16 mayo 2007 , r.a. 8353). En el presente caso ambos requisitos se cumplen en tanto que, en primer lugar, la Ley 1/1990 sobre disciplina del mercado y de defensa de los consumidores y usuarios, en relación con la Ley 3/1993, del estatuto del consumidor, se cohonesta que la actividad sancionadora corresponde en exclusiva a la Generalitat de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba