SAP Barcelona 21/2014, 28 de Enero de 2014
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2014:1666 |
| Número de Recurso | 466/2012 |
| Procedimiento | VERBAL - COGNICIóN |
| Número de Resolución | 21/2014 |
| Fecha de Resolución | 28 de Enero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ PRIMERA
ROTLLE NÚM.466/12
Procedent del procediment verbal núm 462/11
Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. nº 2 de El Prat de Llobregat
S E N T È N C I A NÚM. 21
Barcelona, a 28 de gener de 2014.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com Tribunal Unipersonal, ha vist el recurs d'apel·lació número 466/12 interposat contra la sentència dictada en data 10 de febrer de 2012 en el procediment núm. 462/11, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 d'El Prat de Llobregat . Ha estat recurrent
D. Avelino i apel·lada Dª. Tarsila i pronuncia en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "Que ESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por la Procuradora Dª. Juncal Gil Carnicero, en representacion de Dª. Tarsila, contra D. Avelino, representado por el Procurador D. Lluís Samarra Gallach, y en consecuencia condeno a D. Avelino a pagar a l Dª. Tarsila la cantidad de TRES MIL QUINIENTOS SETENTA Y CUATRO EUROS (3.574.-#), más los intereses legales, desde el 22 de junio de 2011.
Se imponen las costas del presente proceso a la parte demandada."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
Fonamenta la decisió del Tribunal d'aquesta resolució la Magistrada Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLÍO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Resum d'antecedents.
La Sra. Tarsila reclama al Sr. Avelino l'import de la factura que ha lliurat pels seus honoraris en l'estudi i elaboració d'avantprojecte i projectes bàsic i d'execució per la reforma d'un bar- restaurant en un local que aquell havia llogat així com per la tramitació de les corresponents llicències.
El demandat s'oposa a la demanda. Sosté que:
a).- l'encàrrec és nul per falta de preu
b).- l'encàrrec és nul per vici en el consentiment ( dol incidental)
Sol·licita que es declari la nul·litat amb devolució dels 1.500# que va satisfer a compte del total. Subsidiàriament al·lega que el que va encarregar va ser només la tramitació del traspàs de la llicència d'activitat pel qual no era necessari confeccionar projectes ni plànols. A més l'encàrrec no es va complir adequadament i davant d'això en va desistir sent suficient aquells 1500# per abonar els treballs realitzats.
Contra la sentència dictada en la primera instància que estima la demanda recorre el Sr. Avelino . En primer lloc denuncia que el Jutjat ha incorregut en una doble incongruència: una, extra petita perquè es refereix a una pretesa falta de causa quan no va ser per aquesta raó que es va demanar la nul·litat i una segona, omissiva perquè no s'ha resolt l'incompliment de l'encàrrec de traspàs de llicència d'activitat.
Invoca a més errònia valoració de la prova practicada, en especial de la documentació aportada per la demandant, i vulneració de la doctrina de la càrrega de la prova.
Incongruència.
Amb reiteració ha assenyalat la jurisprudència ( SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 ) que la incongruència és la relació entre la súplica de la demanda i la part dispositiva de la sentència ( SSTS de 10 d' abril de 2002, 28 de juny de 2006 ).
La congruència d'una sentència es determina per l'ajust o adequació entre la part dispositiva i els termes en què les parts han formulat les seves pretensions en la demanda i en els seus escrits essencials ( STC de 5 de maig de 1982 ). Per tant per poder concloure si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol·licitat ( ultra petita ), s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi ( extra petita ) o si s'han deixat sense resposta alguna de les pretensions mantingudes per les parts ( omissiva).
L'apel·lant imputa a la sentència dictada en la primera instància una doble incongruència: omissiva i extra petita.
-
Incongruència ex silentio o omissiva.
S'apreciarà si s'han deixat incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).
En el cas que s'examina, la sentència dictada en la primera instància no ha incorregut en el vici de incongruència que denuncia l'apel·lant perquè, d'acord amb reiterada jurisprudència,els raonaments de les sentències no han d'abastar totes les al×legacions efectuades ni, fins i tot, els fets provats. Al que han de referir-se són als aspectes fàctics que serveixen de base als fonaments jurídics que duen al jutge o tribunal a la seva decisió ( sentència de 27 de maig de 1996 ).
En aquest mateix sentit, raona el Tribunal Constitucional que la incongruència ex silentio és l'omissió o falta total de resposta i que l' article 24 CE no garanteix que es doni una resposta detallada a totes i cada una de les qüestions.
La sentència que es recorre ha examinat i resolt les qüestions controvertides i entre d'elles s'ha referit també a l'al·legat incompliment de l'encàrrec quan afirma que " la documentación aportada acredita la tramitación, por parte de la Sra. Tarsila, de la licencia de actividad corrspondiente al local arrendado por el demandado ". Que el raonament no sigui tan ampli com desitjaria l'ara apel·lant o el fet que s'hagi estès més en el raonament d'altres qüestions, no permet extreure la conclusió que la sentència ha incorregut en incongruència omissiva. Qüestió distinta és que la valoració de la prova pugui ser o no compartida.
II- Incongruència extra petita.
El Tribunal Suprem, ja durant la vigència de l'anterior legislació processal havia mantingut amb certa reiteració (entre d'altres a les sentències de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 i es reitera en la de 19 de juny del 2007 ) que s' incorre en incongruència extra petita o per excés si es concedeix una pretensió que no ha estat oportunament deduïda pels litigants provocant, d'aquesta manera, un desajust o inadequació entre la part dispositiva de la sentència i els termes en què les parts han formulat les seves respectives pretensions en el procediment. La congruència no s'estén, en canvi, a la identitat entre els preceptes al·legats per les parts i les normes que el Tribunal consideri de procedent aplicació; només una modificació substancial dels termes del debat pot tenir rellevància ( STS de 13 de maig del 2008 ). D'aquesta manera el deure de congruència és perfectament compatible amb la utilització del principi de "canvi de punt de vista jurídic" ( iura novit curia ) . El que no legitima aquest principi és la modificació de la causa petendi ni la transformació del problema plantejat en un altre de distint ( SSTC 88/1992, de 8 de juny ; 95/1993, de 22 de mar ç; 112/1994, de 11 d'abril ; SSTS 10 Maig. 1986, 24 Mar ç i 30 Setembre. 1987, 19 i 21 de novembre de 1988, 26 de setembre de 1989, 24 Juliol. 1990, 31 de desembre de 1991, 8 de gener de 1992, 18 Juny. 1992, 8 de juny de 1993 ...).
La sentència que es recorre tampoc ha incorregut en incongruència extra petita pel fet que en examinar la qüestió plantejada sobre l'existència de preu i la pretesa nul·litat invocada per aquesta causa, es faci referència a la causa del contracte. És possible que no fos necessari fer-la però no s'incorre en incongruència per haver-ho fet.
Nul·litat per vici en el consentiment: dol incidental.
El consentiment, junt amb l'objecte i la causa, és un dels requisits essencials del contracte. No hi ha contractes si no concorren tots tres( article 1261CC ). El consentiment prestat no és més que la conseqüència de la voluntat contractual de la part que el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba