SAP Lleida 390/2004, 8 de Noviembre de 2004
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2004:924 |
| Número de Recurso | 267/2004 |
| Número de Resolución | 390/2004 |
| Fecha de Resolución | 8 de Noviembre de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció Segona
El Canyaret, s/n
ROTLLE NÚM. 267/2004
Procediment ordinari núm. 156/2003 - Jutjat Primera Instància 2 Lleida (ant.CI-2)
SENTÈNCIA NÚM. 390/2004
Il·lms. Srs.:
President:
ALBERT MONTELL GARCIA
Magistrats jutges:
ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
JOSEP MARIA POCINO MOGA (Suplent)
Lleida, vuit de novembre de dos mil quatre
La Secció Segona de l=Audiència Provincial de Lleida, formada pels magistrats que s'esmenten al
marge, ha vist, en grau d=apelAlació, les actuacions de procediment ordinari número 156/2003, del
Jutjat Primera Instància 2 Lleida (ant.CI-2), en virtut del recurs interposat pel demandant Luis Andrés , representat/da pel procurador/a Sr/a. MªJOSÉ ALTISENT CAMARASA i
assistit/da pel/per la lletrat/da PABLO SIMARRO DORADO contra sentència de data vint-i-sis de març de dos mil quatre dictada en l'esmentat procediment, Rotlle de Sala núm. 267/2004. Impugna
l=apelAlació la part demandada Flora , representat/da pel/per la
procurador/a Sr/a. JOSÉ Mª GUARRO CALLIZO i assistit/da pel/per la lletrat/da Sr/a. RAMON
CLERIES MINGOT . És ponent d'aquesta resolució l'IAlm/a. magistrat/da Sr/a. ALBERT MONTELL GARCIA.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-sis de març de dos mil quatre, és la següent: "Desestimo la demanda interposada per la procurdora M. JOSÉ ALTISENT CAMARASA en nom i representació d' Luis Andrés contra Flora , i absolc aquesta última de les peticions de la demanda amb imposició de les costes derivades d'aquesta a l'actor principal.
Estimo parcialment la demanda reconvencional interposada pel procurador José M. Guarro Callizo en nom i representació d' Flora contra Luis Andrés , i declaro la nul.litat del contracte de traspàs del local de negocis de les actuacions subscrit entre les parts en data 13 de gener de 2003 i, en conseqüència, la Sra. Flora ha de tornar a la Sr. Luis Andrés la possessió del local de les actuacions i el Sr. Luis Andrés ha de reintegrar a la Sra. Flora la quantitat de 30050,60 euros, lliurats com a part del preu de l'esmentat traspàs. Igualment, condemno el Sr. Luis Andrés a pagar a la Sra. Flora la quantitat de 2.940,87 euros en concepte de danys i perjudicis causats. Quant a les costes derivades d'aquesta causa, cada part abonarà les causades a instància seva i les comunes a mitges"
Contra l'anterior sentència, Luis Andrés va/n interposar recurs d=apelAlació, que el Jutjat admeté, i seguits el tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala decidí formar Rotlle i designa magistrat ponent al qual es lliuraren les actuacions perquè,després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 3 de novembre de 2004 per a la votació i decisió
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment..
FONAMENTS DE DRET
Davant el recurs d'apel·lació interposat per la part actora el primer que cal senyalar és que a més de sol·licitar la revocació de la sentència de primera instància, es demana que siguin realitzats en aquesta alçada cinc pronunciaments, dels quals, el segon i el tercer ja han estat acollits a la resolució apel·lada, sense que el demandat els hagi tampoc discutit. D'aquesta forma, els mateixos queden al marge del que constitueix l'objecte de l'apel·lació per haver quedat consentits per totes dues parts litigants, sense que sigui possible procedir a examinar-los en aquesta alçada. Això succeeix en relació a la pretensió consistent en que sigui estimada parcialment la demanda reconvencional declarant el dret de l'actora reconvencional a ser indemnitzada en la quantitat de 2.940,87 ¿ per les obres d'insonorització realitzades. També passa el mateix amb la sol·licitud de que la demandada sigui condemnada a restituir la possessió del local litigiós al demandant, i a aquest darrer a que se'l condemni a rescabalar a la demandada en la quantitat de 30.050,60 ¿.
Per a resoldre les qüestions plantejades s'ha de tenir en compte que l'actor, Sr. Luis Andrés , exercita acció de resolució contractual per incompliment de la demandada envers el contracte de traspàs de local de negoci de 13 de gener de 2003, atesa la manca de pagament dintre del termini pactat de dos mesos, de la meitat del preu total estipulat pel traspàs, en concret, de 30.050,60 ¿. La demandada Sra. Flora va interposar reconvenció per la qual pretenia que es declarés la nul· litat o il·legalitat (sic) del contracte de traspàs per no tenir l'actor l'autorització expressa i per escrit dels arrendadors, tal i com s'havia convingut en el contracte d'arrendament; subsidiàriament, sol· licitava que s'acordés la seva resolució per no poder gaudir del local al ser-li privat el subministrament d'electricitat i per faltar-li la llicència administrativa per a ser destinat a bar musical. La sentència de primera instància desestima la demanda mentre que estima parcialment la demanda reconvencional, tot declarant la nul·litat del contracte de traspàs per estar viciada d'error la voluntat de la Sra. Flora , al pretendre explotar un negoci de bar musical quan això no era possible. Plantejats així els termes de les pretensions principals de la demanda, reconvenció i de la sentència recorreguda, es evident que s'hi observa una important discordança que fa que l'apel·lant al·legui la seva incongruència. Ha declarat reiterada jurisprudència ( STS de 13 de maig i 7 de juny de 2002, 2 d'octubre i 24 de desembre de 2003 ), que la congruència suposa l'armonia o adequació entre les pretensions de les parts plantejades al procés i la part dispositiva de la sentència, per la qual cosa, per poder determinar si s'incideix en aquest vici, cal efectuar un estudi comparatiu entre la demanda i, si escau, la reconvenció, amb la sentència. La correlació entre unes i altra no es limita a allò que es sol·licita a la demanda o a la reconvenció, sinó que s'ha de posar en relació amb la seva causa de demanar. D'aquesta forma, hi ha incongruència quan s'altera l'objecte del procés, la causa de demanar, els fets o les pretensions realitzades. No és possible, així, apartar-se de la causa de demanar modificant els fets aportats per les parts o substituir les qüestions que han estat objecte de debat per unes altres de diferents. Diu al respecte la STS de 13 de maig de 2002 que : "la doctrina de esta Sala, que viene declarando que los Tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes le hayan sometido, las cuales acotan los problemas litigiosos y han de ser fijadas en los escritos de alegaciones, que son los rectores del proceso.
Así lo exigen los principios de rogación ( sentencias de 15 de diciembre de 1984, 4 de julio de 1986, 14 de mayo de 1987, 18 de mayo y 20 de septiembre de 1996, 11 de junio de 1997 ), y de contradicción ( sentencias de 30 de enero de 1990 y 15 de abril de 1991 ), por lo que el fallo ha de adecuarse a las pretensiones y planteamientos de las partes, de conformidad con la regla "iudex iudicare debet secundum allegata et probata partium" ( sentencias de 19 de octubre de 1981 y 28 de abril de 1990 ), sin que quepa modificar los términos de la demanda (prohibición de la "mutatio libelli", sentencia de 26 de diciembre de 1997 ), ni cambiar el objeto del pleito en la segunda instancia ("pendente apellatione nihil innovetur", sentencias de 19 de julio de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba