STSJ Cataluña 3554/2006, 9 de Mayo de 2006
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:5482 |
| Número de Recurso | 7898/2005 |
| Número de Resolución | 3554/2006 |
| Fecha de Resolución | 9 de Mayo de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 9 de maig de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3554/2006
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la
sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 18 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 45/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Victor Manuel , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27.01.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juliol de 2005, que contenia la decisió següent:
"que, estimando totalmente la demanda interpuesta por Victor Manuel contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de gran invalidez derivada de enfermedad común, con derecho a percibir, con cargo al Régimen General de la Seguridad Social, una pensión equivalente a un 150% de una base reguladora de 704,64 euros mensuales, con efectos económicos a 2.7.04 y con las mejoras y actualizaciones que sean procedentes; y debo condenar y condeno al mencionado Instituto a estar y pasar por esta declaración y a abonar a la parte demandante dicha pensión en la forma y cuantía indicadas."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- El demandante nació el 8.3.53 y su profesión habitual es la de repartidor de bebidas.
-
- El 2.7.04, la parte demandante solicitó prestaciones de invalidez. Incoado expediente de incapacidad permanente, la parte demandante fue reconocida por el ICAM el 19.7.04. El INSS, mediante resolución de 1.10.04, acordó denegar prestaciones de incapacidad permanente.
En el momento de efectuar la solicitud, el demandante no se encontraba en situación de alta ni asimilada al alta en ninguno de los regímenes de la Seguridad Social.
-
- La parte demandante formuló reclamación previa en la que solicitó ser declarado en situación de incapacidad permanente absoluta. La reclamación fue desestimada mediante resolución de 29.11.04.
-
- La parte demandante padece:
1- Diabetes mellitus que, en la actualidad, le ocasiona las siguientes secuelas:
-
Retinopatía diabética, que ha causado edemas maculares y hemorragias vitreas y que, a pesar de haber sido tratada con láser, ha dado lugar a pérdida casi completa de la visión bilateral: sólo distingue colores y formas.
-
Nefropatía diabética: precisó diálisis durante un mes y, en la actualidad, queda insuficiencia renal
crónica moderada.
-
Arteriopatía periférica con aparición de úlceras en extremidades inferiores, rebeldes al tratamiento
2- Cardiopatía isquémica con obstrucción severa de tres vasos coronarios en más del 70%, fracción de eyección del 43% e insuficiencia mitral ligera. Dicha patología no es susceptible de tratamiento quirúrgico
3- Fractura de tobillo derecho en 2004, que fue tratada mediante artrodesis (dos intervenciones:
1.11.04 y 2.12.04). Actualmente, presenta artropatía crónica inflamatoria en el tobillo, que se complica con las úlceras secundarias a la artropatía diabética y que le obliga a llevar muletas para deambular
4- Hipoacusia: pérdida casi total de la audición en oído izquierdo, desde la infancia. Hipoacusia ligera en oído derecho. No precisa prótesis.
-
-
- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente es de 704,64 euros mensuales y la fecha de efectos es 2.7.04.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Postula la demandada com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat c) de l' art. 191 LPL , la infracció d'allò previst a l' art. 72 TRLPL. La tesi del recurs en aquest punt es basa en la consideració que la reclamació prèvia inicial postulava el grau d'absoluta, mentre que la demanda sol·licitava la declaració de gran invalidesa.
Tant la doctrina unificada com la doctrina de suplicació d'aquesta Sala han matisat, en determinats supòsits, una interpretació rígida i estricta de l'actual redactat dels arts. 71 i 72 LPL.
Aquesta doctrina flexibilitzadora ha tingut vàries expressions concretes. Així, des d'antuvi, s'ha temperat l'element cronològic que aquesta norma contempla, tot assenyalant-se que la interposició ante tempus de la demanda no impedeix l'acció sempre que el judici es celebri un cop transcorreguts els terminis legals observats actualment a l'apartat cinquè de l'esmentat art. 71 (SSTSUD 30.05.1991, 30.03.1992 , etc. i sentències d'aquesta Sala d'11.03.1999). També en relació amb el còmput del termini, s'ha indicat que si s'han traspassat els terminis legals per silenci, res no impedeix la interposició de la demandada contra la resolució expressa denegatòria, encara que aquesta sigui extemporània (SSTS 30.03,1992, 30.10.1995 i d'aquesta Sala de 26.10.1999, 11.02.2003 ). És coneguda, així mateix, la constant tendència cassacional aconsiderar el mes d'agost inhàbil a efectes de còmput del termini d'interposició de la demanda després de la resolució administrativa denegatòria de la reclamació prèvia (SSTSUD 19.10.1996,21.07.1997, etc.)
D'altra banda, s'ha rebutjat una hermenèutica formalista, en afirmar-se que -concorrent determinats requisits- qualsevol escrit d'oposició a una resolució administrativa, encara que en un pla simplement formal no s'hagi qualificat com a reclamació prèvia, és susceptible de ser considerada com a tal, si del seu contingut es mostra una discrepància essencialment coincident amb la posterior demanda (entre d'altres, STSUD 18.03.1997, ó TSJ de Catalunya de 26.10.1999 i 04.12.2001, entre moltes d'altres). S'ha indicat també -en relació amb el debat de la necessitat d'interposar reclamació prèvia en supòsits d'accident de treball, en els què no existeix una responsabilitat directa, generalment, de les entitats gestores- que l'omissió de la reclamació prèvia no impedia el coneixement judicial del plet, sempre i quan des de l'admissió de la demanda fins al moment de celebració del judici hagi transcorregut un termini suficient per a que l'INSS pugui articular la seva defensa (STSUD 18.03.1997). Pel que fa als elements fàctics o jurídics concurrents, la doctrina unificada ve assenyalant (SSTSUD 28.06.1994 i 10.03.1993) la possibilitat de què el jutge a quo valori elements que constin en l'expedient administratiu, encara que no hagin estat al·legats a la reclamació prèvia i a la pròpia demanda.
Aquesta fleixibilització té suport en la pròpia doctrina constitucional i cassacional, atès que el TC i el TS han vingut declarant amb reiteració que l'exigència legal de reclamació prèvia ha de posar-se en directe relació amb la seva finalitat, dins dels límits que tot seguit es diran. És per això que la dita doctrina ve observant que aquest requisit preprocessal té una doble finalitat: a) la compatibilitat amb el dret a la tutela judicial efectiva de l'exigència de tràmits previs al procés, el què es fonamenta, d'una banda, perquè en cap cas s'exclou el coneixement jurisdiccional de la qüestió controvertida, atès que aquells tràmits únicament...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 6 de Marzo de 2007
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 9 de mayo de 2.006, en el recurso de suplicación número 7898/05, interpuesto por INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 17 de los de Barcelona de ......