SAP Tarragona 343/2008, 3 de Octubre de 2008

PonenteJOAN PERARNAU MOYA
ECLIES:APT:2008:1255
Número de Recurso6/2008
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución343/2008
Fecha de Resolución 3 de Octubre de 2008
EmisorAudiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 6/08

Ordinari 313/06 del Jutjat de 1ª Instància de Falset

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Il·lma. Sra. Mª REBECA CARPI MARTÍN (suplent)

Tarragona, 3 d'octubre de 2008.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Fermín, representat

en aquesta instància pel Procurador Sra. Amposta Matheu i defensat pel Lletrat Sr. Calduch Estrem, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància de Falset de data 10-7-2007, en procediment Ordinari 313/06, en el que figura com a demandant Trossos del

Priorat S.L., i com a demandat el recurrent.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

La Sentència d'instància disposava: "Estimo parcialment la demanda interposada per Trossos del Priorat S.L. contra Fermín, i declaro: a) El dret de Trossos del Priorat S.L. a transitar lliurament i sense cap obstacle com venien fent-ho els anteriors propietaris des de temps immemorial pel Camí de la Baixada fins a la finca de la seva propietat; b) Condemno a Fermín a retirar els suports de ferro i cadenes (que puguin existir en l'actualitat) que impedeixin el lliure trànsit pel Camí de la Baixada; c) Condemno a Fermín a derruir els murs de pedra construïts al llarg del dit camí reintegrant-lo al seu estat anterior de tal forma que permeti el pas de maquinària en idèntiques condicions a les que tenia a juny de 2004".

SEGON

En data 12-11-2007 Fermín va presentar recurs d'apel·lació.

TERCER

En data 30-11-2007 Trossos del Priorat S.L. es va oposar al recurs.

QUART

En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

Es va interposar demanda, als efectes que importen al present recurs, per Trossos del Priorat S.L. contra Fermín, demanant que es declarés el dret de Trossos del Priorat S.L. a transitar lliurament i sense cap obstacle pel Camí de la Baixada fins a la finca de la seva propietat, acordant que se li reintegri en la possessió del mateix; que es condemni al demandat a retirar els suports de ferro i cadenes que impedeixen el lliure trànsit pel Camí de la Baixada, així com a derruir els murs de pedra construïts al llarg del dit camí, reintegrant-lo al seu estat anterior de tal forma que permeti el pas de maquinària en idèntiques condicions a les que tenia a juny de 2004.

S'al·legava que des de temps immemorial es venia fent servir el dit camí pels diferents veïns de les terres allí existents per accedir a les mateixes; que al juliol de 2004, el demandat va tallar el camí posant una cadena, i va reduir la seva amplada construint un mur de pedra en un tram.

Amb anterioritat al present plet, per Trossos del Priorat S.L. es va interposar demanda d'interdicte de recobrar l'ús del camí contra Fermín, que va ser desestimat per Sentència d'aquesta Audiència de data 8-11-2005; per Fermín es va interposar contra Trossos del Priorat S.L. demanda exercitant acció negatòria de servitud de pas sobre el camí, que va ser desestimada per sentència ferma del Jutjat de data 20-10-2005.

Es ventila doncs en el present plet, en un procediment ordinari, el dret que diu tenir l'actora a passar pel camí, havent la sentència impugnada estimat la demanda en aquest punt.

SEGON

Al·lega el recurrent, i s'ha d'examinar en primer lloc, incongruència de la sentència, per considerar que la demanda exercitava una acció possessòria sobre el camí, demanant ser reintegrat d'immediat en la possessió del mateix, mentre que la sentència examina si el camí és privat o veïnal.

Diu el TS Sala 1ª, S 19-6-2007, nº 742/2007 que, "es reiteradísima la jurisprudencia de esta Sala y la doctrina del Tribunal Constitucional. La congruencia se predica de la relación entre el suplico de la demanda y el fallo de la sentencia; sólo en casos excepcionales, si se cambia la causa petendi sin que pueda acogerse al principio iura novit curia, podría darse la incongruencia; pero es claro también que la congruencia no alcanza a los argumentos o razonamientos vertidos en la sentencia. Así, habrá incongruencia extra petita si el fallo entra en un extremo que no ha sido objeto de la pretensión, o infra petita si deja un extremo sin resolver, o ultra petita si da más de lo pedido".

I l'AP Tarragona, sec. 3ª, S 11-4-2007, nº 140/2007: "A tal respecto conviene destacar que si bien es doctrina jurisprudencia reiterada que "la incongruencia por exceso o extrapetitum es un vicio procesal que se produce cuando el órgano judicial concede algo no pedido o se pronuncia sobre una pretensión que no fue oportunamente deducida por los litigantes, e implica un desajuste o inadecuación entre el fallo o la parte dispositiva de la resolución judicial y los términos en que las partes formularon sus pretensiones en el proceso... constituye siempre una in- fracción del principio dispositivo y de aportación de parte que impide al órgano judicial, en los procesos presididos por estos principios, pronunciarse o decidir sobre las pretensiones que no hayan sido planteadas por las partes, al ser éstas las que, en su calidad de verdaderos domini litis, conforman el objeto del debate o thema decidendi y el alcance del pronunciamiento judicial. Este deberá adecuarse a lo que fue objeto del proceso, delimitado, a tales efectos, por los sujetos del mismo (partes), por lo pedido (petitum) y por los hechos o la realidad histórica que sirve como razón o causa de pedir (causa petendi)... se refiere a que no puede el Juez o Tribunal alterar o modificar los términos del debate judicial, o sea, que no puede decidir sobre cosa distinta, derivada de la modificación, alteración o sustitución del presupuesto hecho básico para la causa petendi, respecto a la cual el Juez no tiene poder de disposición" (S.S. T.S. 28-6-04, 3-12-03), y como señala la S.T.S. de 1-6-91 "" la doctrina de la sustanciación que sigue esta Sala, permite que ex traída la esencia de los hechos se apliquen los principios "da mihi "factum", dabo tibi ius" y "iura novi curia", pero con el límite impuesto por la congruencia de que no se altere la acción ejercitada, pues su cambio conculcaría el principio de contradicción"", (vid en ese mismo sentido S.T.S. de 9-1-92), viniéndose de- clarando desde la perspectiva constitucional que la incongruencia por exceso puede ser constitutiva de una lesión del dº a la tutela judicial efectiva del art. 24.1 C.E ., cuando "suponga una completa modificación de los términos en que se produjo el debate procesal causante de indefensión para las partes por haberse dictado un fallo extraño a sus respectivas pretensiones, de forma que la de- cisión judicial se haya pronunciado sobre temas o materias no debatidas oportunamente en el proceso respecto de las cuales, por consiguiente, las partes no tuvieron oportunidad de ejercitar adecuadamente su derecho de defensa, formulando o exponiendo las alegaciones y los argumentos que tuvieran por conveniente en apoyo de sus respectivas posiciones procesales", (S.S.T.C. 20/82, de 5 de mayo, Fdo. Jdo. 1º, 369/93, de 13 de diciembre, Fdo Jdo. 3º, 9/98, de 13 de enero, Fdo. Jdo. 2º, 29/99, de 8 de marzo, Fdo. Jdo. 2º y 182/2000, de 10 de julio, Fdo. Jdo. 3º, entre otras)"...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR