SAP Barcelona 348/2013, 14 de Junio de 2013
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2013:6825 |
| Número de Recurso | 339/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 348/2013 |
| Fecha de Resolución | 14 de Junio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 339/12
Judici Ordinari 453/2010
Jutjat de 1a. Instància núm. 5 Barcelona
S E N T È N C I A Nº 348/2013
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. CARME DOMÍNGUEZ NARANJO
Barcelona, catorze de juny dos mil tretze
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 453/2010, seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 5 Barcelona a instàncies de Belen y Fátima contra Oscar que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per el demandat contra la sentència dictada el dia 4 de novembre de 2011 pel Jutjat de 1a . Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales D. Carlos Ram de Viu de Sivatte en representación de Dª Belen y Dª Fátima contra D. Oscar, y en consecuencia condenar al demandado a abonar a las actoras la cantidad de 19.542,54 euros, 4.006,74 euros con los intereses legales desde la interposición de la demanda y con imposición de costas a la parte demandada. Se estima parcialmente la reconvención planteada por la Procuradora de los Tribunales Dª Francesca Bordell Sarró en nombre y representación de D. Oscar, se declara extinguido el condominio y se acuerda la división de la cosa común reseñada en el fundamento de derecho primero, la que se llevará a cabo en ejecución de sentencia, si bien, la división que se encomendará, si las partes se pusieren de acuerdo en el plazo de un mes desde la firmeza de la presente resolución, a un tercero y en caso de desacuerdo, venta en pública subasta. Cada parte abonará las costas ocasionadas a su instancia y las comunes por mitad".
La part demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 2 de maig d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Les germanes Belen . i Fátima reclamen al seu germà Oscar una tercera part del preu que han pagat per un pis que van comprar tots tres més dels interessos de la hipoteca que sol·licitaren per finançar-ne una part del preu i despeses de l'operació unes obres que s'havien de fer (ampliació de hipoteca). Li reclamen també les quantitats que han pagat d'IBI i assegurança de la llar en considerar que és ell l'únic qui se n'ha de fer càrrec perquè és qui viu en el pis.
El demandat s'oposa i formula reconvenció. Sol·licita que es desestimi la demanda i per via reconvencional, que es declari la nul·litat de la compravenda per simulació respecte la part de les seves germanes i se'l declari únic propietari. Subsidiàriament sol·licita que es constitueixi al seu favor un dret real d'usdefruit vitalici i subsidiàriament d'ús i habitació o alternativament que es procedeixi a la divisió de la cosa comuna adjudicant-li l'usdefruit vitalici i el 50% de la nua propietat a les seves germanes, amb rendició de comptes. Pel cas que es desestimi la nul· litat, oposa prescripció de l'acció en reclamació de 36 de les quotes de la hipoteca i de la part del preu no finançat. En cas que es desestimi aquesta excepció, entén que de les quantitats reclamades per les seves germanes s'hauria de deduir (compensar) 2/3 parts de les quotes que ha pagat a la comunitat, de les obres de millora que ha fet i dels IBI.
Al·lega que era ell qui vivia en el pis com a llogater. Quan la propietària se'l va voler vendre va demanar a les seves germanes que li fessin un préstec. No obstant, per interès d'elles, l'operació es va documentar com a una compravenda i si elles constaven com a propietàries era com a garantia de devolució de les quantitats prestades. La hipoteca es va concertar perquè a elles els va interessar fiscalment i per aquest motiu la van cancel·lar als 4 anys. Sosté que va ser ell qui va pagar la part no finançada del preu (12.020,24#). Afegeix que ha anat pagant a les seves germanes quantitats periòdiques per retornar-los el préstec.
Les Sres. Belen Oscar Fátima neguen que la compravenda concertada fos una operació simulada i que encobrís un préstec.
La sentència estima la demanda principal i desestima la reconvenció per falta de prova de la simulació. Raona que no s'han acreditat els pagaments que es diu haver fet per amortitzar el préstec. Considera d'aplicació el termini de prescripció de 10 anys, que no hauria transcorregut. Rebutja la petició de compensació d'obres de millora perquè el demandat les hauria fet unilateralment pel seu gaudi i ús personal ja que és ell qui viu en aquell pis. Descarta que no s'hagi entregat a les seves germanes la possessió del pis ( art.531.4 CCCat ). No accedeix a la declaració d'usdefruit del pis. Finalment, acorda la divisió de la comunitat la qual s'ha d'efectuar conforme estableix l' article 552.11 CCCat .
Recorre en apel·lació el Sr. Oscar que, amb caràcter principal, sol·licita que es desestimi la demanda i s'estimi la reconvenció. I de forma subsidiària que s'estimi parcialment la (a) demanda principal i es resti dels
19.542,54 i dels 4.006,74 # la quantitat de 961,62# i (b) la reconvenció i s'acordi l'extinció del condomini fixant les bases de la liquidació a més de condemnar les seves germanes a pagar-li 2/3 de les obres de millora que ha fet (46.395,18#), i sense fer imposició de les costes.
Abans d'entrar en l'anàlisi de les peticions formulades pel Sr. Oscar a les que es refereix en el seu recurs, cal donar efectuar unes consideracions prèvies ateses les al·legacions que s'han fet en aquell recurs. Així, dir que:
-
No s' aprecia que la sentència de 1a. instància hagi incorregut en incongruència omissiva perquè no ha deixat de donar resposta a les qüestions plantejades. Recordar que s'apreciarà incongruència ex silentio o omissiva si es deixen sense contestar i resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ). La incongruència omissiva no es pot confondre amb falta de motivació ni comporta que s'hagi de donar una resposta detallada de totes i cada una de les qüestions plantejades (l' art. 24 CE no ho garanteix -- STC 187/2000 de 10 de juliol ) sinó que és suficient amb una resposta genèrica. En tot cas, el mateix silenci pot constituir una desestimació tàcita suficient, sempre que es pugui deduir d'altres raonaments de la sentència i sempre que la resposta expressa no fos necessària o imprescindible ( SSTC 68/1988, de 30 de mar ç, 95/1990, de 23 de maig ; 91/1995, de 19 de juny, 85/1996, de 21 de maig .
-
Que les sentències s'hagin de motivar no vol dir que es pugui exigir una exhaustiva descripció del procés intel·lectual ni que s'imposi una concreta intensitat en el raonament ( STC de 16-11-92 ). Només cal que es plasmi suficientment el procés intel·lectual que ha dut al tribunal a un determinat pronunciament ( STC de 28-9-1998 ). Altrament el deure de motivació no exigeix que es faci un detallat raonament de tots i cada un dels elements i al·legacions fàctiques o jurídiques que s'hagin pogut efectuar per les parts ni sobre tots els aspectes o perspectives que les parts puguin tenir de l'objecte litigiós, sinó que és suficient amb que la resolució ofereixi els raonaments que exposen la ratio decidendi ( SSTS de 3 de juny 1999, 16 de maig del 2000, 31 de gener del 2001 ...). Del que es tracta, en definitiva, és que la lectura de la resolució permeti comprendre les reflexions que s'han tingut en compte pel jutjador, o que a partir dels seus arguments o raons integrades en els fonaments s'evidenciï la concurrència de les cites legals concordants i la conseqüent part dispositiva, o s'expressin les raons de fet i de dret que les fonamenten ( SSTS 12 de febrer, 25 de maig i 15 d'octubre del 2001 )
D'acord amb aquesta doctrina no es pot apreciar falta de motivació en la sentència que analitza i resol raonadament els motius d'oposició que va plantejar l'ara apel·lant i les pretensions que va formular per via reconvencional. Que a aquesta part li puguin semblar concisos els raonaments del Jutjat no vol dir que la sentència no sigui raonada i que no compleixi amb l'exigència de l' article 218.2 LEC .
-
No s'ha vulnerat el principi de igualtat de parts com sosté l'apel·lant. El que denuncia l'apel.lant no és més que el resultat d'una lliure valoració de la prova. Recordar en aquest punt que en la legislació processal espanyola regeix el principi de lliure valoració de la prova, sistema que permet que el jutjador pugui fixar les conclusions fàctiques inclinant-se per un o altre dels medis probatoris aportats al procediment. És a dir la convicció judicial es pot obtenir atorgant un valor superior a determinades proves en relació a unes altres ( SSTS de 20 de desembre de 2007 i 16 de maig del 2008 ).
Per tant, que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba