SAP Barcelona 222/2013, 27 de Mayo de 2013
| Ponente | MARTA RALLO AYEZCUREN |
| ECLI | ES:APB:2013:7196 |
| Número de Recurso | 119/2013 |
| Procedimiento | INCIDENTE |
| Número de Resolución | 222/2013 |
| Fecha de Resolución | 27 de Mayo de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 15ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ 15a
rotlle núm. 119/2013-1a
INCIDENT CONCURSAL 247/2011 (acumulat 248/2011)
JUTJAT MERCANTIL 3 BARCELONA
CONCURS 738/2010
SENTÈNCIA núm. 222/2013
Magistrats.:
JUAN F. GARNICA MARTÍN
MARTA RALLO AYEZCUREN
LUIS GARRIDO ESPA
Barcelona, 27 de maig de 2013.
Vistes en grau d'apel·lació davant la Secció 15a d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions d'incidents concursals acumulats números 247/2011 i 248/2011, seguides davant el Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, en el concurs 738/2010, d 'HIPHERFO, S.L., a instàncies de la concursada, representada pel procurador Sr. Francesc Fernández Anguera i defensada per la lletrada Sra. María Bianchi Gorostegui, contra CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA, ara CAIXABANK, S.A., representada pel procurador Sr. Jordi Fontquerni Bas i defensada pel lletrat Sr. Marc Bernabeu Anton i contra l'ADMINISTRACIÓ CONCURSAL. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel· lació interposat per CAIXABANK, S.A., contra la sentencia dictada pel jutjat el 13 de setembre de 2011 .
ANTECEDENTS DE FET
-
La sentència del jutjat diu en la part dispositiva: "Estimando el incidente concursal planteado por la representación en autos de la mercantil HIPHERFO, S.L., se requiere a la administración concursal para que, en su informe definitivo, incluyan los créditos reconocidos a la entidad mercantil Caixa D'Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa) como crédito concursal ordinario, desestimándose parcialmente lo pretendido por la entidad financiera. No hay condena en costas. "
-
CAIXABANK S.A. va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència i, admès a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, prèvia citació a termini de les parts. Comparegudes aquestes, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar per votació i decisió el dia 15 de maig de 2013.
Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.
FONAMENTS DE DRET 1. La sentència objecte d'impugnació resol dos incidents concursals acumulats pel Jutjat mercantil número 3 de Barcelona, referits a la classificació del crèdit de CAIXABANK, S.A. derivat del contracte de leasing número 5448.309.022024, subscrit l'11 de març de 2008 amb la concursada, HIPHERFO, S.L.
Segons els escrits d'ambdues parts, l'administració concursal (AC), en l'informe corresponent, havia classificat el crèdit per import total de 17.689,14 euros, com a crèdit concursal amb privilegi especial. La comissió de gestió de cobrament de quotes impagades, per import de 210 euros, la penalització de quotes pendents, per 180,48 euros i l'IVA sobre la penalització, de 28,88 euros (en total, 419,36 euros) havien estat classificats com a crèdit subordinat.
- El primer incident, amb el número 247/2011 del jutjat, va ser instat per HIPHERFO, en sol·licitud que es declarés que el crèdit no tenia privilegi especial.
- El segon incident, 248/2011, el va instar CAIXABANK, que demanava la modificació de la classificació en el sentit que les quotes del leasing pendents de venciment després de la declaració de concurs es consideressin crèdit contra la massa -sens perjudici del privilegi especial- i es considerés crèdit ordinari l'import de 419,36 euros abans referit.
-
La sentència del jutjat estima la demanda d'HIPHERFO i acorda classificar el crèdit de CAIXABANK com a crèdit concursal ordinari (incloent les despeses; no les penalitzacions, que considera crèdit subordinat), amb desestimació parcial de la pretensió de l'entitat financera.
CAIXABANK apel·la i reitera les pretensions de la demanda incidental.
Són dos, per tant, els punts que han de ser examinats per virtut del recurs:
1) Si el crèdit és privilegiat especial, com sosté la part apel·lant.
2) Si les liquidacions del leasing posteriors a la declaració de concurs tenen caràcter de crèdit contra la massa, com també pretén CAIXABANK.
-
Sobre el privilegi especial
La sentència del jutjat afirma que la falta d'inscripció de l'arrendament financer en el registre corresponent, conformement amb l' article 90.2 de la Llei concursal (LC ), en relació amb la Llei 28/1998, de venda a terminis de béns mobles, determina que no es pugui reconèixer el privilegi especial al crèdit derivat del contracte d'arrendament financer.
En la sentència de 21 de novembre de 2012 (rotlle d'apel·lació 398/2012), aquest tribunal ha resolt una qüestió idèntica objecte d'un altre incident del concurs d'HIPHERFO. En aquella sentència transcrivíem part del fonament cinquè de la Sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 28 de juliol de 2011 ( STS 559/2011 ), que convé reproduir aquí:
" En cuanto a las formalidades precisas para que los créditos mencionados en los ordinales primero a quinto de su apartado 1 [de l'article 90 LC ] merezcan la calificación de especialmente privilegiados -entre ellos, los del tipo a que pertenece el de la recurrente-, se remite la norma que en el motivo se dice infringida a lo establecido en la legislación específica en orden a su oponibilidad a terceros.
El artículo 15 de la Ley 28/1988, de 13 de julio, de venta a plazos de bienes muebles, exige, para que las reservas de dominio o las prohibiciones de disponer sean oponibles a terceros, la inscripción en el Registro correspondiente.
Sin embargo, la misma Ley, tratándose de contratos de arrendamiento financiero -regulados en la disposición adicional séptima de la Ley 26/1988, de 29 de julio, sobre disciplina e intervención de las entidades de crédito- que se refieran a bienes muebles que reúnan las características señaladas en el artículo 1, contempla la inscripción como una mera posibilidad no revestida del carácter de esencialidad -apartado 1 de la disposición adicional primera-. A la vez, dicha disposición adicional -apartado 2- faculta al arrendador financiero para reclamar el cumplimiento de las obligaciones derivadas del contrato, mediante el ejercicio, entre otras, de la acción ejecutiva sobre el patrimonio del deudor, si es que aquel consta en alguno de los documentos a que se refieren los ordinales cuarto y quinto del apartado 2 del artículo 517 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .
Finalmente, la misma norma -apartado 3- permite al arrendador, en caso de incumplimiento del contrato, la recuperación del bien, con tal de que aquel conste en documento del tipo dicho o inscrito en el Registro de venta a plazos de bienes muebles. De otro lado, el artículo 56 de la Ley 22/2003, al referirse a la ejecución de garantías reales, tampoco exige como requisito necesario o esencial la inscripción del contrato de arrendamiento financiero en el referido registro. Antes bien, admite como alternativa para el ejercicio de la acción de recuperación del bien arrendado, la formalización de aquel en documento que lleve aparejada ejecución.
En definitiva, no cabe negar que el contrato fuente del crédito de la recurrente, dado el documento en que se formalizó, era oponible a terceros, conforme a su legislación específica ".
Per aquestes raons, el TS estima el motiu del recurs de cassació i declara que el crèdit de l'arrendadora financera té la condició de privilegiat en relació amb l'objecte del contracte de leasing, en els termes de l' article
90.1.4t LC . I per les mateixes raons, aquesta Secció 15a, en la sentència esmentada de 21 de novembre de 2012 va considerar que el crèdit derivat del leasing era privilegiat especial, com ja ho havia considerat en la sentència de 5 d'octubre de 2011, que invoca CAIXABANK en el recurs que ara examinem.
Per tant, hem d'estimar en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba