SAP Barcelona 1097/2005, 2 de Diciembre de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:10538 |
| Número de Recurso | 300/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 1097/2005 |
| Fecha de Resolución | 2 de Diciembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 300/05-C
Procediment Abreujat nº 147/05
Jutjat Penal nº 22 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, dos de desembre de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 147/05 del Jutjat Penal nº 22 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusada Flora contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 4 de maig de 2005 per delicte de lesions en l'àmbit familiar. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr.
SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Flora como responsable criminalmente en concepto de autora de un delito de maltrato en el ámbito doméstico, sin la concurrencia de circunstancias modificativas, a la pena de CUATRO MESES DE PRISIÓN que se sustituye por 8 meses de multa a razón de una cuota diaria de 8 euros, con responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, así como a que indemnice a la perjudicada Rosario en la suma de 123 euros. Se le imponen las costas del procedimiento. No ha lugar a fijar ninguna medida de protección".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 22 de juny de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 13 d'octubre es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 23.11.05 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada per la part recurrent ni considerarla necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
La defensa de la recurrent fonamenta l'apel.lació en tres motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, i atès que l'escrit de recurs no compleix els requisits formals de sistematització que recull l'esmentada norma, seran estudiats en el següent ordre: 1)- Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència; 2)- Error en la valoració de la prova i conseqüent aplicació indeguda de l' art. 153 del Codi penal ; 3) Infracció del principi de proporcionalitat en la individualització de la pena.
-
En quan a la denunciada vulneració de l' art. 24.1 CE, aquest tribunal ha de consignar que l'apel.lant no explicita quin és el motiu de la presumpta infracció del principi constitucional que, al seu parer, ha comès el jutge d'instància, llevat de manifestar la seva discrepància amb la condemna.
L'escrit de recurs no fa esment a cap dada concreta que ens permeti inferir s'ha produït aquesta vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90, doncs l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han practicat proves, en concret la testifical i la documental mèdica, i que la seva pràctica s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa propis del plenari, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que ha analitzat i han format la convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim .
Una vegada més, cal recordar a la part apel·lant que no gaudeix del mateix tractament jurídic -en clau constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima) en la valoració més o menys incriminatòria de la efectivament aportada a la causa i practicada en el judici oral. Si existeix prova ( i en aquest cas n'hi ha, puix que en el judici es va practicar la testifical i la documental), la qüestió queda automàticament residenciada en un àmbit diferent: determinar si ha estat o no suficient per a bandejar el principi "in dubio pro reo", car explícitament queda destruïda la presumpció constitucional preexistent abans de la vista oral. Cal doncs, desestimar aquest primer motiu de recurs per inexistència d'infracció de precepte constitucional generador d'indefensió.
-
En coherència amb el veritable plantejament de fons sobre l'abast del material provatori aportat al plenari, al·lega tot seguit la defensa de l'acusat com a segon motiu de recurs, l'hipotètic error comès pel jutge "a quo" en la valoració de la prova testifical de càrrec, i com a conseqüència jurídica, denuncia la infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 153 del Codi Penal vigent.
En recolzament d'aquesta tesi, s'insisteix en que l'acció executada per la Sra. Flora va consistir...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba