STSJ Cataluña 4990/2007, 4 de Julio de 2007
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2007:5893 |
| Número de Recurso | 3054/2006 |
| Número de Resolución | 4990/2007 |
| Fecha de Resolución | 4 de Julio de 2007 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 4 de juliol de 2007
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4990/2007
En el recurs de suplicació interposat per Angelina i Banco Santander Central Hispano, S.A. a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 22 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 267/2005 en el qual s'ha recorregut . Ha actuat com a ponent Il·
ANTECEDENTS DE FET
En data 18 'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent: " En la demanda interposada per Angelina contra Banco Santander Central Hispano S.A., accepto en part l'excepció de prescripció de l'acció oposada, en el sentit d'absoldre a demandada del reclamant amb anterioritat a setembre de 2003, i accepto també en part la demanda interposada, per tant, fixo l'assignació anual a cobrar per la demandant en 26.995,02 euros abonable en dotze mensualitats, i condemno la demandada empresa a aternir-se a l'anterior declaració i a abonar a la demandant en concepte de diferencies del periode de setembre de 2003 a maig de 2005 la quantitat de 4.672,71 euros "
En data 18 de gener de 2006 es dicta pel magistrat del esmentat jutjat Social 21 d'aquesta ciutat interlocutoria d'aclariment la part dispositiva de la qual diu " Dispongo aclarar la Sentencia dictada en el sentido de fijar en 27.440,05 euros la asignación anual de Dª Angelina en lugar de 26.995,02 euros queerroneamente, se indican " .
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
1er.- La demandant Angelina , prestava serveis per la demandada Banco Santander Central Hispano, S.A. des de 1/9/1967,. amb la categoria profesional d'administrativa nivell IX, quan el 31/10/1999 va cesaar en la prestació de serveis, com a conseqüència de passar a la situació de prejubilada fixant una compensació anual a pagar de 12 mensualitats que es revisaries d'acord amb el salari finalment pactat el 1999.
2n.- Després de pactar els increments salarials, de els conceptes retributius de 1999, i com a conseqüència de la integració retributiva per la funció entre els bancs Central i Santander, la retribució de beneficis va passar a mes, de una paga i tres quarts, a tres pagues i tres quarts . La demandada va percebre del Banc 370.230 pessetes de las 10/12 parts d'aquestes dues pagues incrementades corresponents als 10 mesos treballats de 1999, ja que l'import complert d'aquestes pagues era per la demandant de 444.276 pessetes, no obstant l'import d'aquestes dues pagues no va incrementar el mòdul de compensació de la prejubilació.
3r.- Després de pronunciar-se el Tribunal Suprem en unificació de doctrina i en casos similars sobre la procedència en la inclusió d'aquestes pagues en el salari pensionable per la prejubilació, el demandant va formular el 7/9/2004 reclamació a l'empresa d'aquestes diferencies des de setembre de 2003, per import 222,51 euros mensuals.
4t.- La part actora ha intentat, sense èxit, la preceptiva conciliació administrativa prèvia, que finalitzà el dia 31/3/2005 amb el resultat de sense avinença.
Contra aquesta sentència la part demandant i demandada varen interposar sendes recursos de suplicació, que formalitzaren dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència, que estima en part la demanda per diferències de pensió de prejubilació del Banc de Santander, i declara prescrita una part del deute, presenten sengles recursos de suplicació les dues parts, que han estat respectivament impugnats.
El recurs de la part demandada, interessa en primer lloc la modificació de fets provats, al empara del article 191 b) de la LPL . S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:
-
l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;
-
que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;
-
que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;
-
que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i
-
que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.
Concretament, la part demandant demana la modificació dels fets provats següents:
-
Fet provat primer, sol licita l'addició de la referència a que la compensació anual a pagar en 12 mensualitats "es revisaria incrementant-se en el mateix percentatge de variació que per l'any 1999 experimentin les taules salarials a que fa referència l' article 13 del conveni col.lectiu ", que bé sustentada enels documents folis 32 i 57, que refereixen aquest pacte. Però no pot ser atesa la seva petició ja que incorpora una part del pacte i no la seva globalitat, per la qual cosa donaria lloc a una possible interpretació sesgada de les condicions pactades.
-
Les modificacions relatives al fet provat segon no es poden admetre donada la evident intrascendència de la modificació de la redacció proposada.
-
Respecte a la modificació del fet provat tercer s'ha d'estar a la mateixa conclusió negativa, doncs la referència jurisprudencial constitueix en aquest cas un element de fet temporal i no de contingut jurídic.
El segon motiu del recurs de suplicació de la entitat demandada, en base a l' article 191 c) de la LPL , denuncia les infraccions de normativa legal i doctrina jurisprudència, concretament, cita al efecte els articles 1258 i 1281-2, 1282 i 1288 del Codi Civil , sobre la interpretació dels contractes, en relació al article 13 del Conveni col.lectiu de Banca privada i doctrina de diversos tribunals superiors.
Dels fets provats, incontrovertits, resulta, que la demandant va prestar serveis al Banc de Santander Central Hispano SA, i va cesar en el servei actiu el dia 31.10.1999, acordant en aquella data les condicions de la prejubilació ofertada per l'entitat. Es va signar un pacte pel qual a partir del dia següent al del cessament en el servei actiu, se li assignaria per part del Banc un import brut anual, que percebria en dotzaves parts per mesos vençuts, quantitat que es va determinar tenint en compte les 16,25 pagues anuals que tenia reconegudes el demandant. En el BOE de 26-11-99, es va publicar el XVIII Conveni col.lectiu de la Banca privada, que va establir en el seu article 18 l'increment de dues pagues extraordinàries pel salari del mateix any, per beneficis que es considerarien meritades a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba