SAP Barcelona, 14 de Febrero de 2000
| Ponente | MARTA RALLO AYEZCUREN |
| ECLI | ES:APB:2000:1625 |
| Número de Recurso | 831/1997 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Fecha de Resolución | 14 de Febrero de 2000 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 15ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA - SECCIÓ QUINZE
ROTLLO Núm. 831/97
Judici de menor quantia 79/95
Jutjat de Primera Instància número 2 de Granollers
SENTÈNCIA
Magistrats:
Il.lm. Sr. RAFAEL GIMENO BAYÓN COBOS
Il.lma. Sra. MARTA RALLO AYEZCUREN
Il.lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA
Barcelona, 14 de febrer de 2000
VISTES, en grau d'apel.lació davant la Secció Quinze de l'Audiència Provincial de
Barcelona, aquestes actuacions de judici declaratiu de menor quantia número 79/95, seguides pel
Jutjat de Primera Instància número 2 de Granollers, a instàncies d'AGRIPLANT, SA, representada
pel procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibarz, contra TINTES Y APRESTOS GUIÑAU, SA, representada
per la procuradora Sra. Inma Lasala Buxeres; CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA, representada
pel procurador Sr. Antonio de Anzizu Furest; JUNTA DE RESIDUS, representada per la procuradora
Sra. Elisabeth Hernández Vilagrasa; JUNTA DE SANEJAMENT, representada pel lletrat de la
Generalitat de Catalunya, i l'AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, representat
pel procurador Sr. Jordi Fontquerni Bas, en virtut del recurs d'apel.lació interposat per la part
demandant contra la sentència que va dictar aquell Jutjat en les actuacions el día 7 de maig de 1997.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel.lació diu literalment: "FALLO: Que desestimo la demanda presentada en nombre de la entidad AGRIPLANT, SOCIEDAD ANÓNIMA; por tanto, absuelvo a los demandados, la entidad TINTES Y APRESTOS GUIÑAU, SOCIEDAD ANÓNIMA, la entidad CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SOCIEDAD ANÓNIMA, la JUNTA DE RESIDUS, la JUNTA DESANEJAMENT, así como al AYUNTAMIENTO DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, de las pretensiones contenidas en el suplico de la misma, con imposición de costas a la actora".
La part demandant va interposar recurs d'apel.lació contra la sentència esmentada i, admès a ambdós efectes, es van trametre les actuacions a aquesta Audiència, després de citar a termini les parts. Comparegudes aquestes, la vista pública va celebrar-se el día 19 de novembre de 1999.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.
FONAMENTS DE DRET
I) La part actora, AGRIPLANT, SA, que explota un viver de plantes a la finca anomenada Can Nofre de Santa María de Palautordera, afirmava exercir a la demanda tres accions: 1) negatòria, per tal que s'acordés la cessació de la immissió en la seva finca dels lixiviats o altres substàncies contaminants procedents del col.lector o les basses de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA, la qual les rebia, a la vegada, de CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA, titular d'un abocador de residus industrials.
2) d'adopció de mesures precautòries o de resguard tendents a evitar les immissions no tolerables, i
3) indemnitzatòria, de condemna solidària de les demandades pels danys i perjudicis causats a determinades espècies del viver d'AGRIPLANT, SA l'estiu de 1994, per la contaminació de l'aigua de reg de les plantes a causa dels vessaments de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA al riu Tordera, al marge del qual s'ubica el pou del qual s'abasteix l'actora La demandant accionava també contra la JUNTA DE RESIDUS, la JUNTA DE SANEJAMENT i l AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA per la seva negligència en no controlar els vessaments contaminants.
II) El Jutjat de Granollers va desestimar la demanda perquè, tot i que va considerar acreditats, d'una banda, els danys del viver d'AGRIPLANT, SA i, d'altra banda, el mal funcionament de la depuradora de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA, no va estimar provada la relació de causalitat entre aquest mal funcionament i els danys produïts a l'actora.
III) AGRIPLANT, SA recorre en apel.lació contra aquesta sentència.
La finca de la demandant, Can Nofre, es dedica al cultiu en contenidor de coníferes i arbusts ornamentals, multiplicació i forçat o acabat de la planta. Dels 60.000 m2 de superficie, 50.000 m2 són destinats al cultiu de planta. És ubicada al terne municipal de Santa María de Palautordera, al Vallés Oriental. El cultiu es realitza a l'aire lliure sobre malla antiherba, tret de la fase de multiplicació que es duu a terme sota coberta d'hivernacle.
El reg es fa mitjançant aspersió per canonada oscil.lant tipus gontié, tret d'aproximadament un 15% del cultiu que es rega per goteig. El subministrament de l'aigua de reg procedeix del pou situat al marge dret del riu Tordera, amb número d'expedient de registre 18.551. El pou és a 65 metres del llit del riu, en la zona de policia d'aquest, pràcticament al mateix nivell que el del llit. El nivell piezomètric del pou (5-6 metres) indica que extrau aigües de l'aqüífer originat per la Tordera (informe a la pàgina 43; prova pericial pàgina 1823).
Aigües amunt del pou de captació d'AGRIPLANT, SA (aproximadament, a 200 metres) es troba el desguàs de la depuradora de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA. L'activitat d'aquesta entitat és l'aplicació de diferents tractaments a matèries vegetals, tractaments que s'efectuen, per regla general, mitjançant productes químics en solució aquosa. Un cop efecuat el tractament, l'aigua, amb concentracions més o menys elevades de productes quimics, ha de ser vessada. TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA disposa d'una estació de tractament d'aigües residuals.
En el moment dels fets que han generat aquest litigi, la depuradora de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA no només tractava les aigües de la seva industria, sino també les aigües de la població de Santa María de Palautordera i de Sant Esteve de Palautordera.
Per la seva banda, CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA desenvolupa con a activitat el dipòsit de residus sòlids urbans o industrials assimilables a urbans en un abocador controlat situat a la rodaba. Produeix efluents líquids contaminants els anomenats lixiviats, que es generen per la infiltració de l'aigua de la pluja en l'abocador o pel drenatge dels mateixos líquids que acompanyen els residus sòlids.CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA no disposa de planta depuradora pròpia d'efluents líquids, sinó que els lixiviats que produeix es condueixen a la depuradora de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA, en virtut d'un contracte entre aquesta i CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA.
Aquest contracte, invocat expressament per CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA en la contestació a la demanda (pàgina 152), mereix atenció a part.
TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA, quan li és demanada una còpia en la prova practicada en el rollo d'apel.lació, nega que existís en el moment dels fets objecte del judici. El cert és que el contracte, l'aportació del qual a les actuacions es va demanar com a prova per AGRIPLANT, SA, no ha arribat mai al procediment perquè no ha estat aportat ni pels contractants, TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA i CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA, ni per les entitats que havien de conèixer-lo: JUNTA DE RESIDUS i AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA.
La JUNTA DE RESIDUS també al.lega expressament en la contestació a la demanda que la forma de gestió de les aigües lixiviades de l'abocador era el tractament en la depuradora de TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA (pàgina 214).
En qualsevol cas, tot i que desconeixem el contingut del contracte, sí consta en el procediment i no ha estat qüestionat en cap moment que TINTES Y APRESTOS GUIÑAD, SA assumia el tractament dels lixiviats de l'abocador de residus de CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA en l'època dels fets que examinem.
Quant als fets que han originat aquest judici, tal com exposa el jutge de primera instancia, l'element del dany de l'actora queda degudament provat en les actuacions. En aquest punt cal fer esment dels documents aportats amb la demanda.
A l'acta notarial de 25 d'agost de 1994. el notari de Sant Celoni fa constar que es constitueix en una plantació de thujes del viver de la demandant AGRIPLANT. SA, totes les quals tenen les fulles grogues o marrons i han perdut el color verd. El notari també va a una plantació de prumus, les fulles dels quals han començat a assecar-se i perdre el color verd, és a dir, es tornen marrons per les puntes i les vores. En una altra plantació, de viburnum davidii, comprova que les plantes són seques, amb les fulles marrons. A la plantació d'abèlies, les plantes també han començat a assecar-se. I, finalment, tumbé va a una plantació de potentillas, en la qual pràcticament totes les plantes han mort, apareixen seques i sense fulles. L'acta notarial acompanya fotografíes de les plantacions danyades (document número 6 de la demanda, pàgina
27).
L'acta notarial de 13 de setembre de 1994 conté una quantificació de les plantes de les diferents espècies que apareixien danyades (document número 7 de la demanda, pàgina 33).
L'informe d'enginyer agrònom aportat amb la demanda fa constar que al viver de la finca Can Nofre durant el mes de juliol de 1994 es va comentar a observar necrosi en les fulles de determinades espècies, defoliacions i parades de creixement vegetatiu. Durant el mes d'agost les plantes afectados van presentar danys més severs els quals van arribar a provocar la mort de les plantes o bé la pèrdua de la qualitat i valor ornamental. També en aquest període, planters d'algunes espècies van perdre totalment la viabilitat i van resultar finalment morts (document número 8, pàgines 42 i següents).
L'existència dels danys a les plantes del viver es constata tumbé per l'enginyer tècnic agrònom que emet l'informe document número 9 de la demanda (pàgines 92 i següents).
SISÉ: L'informe d'enginyer agrònom aportat amb la demanda fa constar els resultats de diversos anàlisis, efectuades l'estiu de 1994, de l'aigua de reg del viver, concretament, de l'aigua del pou abans descrit. S'inclouen les anàlisis, efectuades pel Laboratori Agrari de la Direcció General de Producció i Indústries Alimentàries del Departament...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 1127/2007, 2 de Noviembre de 2007
...contra la sentencia de 14 de febrero de 2000 dictada por la Sección 15 de Audiencia Provincial de Barcelona en el rollo de apelación número 831/1997, cuyo fallo dice, según la traducción del catalán efectuada por el correspondiente servicio del Tribunal ESTIMAR en parte el recurso de apelac......