SAP Barcelona, 3 de Febrero de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:1229 |
| Número de Recurso | 376/2003 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció Desena Penal
Rotlle d' apel·lació núm. 376/03-C
Judici de Faltes núm. 319/02
Jutjat d' Instrucció núm. 5 de Sant Feliu de Llobregat
S E N T È N C I A Nº
Barcelona, tres de febrer de dos mil quatre
VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció Desena d'aquesta
Audiència, la present apel·lació motivada pel Judici de faltes ressenyat en
l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 5 de Sant Feliu LL. tramitat per
lesions ocasionades en accident de trànsit, causa que roman en tràmit davant d'aquest
tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per Jose María i Inmaculada , contra la sentència absolutòria dictada el dia 3 de juny
de 2003.
ANTECEDENTS PROCESSALS
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: absuelvo a Federico de la falta de lesiones imprudentes de la que venía denunciado, con declaración de costas e oficio".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 20 de juliol de 2003, i previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada, en data 1 d'octubre es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència de 20.1.04 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert, i va quedar el recurs vist per a resoldre sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.
En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.
FETS PROVATS
S' ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada.
FONAMENTS DE DRET
-
Els recurrents (conductor i ocupant d'un dels vehicles implicats en l'accident de trànsit succeït el 5 d'agost de 2002, a conseqüència del qual van resultar lesionats) fonamenten l'apel·lació de la sentència absolutòria dictada en primera instància, en dos motius a l'empara del que permet l'art. 972 de la Lecrim, avui reformat per la llei 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: 1) Trencament de garanties processals que ha generat indefenssió, atesa la denegació de prova documental en el judici de faltes; i 2) Error en la valoració de la prova de càrrec presentada en la vista oral.
Consideren els apel·lants que dita prova documental , consistent en un planell de la zona elaborat a títol particular, era rellevant a fi de poder interrogar al conductor contrari sobre la mecànica de l'accident, i als passatgers dels vehicles implicats, ateses les versions frontalment contradictòries que ambdues parts defensen. Al seu entendre, la decisió judicial d'inadmetre dita prova hauria vulnerat el dret de defensa amb infracció de l'art. 24.2 CE, cosa que generaria la nul·litat del judici i la sentència posterior.
Sens perjudici de matisar d'antuvi als apel·lants que l'aportació de l'esmentada documental en aquest tràmit d'apel·lació ja hauria esmenat la infracció formal comesa, cas d'existir, en els termes exigits en els arts. 238 i 240 de la LOPJ, cal recordar que el dret a la prova no és mai absolut ni il·limitat. Està supeditat a la seva pertinença, com ens recorden les STC 170/98 i 232/98 , adients per a fixar els criteris d'admissibilitat analitzats i desenvolupats per la jurisprudència en les STS de 17.9.99 i 29.10.99. Ens matisen, que (sic) " los medios de prueba propuestos por ls partes han de decidirse sobre la base su "pertinencia", es decir, en función de su relación con el "tema decidendi" y de su necesariedad, conforme establecen los arts. 659 y 792.1 de la Lecrim. Solo podrá considerarse denegación indebida de prueba, cuando -razonablemente- la práctica de las omitidas pudiera haber alterado de forma esencial los presupuestos de la convicción del juzgador sobre los hechos que se hayan declarado probados, con trascendencia en el fallo".
Aplicats aquests criteris al cas objecte d'enjudiciament, hem de resenyar que la prova no era ni rellevant ni fiable, raons per les quals va ser correctament inadmesa pel jutge "a quo". No era necessària atès que en les diligències ja constava un croquis del lloc dels fets elaborat per la patrulla dels Mossos d'Esquadra que van intervenir en l'afer ( foli 26 dors), documental pública de naturalesa tècnica que reuneix "a priori" tots els requisits legals. Tampoc era fiable, atès que en no ser coincident amb l'esmentat informe tècnic policial (com reconeix la pròpia defensa dels recurrents) de cap manera pot servir per a questionar-ne la credibilitat llevat que fos document autentificat per via notarial o administrativa. Si la defensa considerava important preguntar als conductors i/o testimonis sobre plànol, va poder-ho fer sense dificultats a partir del croquis confeccionat pels Agents de l'Autoritat competents en matèria de seguretat vial, en ús de les atribucions que els atorga la Llei 19/01 i el RDL 13/92. Escau...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba