SAP Barcelona 1011/2005, 14 de Noviembre de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:9651 |
| Número de Recurso | 173/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 1011/2005 |
| Fecha de Resolución | 14 de Noviembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 173/05-C
Procediment Abreujat nº 335/04
Jutjat Penal nº 4 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, catorze de novembre de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 335/04 del Jutjat Penal nº 4 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Darío contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 29 de març de 2005 per delicte de robatori amb violència. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que -absolviéndole del delito de hurto de uso de vehículo a motor- debo condenar y condeno a Darío como autor responsable de tres delitos de robo con violencia, concuriendo las circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal atenuante de drogadicción y agravante de reincidencia, a la pena de DOS AÑOS Y SEIS MESES DE PRISIÓN por cada uno,con imposición de las costas procesales. En concepto de responsabilidad civil, indemnizará en 90'15 euros a Esther más los intereses legales. Efectúese definitiva entrega a sus legítimas propietarias de los efectos recuperados"
Admès el recurs a tràmit per provisió de 29 d'abril de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van trametre les actuacions a aquesta Sala per a la seva resolució. Per provisió de 5.11.05 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 9 de novembre per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.
FONAMENTS DE DRET
La defensa del recurrent fonamenta l'apel·lació en quatre motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: A) Error en la valoració de la prova sobre l'autoría; B) Infracció de llei per inaplicació de l' art. 242.3 del CP ; ©) Infracció de llei derivada d'inaplicació de l'eximent incomplet previst en l' art. 21.1 del Codi Penal ; i D) Infracció de llei per inaplicació de l'atenuant analògica de dilacions indegudes.
I.-. S'argumenta com a primer motiu de revocació total de la condemna dictada en la primera instància penal contra l'acusat a títol d'autor de tres delictes de robatori amb violència tipificats en l' art 242.1 del CP, l'hipotètic error del jutge penal en la valoració de la prova relativa a la participació de l'acusat en cada un dels actes d'apoderament violent de la bossa de mà que duien - respectivament- penjada al maluc les tres denunciants.
Considera la defensa que les proves practicades en el judici oral permeten deduir que l'acusat no va tenir la oportunitat d'estar en els tres llocs diferents del barri on es va cometre cada acció il·lícita, atès el curt marge temporal entre una i altra. Puix que l'autor duia el rostre cobert amb un casc de motorista, circumstància que ha impedit la identificació "visual" per les víctimes i testimonis presencials, conclou reclamant s'apliqui el principi "in dubio pro reo" atès que la única prova que relaciona l'acusat amb els fets és de caire indiciari, en haver estat detingut minuts més tard al costat d'un ciclomotor similar a l'emprat per a executar cada una de les estrebades, i amb ocupació d'objectes procedents de les bosses de mà de cada una de les tres perjudicades.
La prova practicada en el plenari, adequadament analitzada i valorada pel jutge "a quo", palesa que no estem pas davant d'una simple sospita d'apoderament d'objectes de valor de propietat aliena per mitjà del mètode de l'estrebada violenta, previst i penat en l' art. 242.1 del Codi, sinó davant d'una pluralitat d' actes depredatoris violents consumats en un espai territorial proper i curt període temporal. La sentència apel·lada construeix de forma coherent el silogisme de culpabilitat a que al·ludeix l' art. 741 Lecrim, tot partint de tres dades inequívocament incriminatòries que bandegen qualsevol dubte raonable sobre la identitat de l'autor.
En primer lloc, la coincidència descriptiva de les característiques físiques ( sexe masculí, edat aproximada, vestuari, color del casc, tipus de motocicleta, etc...) que cada una de les víctimes va facilitar a la patrulla policial que -poc després- va localitzar i detenir l'acusat. En segon lloc, la sobtada fugida del copartícep ( a qui no s'ha pogut identificar) que s'estava repartint el botí amb l'acusat quan van fer acte de presència els Agents. I finalment, la incautació en poder del recurrent de diverses peces de convicció ( una a les mans i dues dins el calaix porta paquets del ciclomotor) propietat de cada una de les tres denunciants.
Estem doncs davant d'una prova directa plural que contradiu i destrueix la versió auto exculpatòria explicada pel recurrent, qui s'ha limitat a mantenir que s'havia trobat casualment la bossa i els dos moneders. Dita hipòtesi, rebutjada amb encert per la jutge "a quo", és incompatible amb la seva confessió relativa a la tinença i ús del vehicle, atès el curt marge temporal ( poc més de 15 minuts) en que es va desenvolupar tot "l'iter criminis". De tot plegat el jutge "a quo" n'ha extret un silogisme racional de culpabilitat, i la Sala no té motius per a rebatre aquella convicció, ja que en l'escrit de recurs no s'han aportat arguments objectius que evidenciïn l'error que es denuncia.
Les STS de 8.2.99 i STC 200/02 de 28 d'octubre, ens recorden que la valoració de la prova personal és una facultat exclusiva del tribunal que ha presidit la vista oral, doncs només ell pot aplicar els criteris de psicologia gestual que permeten inferir qui dels declarants diu o no la veritat. El tribunal "ad quem" no pot bandejar aquesta percepció...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba