SAP Girona 108/2004, 2 de Abril de 2004
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2004:462 |
| Número de Recurso | 509/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 108/2004 |
| Fecha de Resolución | 2 de Abril de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Audiència Provincial de Girona
Secció Primera
Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA
Rotlle núm. 509/2003
Procediment ordinari
Actuacions de procedència núm. 410/2002
Jutjat de Primera Instància núm. 3 Girona
SENTÈNCIA NÚM. 108/2004
PRESIDENT
FERNANDO LACABA SANCHEZ
MAGISTRATS
FERNANDO FERRERO HIDALGO
CARLES CRUZ MORATONES
Girona, 2 d'abril de 2004
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel·lació núm. 509/2003 en el qual ha estat part apel·lant MIQUEL
COSTA, SA, representada per la procuradora NÚRIA ORIELL COROMINAS i defensada pel lletrat
EDUARD MENSIÓN GIRONELLA i com a part també apel·lant PROMOTORA MEDITERRÁNEA 2,
SA, representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i defensada pel lletrat FRANCESC
REBLED SARRA. Ha actuat com a ponent el magistrat CARLES CRUZ MORATONES.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instància núm. 3 GIRONA, en les actuacions de PROCEDIMENT ORDINARI núm. 410/2002, incoades a instància de MIQUEL COSTA, SA, representada per la procuradora NÚRIA ORIELL COROMINAS i defensada pel lletrat EDUARD MENSIÓN GIRONELLA, contra PROMOTORA MEDITERRÁNEA 2, SA, representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i defensada pel lletrat FRANCESC REBLED SARRA, va dictar Sentència amb data 1 de setembre de 2003, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "DECIDEIXO: Estimo parcialment la demanda presentadaper la representació processal de MIQUEL COSTA, SA i en virtut d'això, condemno PROMOTORA MEDITERRÁNEA 2, SA que la indemnitzi amb 43.062'97 euros, més els interessos legals. Tot això sense cap pronunciament en matèria de costes".
Les parts demandant i demandada van recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu es van elevar les actuacions a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts en la Llei d'enjudiciament civil.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.
Ens trobem davant d'una cas de valoració de la prova, concretament de la prova encaminada a demostrar que la part demandada havia fet uns subministraments de formigó en dates de 26.9.01 i
16.11.01 per a l'obra IES Pla de l'Estany que havia de ser construïda per la demandant com a conseqüència de l'adjudicació per part de GISA després del corresponent concurs.
La part demandada combat l'apreciació de la prova que ha fet el jutge d'instància en base al dictamen tècnic de part que va presentar a la instància i que va ser ratificat pel seu tècnic (com a testimoni-perit). Per contra, en sentit contrari es pronuncien tant la direcció facultativa (tres tècnics, dels quals dos eren arquitectes i l'altre aparellador), així com el tècnic del Laboratori CECAM homologat en les nostres comarques que va dur a terme les proves tècniques de resistència del formigó com a testimoni-perit i, finalment, el perit judicial designat pel jutjat.
Resulta poc habitual que la part que impugna la sentència justifiqui l'equivocació del jutge d'instància en base a la poca qualificació professional atribuïda als altres tècnics que han declarat o a la seva manca d'imparcialitat. En aquest cas, la recurrent basa tota la seva argumentació segons la qual els resultats obtinguts pel Laboratori CECAM no són fiables, únicament amb l'opinió -sense dubte autoritzada, però no única- del tècnic assessor de l'associació empresarial del sector. Observem, amb sorpresa, que la demandada no va demanar cap prova pericial judicial (ho va fer la part contrària) ni tampoc va voler demanar al perit judicial cap pronunciament sobre algun extrem exclusiu de l' interès de la demandada. Per contra, en la demanda es presentaven uns informes tècnics que ja posaven en qüestió aspectes que podrien ser discutits.
Sobre aquest particular hem de recordar que de l'art. 348 de la vigent LEC es dedueix clarament que la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement (STS 28.11.92); quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, i es pot afirmar que els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, si bé hauria d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions i sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, sobretot si és la minoritària i quan es decideixi per un dels dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu, quedant en canvi dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi.
Sent interessant en aquest punt relatiu a l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina que estableix el TS 11.4.81 en indicar que "la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència, havent de tenir, per tant, com a preponderants en principi aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts".
En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival a aplicar les regles de la lògica humana, no permetent- se una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa (SS 19.12.90 i 10.10.87), llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà (SS 25.4.86 i 9.2.87) o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves (SS 15.10.82, 10.5.86 i 15.12.86).
Cal recordar un cop més el que ja dèiem en les nostres sentències de 18.12.02 i de 3-4-01 sobre la valoració de la prova :"Quant al primer dels motius del recurs d'apel·lació interposat, referit a l'errònia valoració de la prova, s'imposa recordar, i així l'ha posat de manifest el Tribunal Suprem en repetides sentències, són mostra de les quals les d'1 de març de 1994 i 3 de juny de 1995, que ha de prevaler...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba