SJCA nº 1 347/2014, 25 de Septiembre de 2014, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 25 de Septiembre de 2014 |
| Número de Recurso | 376/2011 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ORDINARI 376/2011
Part actora: GENERALITAT DE CATALUNYA
Representant part actora: ADVOCAT DE LA GENERALITAT
Part demandada: AJUNTAMENT DE LA VALL DE VALIRA
Representant part demandada: CECILIA MOLL MAESTRE
Part codemandada: SUFICONTA-98,SL
Representant codemandada: MªANGELS PONS PORTA
SENTÈNCIA NUM. 347/2014
LLEIDA, a 25 de setembre de 2014.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 376 de l'any 2011 , promogut a instància de la GENERALITAT DE CATALUNYA, representada i assistida per l'advocat de la Generalitat de Catalunya; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE LES VALLS DE VALIRA, representat per la procuradora Sra. Cecília Moll Maestre, assistit pel lletrat Sr. Jaume Ribes Porta; i la mercantil SUFICONTA 98 SL, representada per la procuradora Sra. Àngels Pons Porta i assistida pel lletrat Sr. Pedro Castillejo García. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu mitjançant escrit registrat el 14 de juny de 2011 contra la resolució de l'Ajuntament de les Valls de Valira de data 30 de març de 2011, per la qual es desestimava la sol·licitud del Director General d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya de 17 de gener de 2011, de revisió de la llicència d'obres de data 3 de setembre de 2007, atorgada a l'entitat Suficonta 98, per a la construcció d'un edifici plurifamiliar d'habitatges al número 15 del carrer Major de dita localitat.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitar que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què es declarés nul·la i subsidiàriament anul·lable l'esmentada llicència obligant a iniciar un expedient de disciplina urbanística als titulars de la finca, segons el que disposa l' article 221.1 de la Llei d'Urbanisme i la restauració física de la realitat alterada.
Per la seva banda, les parts demandades, un cop exposats els fets que motivaven el seus escrits de contestació i els fonaments de dret aplicables, van acabar sol·licitant la desestimació del recurs presentat declarant la validesa de l'acord impugnat amb expressa imposició de costes per a la part actora. L'entitat Suficonta SL, per la seva part, a més de les peticions anteriors també va demanar que subsidiàriament es declarés la nul·litat de la llicència per evitar l'inici posterior, en via administrativa, del procediment oportú i també que es declarés el dret de la mercantil a ser indemnitzada en una quantitat a determinar en execució de sentència.
TERCER .- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- S'interposà el present recurs contenciós administratiu contra contra la resolució de l'Ajuntament de les Valls de Valira de data 30 de març de 2011, per la qual es desestimava la sol· licitud del Director General d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya de 17 de gener de 2011, de revisió de la llicència d'obres de data 3 de setembre de 2007, atorgada a l'entitat Suficonta 98, per a la construcció d'un edifici plurifamiliar d'habitatges al número 15 del carrer Major de dita localitat.
Al respecte, la part actora sostenia que la llicència es va atorgar sense l'informe jurídic previ i preceptiu a l'expedient d'atorgament de llicència, el que suposa una vulneració de l' article 180.3 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol , pel qual s'aprovà el Text Refós de la Llei d'Urbanisme (en endavant TRLUC), subsumible en el supòsit de nul·litat de ple dret que contempla l'apartat e) de l'article 62.1 de la LRJPAC.
També s'al·legaven un seguit de vulneracions físiques de les normes aplicables fent referència concreta als paràmetres normatius de la Delimitació de Sòl Urbà de l'any 1989, les quals implicaven que la llicència atorgada patia un vici de nul·litat en la seva modalitat prevista en l'ordinal f) de l'article 62.1 de la LRJPAC.
En base d'ambdues infraccions s'invocava la anul·labilitat subsidiària de la llicència atorgada.
Aquestes vulneracions havien de donar lloc al procediment de revisió d'ofici previst en l'article 102 de la LRJPAC, o bé, subsidiàriament, a la corresponent declaració de lesivitat i posterior anul·lació per via de l'article 103 de la LRJPAC, donada la nul·litat o anul·labilitat de la llicència atorgada.
SEGON.- Pel que fa a l'absència de l'informe preceptiu com a causa d'anul·labilitat, la part actora considera que aquest vici pot ser de nul·litat de ple dret o subsidiàriament d'anul·labilitat. Les parts demandades hi oposen que la manca de l'informe previ de la secretària no vicia de nul·litat la llicència d'obres atorgada, fent referència a una àmplia panòplia de Sentències que recullen aquest criteri.
En aquest sentit el Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol de Catalunya per qual s'aprovà el Text Refós de la Llei d'Urbanisme (TRLUC), efectivament preveu en l'apartat tercer del seu article 180 el meritat informe, però ho fa en els següents termes:
" 3. L'expedient per a atorgar la llicència urbanística ha d'incorporar els informes de caràcter tècnic i jurídic. L'informe previ del secretari o secretària de l'ajuntament és preceptiu sempre que els informes anteriors siguin contradictoris en la interpretació de la normativa urbanística aplicable. També ho és en els supòsits de manca d'altra assistència lletrada. Totes les denegacions de llicències urbanístiques han d'estar motivades. "
D'aquest precepte, efectivament es desprèn que de cap manera estem davant del que es pot entendre per una omissió que impliqui que s'hagi prescindit total i absolutament del procediment legalment. L'apartat del precepte transcrit només preveu l'informe com a preceptiu en alguns supòsits. Per la qual cosa, no s'observa com un tràmit generador de la nul·litat de ple dret que s'invoca. El fet que es tracti d'un tràmit que no sempre sigui preceptiu ja és molt indicatiu de que no se li pot atribuir la condició de tràmit essencial del procediment, especialment si es té en compte la interpretació restrictiva que la doctrina en fa de les causes de nul·litat previstes en l'article 62 de la LRJPAC. En concret pel que fa a l'ordinal e) del mateix precepte, el Tribunal Suprem recorda en ocasions que l'entitat de la infracció ha de ser clara i greu alhora que afecti a un tràmit essencial del procés. En aquest sentit es pronuncià la STS Secc. 4ª del 3 d'abril del 2000 , quan deia que:
"El motivo de nulidad contemplado (...) supone la ausencia plena del procedimiento legalmente establecido para la adopción del acuerdo o para dictar el acto, a lo que la jurisprudencia de esta Sala equipara la falta de uno de los trámites esenciales (...)".
Però com bé es pot entendre, la omissió de qualsevol dels tràmits que la Llei exigeix no ha d'implicar la nul·litat de ple dret, sinó com a molt la anul·labilitat del mateix.
D'altra banda la rellevància d'aquest informe en el si del procés s'atansa a la que podia tenir el informe previst en l' article 4 del Reglament de Disciplina Urbanística aprovat pel Reial Decret 2187/1978 del 23 de juny que també es referia als informes tècnics i jurídics que havien de constar en els expedientes de concessió de llicència. Per aquesta raó també es pot entendre d'aplicació la doctrina que prové de la esgrimida STS de 21 de maig de 1998 , quan afirma que:
"La falta de previo informe jurídico en el procedimiento de otorgamiento de la licencia impugnada a que se refiere el artículo 4 (...) no vicia de nulidad el acto impugnado, ya que su falta no significa que se haya prescindido total y absolutamente del procedimeinto legalmente establecido (...)"
Ara bé, no es pot negar que en els casos que determina el precepte, l'informe jurídic pot ser rellevant per a assegurar que la decisió a prendre s'ajusti al dret aplicable. Aquesta rellevància de l'informe tècnic, susceptible de provocar l'anul·labilitat de la llicència es recull en l'acurada doctrina que reflexa la il·lustrativa STSJ de Catalunya Secc. 3ª, de 11 de juny de 2008 , que fa referència explícita a la omissió de l'informe tècnic que demanava l'article 180.3 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de mar ç, precepte aqeust que presenta una redacció coincident amb el precepte abans transcrit del TRLUC. Així doncs, aquesta Sentència explica els següents criteris que aquest jutjador comparteix plenament:
"Examinando lo actuado ante esa solicitud se aprecia que se reúnen las exigencias procedimentales mínimas y elementales en su proyecto y en su tramitación, a excepción de la relevante y necesaria obtención de los correspondientes informes técnicos exigidos por el artículo 180.3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Urbanismo de Cataluña .
Y se dice preceptiva, ineludible y necesaria obtención de los correspondientes informes técnicos y jurídicos ya que a poco que se detenga la atención en forma alguna puede este tribunal devaluar la necesidad de que por el órgano competente en resolver se dote de los conocimientos necesarios que aseguren y garanticen en la medida de lo posible el acierto de su decisión. Sostener lo contrario supondría, ni más ni menos, que el fundamento de decidir y la garantía de su...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba