SAP Barcelona 404/2013, 18 de Julio de 2013
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2013:8783 |
| Número de Recurso | 248/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 404/2013 |
| Fecha de Resolución | 18 de Julio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 248/13
Judici ordinari 527/2011
Jutjat de 1a. Instància núm. 5 de Manresa
S E N T È N C I A N. 404/2013
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÁMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. CARME DOMINGUEZ NARANJO
Barcelona, dieciocho de julio de dos mil trece
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 248/2013, seguides pels tràmits del judici ordinari número 527/2011 en el Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Manresa a instàncies del Sr. Isaac representada pel Procurador Sr. Daniel Font Berkhemer contra CONSTRUCCIONES DE LAS CONDUCCIONES DEL SUR, S.A. que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal Don. Isaac contra la sentència dictada el dia 12 de novembre de 2012 pel Jutjat de 1a . Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "
Se DESESTIMA la demanda presentada por D. Isaac, contra CONSTRUCCIONES DE LAS CONDUCCIONES DEL SUR, S.A., imponiendo las costas a la parte demandante".
La part actora apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Manresa en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 6 de juny d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Don. Isaac interposa una demanda per obtenir la tutela judicial del seu dret constitucional a l'honor i la pròpia imatge i en protecció de dades personals contra Construcciones de las Conducciones del Sur, SA (Cotronic SA). Al·lega que la demandada ha vulnerat l' article 18.1 CE, el 7.6 de la LO 1/1982 i la LO 15/1999.
Explica que era treballador de la demandada i que l'octubre del 2008 va ser acomiadat atribuint-li una actuació deslleial que no es va acreditar a la jurisdicció social. Malgrat això, des de llavors no ha pogut aconseguir una altra feina en un mercat dominat per Telefónica perquè aquesta empresa l'ha "vetat" en ser incorporat en uns fitxers de treballadors conflictius a petició de Cotronic, SA.
Sol·licita que es declari (a)que Cotronic, SA ha vulnerat el seu dret a l'honor i a la pròpia imatge i (b) el seu dret a controlar les seves dades personals. Així mateix que s'acordi la cancel·lació de totes les dades que hi hagi als arxius de la demandada que es refereixin a ell ordenant el seu immediat bloqueig llevat d'aquelles que han d'estar a disposició de les administracions públiques i tribunals ( article 16 LO 15/99 ). I finalment que es condemni la demandada a indemnitzar-lo en la quantitat de 653.310,5#.
La demandada nega haver tingut una actuació com la que se li imputa. Sosté que, extingida la relació laboral, es va limitar a comunicar la baixa a Telefónica com han de fer totes les empreses col·laboradores tant quan s'incorpora un nou treballador a la seva plantilla com quan cessa un d'ells.
El Ministeri Fiscal no va apreciar vulneració de drets fonamentals per part de la demandada.
La sentència desestima la demanda. Després de constatar l'alteració que s'ha pretès efectuar a l'acte del judici per part de la demandant que ja no imputa a la demandada una actuació dirigida a vetar -lo, raona que no hi ha cap prova que Telefónica tingui un llistat de treballadors vetats i menys encara que aquest possible vet hagi estat promogut per Cotronic, SA ni tan sols que el Sr. Isaac no hagi aconseguit una feina pels motius que al·lega. Desestima també la petició respecte la cessió de dades perquè el que s'imputava a la demanda era la cessió de dades per incloure'ls en aquell llistat de treballadors vetats i l'efectuada és per expedir o cancel·lar la targeta que l'acredita com a treballador d'una empresa col·laboradora. I aquesta cessió encara que s'hagi efectuat sense comptar amb l'autorització de l'interessat, no és mereixedora de responsabilitat perquè està emparada en l' article 11 LO 15/99 .
Contra aquesta resolució recorre el demandant, perquè s'estimi la demanda en la seva integritat. Insisteix en els seus arguments i invoca errònia valoració de la prova. Addueix finalment que la sentència infringeix l' article 218 LEC perquè no ha motivat de forma separada l'estimació i desestimació de cada una de les seves pretensions. Subsidiàriament, sol·licita que no es faci imposició de les costes pels dubtes de fets que concorren en el present cas.
La congruència, motivació i exhaustivitat de la sentència és la primera qüestió que ha de ser examinada.
Sosté el recurrent que " debería haberse motivado la estimación o desestimación de los diferentes puntós contenidos en el petitum de la demanda de forma individual,cosa que no se ha hecho"(f.150). Entén aquest litigant que l' article 218 LEC ho exigeix així.
No és aquest criteri seguit ni pel Tribunal Suprem ni pel Tribunal Constitucional.
En relació a la congruència ex silentio o omissiva, reiteradament han assenyalat que s'apreciarà quan es deixin incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998, 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).
I pel que fa a la motivació de la sentència, és coneguda la doctrina jurisprudencial que descarta que els seus raonaments hagin d'abastar totes les al×legacions efectuades ni, fins i tot, els fets provats. Al que han de referir-se són als aspectes fàctics que serveixen de base als fonaments jurídics que duen al jutge o tribunal a la seva decisió (sentència de 27 de maig de 1996 ).
Raona el Tribunal Constitucional a la sentència 187/2000, de 10 de juliol que la incongruència ex silentio és l'omissió o falta total de resposta i que l' article 24 CE no garanteix que es doni una resposta detallada a totes i cada una de les qüestions. A aquests efectes es distingeix entre les meres al·legacions adduïdes per fonamentar les pretensions, de les pretensions pròpiament. Es descarta que es pugui apreciar incongruència si s'examinen les qüestions substancials i "se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones [...] pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales [...] pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva" (en el mateix sentit, SSTC 24/2010 de 27 d'abril i 51/2010 de 4 d'octubre ).
En el present cas, el demandant atribuïa a la societat demandada una determinada actuació que considerava que vulnerava el seu dret a l'honor i la llei de protecció de dades personals. Les peticions formulades a la súplica derivaven d'aquella concreta actuació. La sentència, en considerar que la prova practicada no permetia tenir per acreditada l'actuació que atribuïa a la demandada desestima íntegrament la demanda. En derivar totes les peticions d'aquest única acció, no calia que la sentència efectués un pronunciament separat en no tenir per acreditada l'actuació de la que derivaven totes elles. En definitiva no es pot apreciar en la sentència que es recorre ni incongruència ni falta de motivació ni d'exhaustivitat com li atribueix el demandant.
Imputa el Sr. Isaac a la societat demandada haver comunicat a l'empresa Teléfonica determinades dades a fi d'incloure'l en un arxiu o fitxer de treballadors vetats.
Fixat el litigi en aquests termes, per la seva resolució esdevé especialment important la doctrina fixada per la sentència de 30 de novembre de 2000 dictada pel Ple del Tribunal Constitucional. Assenyala en aquesta resolució el TC que l' article 18.4CE conté un institut de garantia dels drets a la intimitat i a l'honor i al gaudi ple de la resta de drets constitucionals i a més, en ell mateix, un dret o llibertat fonamental, com és el dret a la llibertat front les potencials agressions a la dignitat i a la llibertat de la persona provinents d'un ús il·legítim del tractament mecanitzat de dades, el que la CE anomena informàtica, el que s'ha vingut a denominar llibertat informàtica. Remetent-se a les sentències 11/1998 i 94/1998, afegeix que "l a garantía de la vida privada de la persona y de su reputación poseen hoy una dimensión positiva que excede el ámbito propio del derecho fundamental a la intimidad ( art. 18.1 CE ), y que se traduce en un derecho de control sobre los datos relativos a la propia persona. La llamada "libertad informática" es así derecho a controlar el uso de los mismos datos insertos en un programa informático ("habeas data") y comprende, entre otros aspectos, la oposición del ciudadano a que determinados datos personales sean utilizados para fines distintos de aquel legítimo que justificó su obtención".
Distingeix el TC en dita resolució el dret fonamental a la intimitat de l' article 18.1 CE del dret fonamental a la protecció de dades. I així entén que mentre que el primer té com a funció protegir vers qualsevol invasió que es pugui realitzar en qualsevol àmbit de la vida personal i familiar que la persona del coneixement d'altri i de les intromissions de tercers en contra de la seva voluntat, el dret fonamental a la protecció de dades, " persigue garantizar a esa persona un poder de control sobre sus datos personales, sobre su uso y destino, con el propósito de impedir su tráfico ilícito y lesivo para la dignidad y derecho del afectado".
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 609/2015, 12 de Noviembre de 2015
...por el procurador D. Fernando García de la Cruz Romeral, y asistido por la letrada Dª María Eloísa Marín Varela, contra la sentencia núm. 404/2013 dictada el dieciocho de julio de dos mil trece, por la Sección Catorce de la Audiencia Provincial de Barcelona, en el recurso de apelación núm. ......
-
ATS, 2 de Diciembre de 2014
...la Sentencia dictada, en fecha 18 de julio de 2013, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 14ª), en el rollo de apelación nº 248/2013 dimanante de los autos de juicio ordinario nº 527/11 del Juzgado de Primera Instancia nº 5 de - Por Diligencia de ordenación de fecha 24 de de mar......