SAP Barcelona, 18 de Junio de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:8102 |
| Número de Recurso | 388/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 18 de Junio de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle Apel·lació nº 388/04-C
Procediment Abreujat nº 90/04
Jutjat Penal nº 2 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
D. VICTOR FERNANDEZ GONZALEZ
Barcelona, divuit de juny de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 90/04 del Jutjat Penal nº 2 dels de Barcelona , en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per l'acusat Luis Pedro contra la
sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 20 de febrer de 2004 per delicte de
violència familiar. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió
de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Luis Pedro como autor responsable de una falta de amenazas, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 15 DIAS DE MULTA con cuota diaria de 6 euros y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, así como al abono de la mitad de las costas procesales causadas. Se acuerda la medida de prohibición de acercamiento del acusado a Marta , su domicilio o lugar de trabajo, por plazo de 6 meses. Debo absolverle y le absuelvo del delito de maltrato del que venía acusado, con declaración de oficio de la mitad de las costas".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 31 de març de 2004, i prèvia impugnació en forma presentada pel Ministeri Fiscal, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 29.4.04 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 2 de juny per a deliberació, votació i decisió del recurs, sense convocar vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
No s'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada , que cal substituir pel següent: redactat: "Es declara provat que el dia 4 de febrer de 2004, vora les 19'30 h, l'acusat Luis Pedro , major d'edat i amb antecedents penals no computables, es trobava a casa seva al carrer DIRECCION000 nº NUM000 NUM001 de Badalona, en companyia d' un cosí ( Oscar ) quan va arribar la seva parella de fet Marta , amb qui tenia dos fills menors d'edat. La parella havia viscut separada des del mes d'abril de 2003 fins gener de 2004 , amb motiu d'un incident en que la Sra. Marta havia clavat un ganivet de cuina a la cama de l'acusat. Des del 15 de gener d'enguany, s'havien reconciliat i tornaven a conviure en el mateix habitatge. Sense que consti la causa concreta que ho va motivar, entre la parella es va iniciar una discusió verbal, en el decurs de la qual la dona va dir que n'estava farta i que el denunciaria per maltractar-la i amenaçar-la. Tot seguit, se'n va anar del domicili. No consta acreditat fefaentment que l'acusat hagués pronunciat cap amenaça de mort ni que hagués donat una empenta a la Sra. Marta . L'endemà, vora les 6 hores del matí, la dona va presentar denúncia per violència domèstica a la caserna dels Mossos d'Esquadra de la ciutat.
FONAMENTS DE DRET
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 Lecrim 38/02, de 24 d'octubre , sota els epígrafs: 1) Vulneraciò del dret a la presumpció d'innocència previst en l' art. 24 CE per haver-se dictat sentència condemnatòria sense proves de càrrec; 2) Error en l'apreciació de la prova practicada en el judici oral. La Sala invertirà l'ordre d'estudi d'ambdós motius resenyats en l'escrit del recurs, atès que la distinta jerarquia (constitucional i de legalitat ordinària) així ho exigeix.
Cal deixar constància d'antuvi, que el recurrent barreja dos qüestions que en realitat són incompatibles i no pas complementaries, atès que o bé no hi ha cap prova de càrrec lícita a valorar sobre l'autoria dels fets, cosa que efectivament comportaria una infracció de l' art. 24.1 CE si s'hagués condemnat hom a títol d'autor, o bé les que s'han aportat a judici per l'acusació pública no permeten arribar a un veredicte de culpabilitat sense dubtes raonables. Les dues coses alhora són jurídicament incompatibles, raó per la qual, la seva argumentació conjunta és errònia -malgrat que freqüent- en clau jurídica.
-
En quan a la infracció constitucional del principi de presumpció d'innocència, cal recordar que la jurisprudència del màxim intèrpret de la Carta Magna ha vingut matisant que per tal d'arribar a un veredicte condemnatori en seu criminal, és necessari que l'òrgan judicial hagi practicat sota els principis d'immediació, oralitat i contradicció, una veritable prova de càrrec de caire testifical, documental i/o pericial. Entre moltes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba