SAP Barcelona, 19 de Julio de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:9572 |
| Número de Recurso | 500/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 19 de Julio de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 500/04-C
Procediment Abreujat nº 116/04
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, dinou de juliol de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 500/04 del Jutjat Penal nº 9 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Jesus Miguel contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 23 de març de 2004 per
delicte de robatori amb violència. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui
exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Jesus Miguel como autor responsable de un delito de robo con violencia en grado de tentativa,sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal , a la pena de DOS AÑOS DE PRISIÓN, con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo y al pago de las costas procesales".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 16 d'abril de 2004, i prèvia impugnació pel Ministeri Fiscal, es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 3 de juny es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 7.7.04 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent niconsiderar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que escau donar per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius complementaris, a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat , consistents en : 1) Hipotètic error en la valoració de la prova de càrrec respecte de l'autoria en el delicte de robatori amb violència; 2) Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència; i 3) Infracció de llei derivada de desproporció en la pena imposada, atès el que preveuen els arts. 242.3 i 62 del Codi Penal .
Per evidents raons de sistemàtica jurídica, els dos primer motius de recurs s'estudiaran en ordre invers al que planteja el recurrent, atès el seu distint rang normatiu .
-
En quan a la vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència, la Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina del Tribunal Constitucional en la praxis de la valoració de la prova d'acord amb el dret fonamental que recull l' art. 24.2 CE , tot matisant que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat de la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art. 11 LOPJ - i analitzades de forma silogísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l' art. 741 Lecrim . En conseqüència, sempre que el jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta aquest principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01 .
Qüestió distinta és la discrepància de la defensa en quan a l'abast incriminatori més o menys fiable de les proves practicades, ja que hom pot no compartir -legítimament- les conclusions a que arriba el jutjador en la seva valoració conjunta de la prova. Però llavors, ja no es tracta pas de reclamar l'aplicació del principi constitucional de presumpció d'innocència sinó de càrrega de la prova i aplicació del principi jurídic "in dubio pro reo". Així ho recullen, entre moltes d'altres, les STC 86/00 de 27 de març i 142/03 de 14 de juliol .
-
Entrant doncs ja en el veritable argument de fons del recurs, s'invoca com a motiu de revocació de la condemna dictada en primera instància contra l' acusat a títol d'autor d'un delicte de robatori amb violència tipificat en l' art 242.1 del CP/95 , l'hipotètic error del jutge penal en la valoració de la prova testifical relativa a la participació directa de l'acusat en l'acte físic d'apoderament d'una bossa de mà de propietat aliena, sota la modalitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba