SAP Girona 122/2004, 20 de Abril de 2004
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2004:519 |
| Número de Recurso | 66/2004 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 122/2004 |
| Fecha de Resolución | 20 de Abril de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Audiència Provincial de Girona
Secció Primera
Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA
Rotlle núm. 66/2004
Judici ordinari
Actuacions de procedència núm. 528/2002
Jutjat de Primera Instància núm. 4 Girona
SENTÈNCIA NÚM. 122/2004
PRESIDENT
FERNANDO LACABA SANCHEZ
MAGISTRATS
FERNANDO FERRERO HIDALGO
CARLES CRUZ MORATONES
Girona, 20 d'abril de 2004
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel·lació núm. 66/2004 en el qual ha estat part apel·lant
CATALANA DE OCCIDENTE, SA DE SEGUROS, representada per la procuradora MERCÈ CANAL
PIFERRER i defensada pel lletrat IGNASI SANT BLANCH i com a part apel·lada Natalia , representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES i defensada
pel lletrat MANUEL SAGARRA PLADEVALL. Ha actuat com a ponent el magistrat CARLES CRUZ MORATONES.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instància núm. 4 GIRONA, en les actuacions de PROCEDIMENT ORDINARI núm. 528/2002, incoades a instància de CATALANA DE OCCIDENTE, SA DE SEGUROS, representada per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i defensada pel lletrat IGNASI SANT BLANCH, contra Natalia , representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES i defensada pel lletrat MANUEL SAGARRA PLADEVALL, va dictar Sentència amb data 20 d'octubre de 2003, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "FALLO: Que estimando la demanda presentada por la representación procesalde Natalia , debo condenar y condeno a la Cía. CATALANA DE OCCIDENTE, S.A. DE SEGUROS al pago de 11.381'44 euros por las secuelas, 7.212'24 euros por días de baja, más el 10% sobre el importe de las secuelas y el interés previsto en el art. 20 de la Ley de Contrato de Seguro, a contar desde la fecha del accidente. Con expresa condena en costas a la demandada, por ser preceptivo."
La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu es van elevar les actuacions a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts en la Llei d'enjudiciament civil.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.
L'únic motiu d'oposició del recurs d'apel·lació de la companyia asseguradora contra la sentència d'instància es centra en el seu motiu d'oposició principal: la manca de legitimació passiva de la demandada. Aquesta al·lega que en tractar-se d'un accident en cadena en el qual la demandant viatjava com ocupant del primer vehicle, el conductor del qual no va tenir cap culpa en la col·lisió i així ho reconeix la mateixa demanda, no es pot condemnar a l'asseguradora del primer vehicle i haurà la perjudicada de demandar al causant del danys en la col·lisió múltiple. S'al·lega que ens trobem davant d'una acció fonamentada en un contracte de responsabilitat civil dels articles 73 i seg. de la LCA i no davant d'una acció derivada d'un contracte d'assegurança d'accidents dels articles 100 i seg. de la mateixa llei. Aleshores, argumenta la recurrent en aquella classe de responsabilitat prevista en l'article 73 i seg. es precisa una responsabilitat subjectiva de culpa del conductor demandat (o de la seva companyia asseguradora) i en aquest cas ja es reconeix a la demanda que la culpa la té un altre conductor no demandat.
No té la raó la part recurrent. No hem d'oblidar que l'article 1 de la llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor (LRCACVM) en la redacció que li va donar la llei 30/95, situa aquell article en les disposicions generals d'una matèria específica dins el genèric àmbit de la responsabilitat civil: el de la circulació viària, sense distinció entre l'assegurança obligatòria i la voluntària. I en aquell precepte, apartat 1, es distingeixen dos tipus de responsabilitat: la més moderna, cronològicament parlant al llarg de la història del dret, que és la de la responsabilitat quasi-objectiva destinada a les lesions corporals i, la segona i més clàssica i originària des del dret romà, que és la derivada de la responsabilitat subjectiva, aquella que exigeix una mínima culpa en l'agent, que va ser transcrita en els articles 1902 i seg. del CC. Aquesta última és la que regeix en el cas de danys materials.
Lògicament, la primera de les responsabilitats és més protectora per la víctima que no pas la segona i, per aquest motiu, es reserva pels danys més importants com són els personals. En la primera, la quasi-objectiva, es presumeix que la culpa és de l'agent i que per lliurar-se de responsabilitat aquest és qui ha de demostrar que va existir una culpa exclusiva de la víctima o que va que hi va concorre una causa de força major aliena a la circulació.
Per contra en la segona, la de l'article 1902 del CC, quan és aplicada al cas de la circulació (o per qualsevol altra responsabilitat per risc) i només l'agent utilitzava un vehicle a motor, aquell ha de demostrar que va actuar amb la diligència deguda, però si els dos agents utilitzaven vehicles a motor,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba