SAP Girona 413/2003, 3 de Diciembre de 2003
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2003:1032 |
| Número de Recurso | 356/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 413/2003 |
| Fecha de Resolución | 3 de Diciembre de 2003 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Audiència Provincial de Girona
Secció Primera
Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA
Rotlle núm. 356/2003
Procediment ordinari
Actuacions de procedència núm. 193/2002
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 Girona
SENTÈNCIA NÚM. 413/2003
PRESIDENT
FERNANDO FERRERO HIDALGO
MAGISTRATS
CARLES CRUZ MORATONES
XAVIER CECCHINI ROSELL
Girona, 3 de desembre de 2003
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel·lació núm. 356/2003 en el qual ha estat part apel·lant
Luis Antonio , representat per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i defensat
pel lletrat JOSEP PI MARQUÈS, essent també part apel·lada WINTERTHUR SEGUROS
GENERALES, SOCIEDAD ANONIMA DE SEGUROS Y REASEGUROS, representada pel
procurador MARTI REGÀS BECH DE CAREDA i defensada pel lletrat JOSEP REYNER
BOSACOMA i com a part apel·lada MUTUA INTERCOMARCAL, representada per la procuradora
CARME EXPOSITO RUBIO i defensada pels lletrats JOSE MARIA TUÑI RIERA i EDUARD TUÑI
PICADÓ. Ha actuat com a ponent el magistrat CARLES CRUZ MORATONES.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 GIRONA, en les actuacions de PROCEDIMENT ORDINARI núm. 193/2002, incoades a instància de MUTUA INTERCOMARCAL, representada per la procuradora CARME EXPOSITO RUBIO i defensada pels lletrats JOSE MARIA TUÑI RIERA i EDUARD TUÑI PICADÓ, contra Luis Antonio , representat per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i defensat pel lletrat JOSEP PI MARQUÈS i contra WINTERTHUR SEGUROS GENERALES, SOCIEDAD ANONIMA DE SEGUROS Y REASEGUROS, representada pel procurador MARTI REGÀS BECH DE CAREDA i defensada pel lletrat JOSEP REYNER BOSACOMA, va dictar Sentència amb data 31 de desembre de 2002, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "DECIDEIXO: Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por MUTUA INTERCOMARCAL y en su representación el Procurador/a Carme Expósito Rubio y en su defensa los Letrados José Mª Tuñi Riera y Eduardo Tuñi Picadó, contra Luis Antonio , representado por el Procurador Mercè Canal Piferrer y defendido por el Letrado Josep Pi Marquès y la entidad WINTERTHUR, representada por el/la Procurador/a Martí Regàs Bech de Careda y defendida por el Letrado José Reyner Bosacoma, debo condenar y condeno a los codemandados a pagar solidariamente a la parte actora la cantidad de 161.161'80 euros, más el interés legal del dinero generado por dicha cantidad desde el día 19/4/00 y ello con expresa imposición de costas a la parte demandada."
La part demandada va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu es van elevar les actuacions a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts en la Llei d'enjudiciament civil.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la, excepte en allò que s'oposi al que a continuació es dirà.
La mútua patronal que cobria les contingències d'un accident de treball es va veure condemnada davant el perjudicat conjuntament amb el metge que l'havia intervingut quirúrgicament, la seva companyia asseguradora del risc de responsabilitat civil professional, i el centre mèdic on s'havia duta terme aquella intervenció. La condemna total solidària va ser de cent milions de pessetes que va ser pagada al perjudicat entre les quatre entitats condemnades i en quatre parts iguals. En aquest procés, la mútua patronal reclama contra el metge interventor i la seva companyia asseguradora per la quantitat que va haver de fer front en l'anterior procediment.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i condemna el metge i la seva companyia asseguradora a pagar-li el principal reclamat. Els dos condemnat s'alcen contra aquesta sentència.
Començarem pel recurs que interposa la companyia asseguradora. El primer dels seus motius es centra en proclamar la incongruència omissiva de la sentència respecte dos extrems al· legats en la contestació. El primer d'ells per no resoldre l'al·legació de la manca d'acció respecte l'acció exercida a l'empara de l'article 1904 del CC i el segon per no haver fet cap mena de consideració sobre la prescripció extintiva al·legada. Cal resoldre els dos motius conjuntament.
En la demanda, la part demandant va al·legar tota la fonamentació jurídica que podia sostenir la seva tesi en estricte compliment del que disposa l'article 400.1 de la LEC. Va al·legar la responsabilitat contractual (article 1101 i concordants del CC) i la responsabilitat extracontractual (1902 i seg. del mateix Codi). El jutge en la seva sentència i, en especial en els dos primers fonaments, recull la juxtaposició que es dóna en alguns casos entre ambdues classes de responsabilitats però finalment s'inclina per considerar que, atès el procés anterior i els raonaments del Tribunal Suprem en la seva sentència que li va posar fi, la responsabilitat que se li va imputar en aquell procés a la part demandant era de caire contractual. Aleshores, les al·legacions concernint la responsabilitat extracontractual com era la subordinació o no per part del metge codemandat en aplicació de l'article 1904 o bé l'excepció de prescripció al·legada en base a 1968.2 del CC ja resultaven descartades perquè ho havia estat la premissa de la qual partien: que hi havia responsabilitat extracontractual. En conseqüència, no es pot parlar de cap mena d'incongruència omissiva de la sentència perquè la qüestió essencial que s'havia de resoldre prèviament (sobre la classe de responsabilitat) ja s'havia fet.
Finalment en la mateixa línia, l'asseguradora Winterthur també considera que hi ha hagut una incongruència ultra petita perquè en la sentència s'atorguen els interessos des del dia 19.4.00 quan en la pètita de la demanda es demanava des del 19.4.02. Però, en primer lloc, hem de dir que res d'això es va dir en la contestació a la demanda i per tant ara es tracta d'una qüestió extemporània, doncs era aleshores quan calia dir-ho i no sorprendre a la part contrària en moment processal posterior quan ja no tenia temps arebatre l'argumentació. Però es que a més, es veu clarament que estem davant d'un simple error mecanogràfic tota...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba