SAP Tarragona 61/2013, 5 de Febrero de 2013
| Ponente | GUILLERMO EDUARDO ARIAS BOO |
| ECLI | ES:APT:2013:360 |
| Número de Recurso | 562/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 61/2013 |
| Fecha de Resolución | 5 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
APEL LACIÓ 562/12
PROCEDIMENT ORDINARI 2 048/2010
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 1 DE REUS
SENTÈNCIA
MAGISTRATS: IL LMS. SRS.:
GUILLERMO ARIAS BOO (president)
JOAN PERARNAU MOYA
M. ÁNGELES BARCENILLA VISÚS
Tarragona, cinc de febrer de dos mil tretze
Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat la procuradora M. José Margalef Valldepérez, en representació de Banco Mare Nostrum, SA, que ha succeït Caixa d'Estalvis del Penedès, defensada per l'advocat Santos, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, amb data de deu d'abril de dos mil dotze, a les seves actuacions de procediment ordinari 2 048/10, en què han estat parts, com a demandant, Servicios Auxiliares Numéricos, SANSA 98, SL, i Seguridad SANSA, SA, i, com a demandada, la pròpia apel lant.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Que, estimando la demanda formulada por la representación de las sociedades Servicios Auxiliares Numéricos, SANSA 98, SA, i Seguridad SANSA, SA, contra la entidad Caixa d'Estalvis del Penedès:
-
Se declara la nulidad de los contratos de swap sobre inflación suscritos el ocho de julio de dos mil ocho entre las actoras y la demandada.
-
Se condena a la demandada al pago de las costas del presente procedimiento."
La demandada hi va interposar un recurs d'apel lació pels fonaments que va considerar adients.
Se'n va donar trasllat a les demandants, que s'hi van oposar pels motius que van considerar adequats al cas.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.
FONAMENTS DE DRET
BREU HISTÒRIA DEL CAS. L'any dos mil vuit, Servicios Auxiliares Numéricos, SANSA 98, SA, i Seguridad SANSA, SA, companyies que compartien el mateix equip directiu, tenien subscrits amb Caixa d'Estalvis del Penedès uns contractes de descompte que els permetien obtenir crèdit fins els límits respectius de cent vint mil i cent setanta mil euros. Caixa d'Estalvis del Penedès els va proposar la subscripció d'un nou producte per deixar-los a recer d'una eventual puja de la inflació (amb la consegüent repercussió pel que fa, sobretot, als costos salarials) que, segons el seu interlocutor a la pròpia Caixa, era molt previsible. Els interpel lats ho van acceptar, i, després de signar diversos documents preparatoris, van subscriure, amb data de vuit de juliol de dos mil vuit, sengles contractes d'instruments financers derivats, consistents en uns swaps o permutes financeres d'inflació. El desenvolupament d'aquets contractes, segons el text signat per totes dues parts (doc. núm. 3 i 5 de la demanda) era, a grans trets, el següent. Les bases eren: import nominal de referència de dos milions i mig d'euros en el cas de SAMSA 98, i deu milions per Seguridad SANSA; quatre períodes de càlcul, d'un any natural cada un, entre el dos mil vuit i el dos mil dotze; tipus fix: quatre coma trenta-cinc per cent (calculat segons l'evolució que havia experimentat en el període anterior al contracte l'IPC) Durant la vigència del contracte, s'havia de mirar, a l'inici de cada any natural, quina evolució havia experimentat l'IPC, i expressar-la en un percentatge (la fórmula de càlcul que hi ha al text del contracte " (IPC n+1/IPC n) - 1 " -on n és l'IPC de la data final d'observació i n+1 l'IPC de la data inicial- omet, però, que, en tractar-se d'un percentatge d'augment, i en virtut d'una elemental regla de tres, el resultat s'ha de multiplicar per cent) Si aquest percentatge era superior al tipus fix, la Caixa havia de pagar al client (que així assolia la cobertura dels increments de costos salarials que poguessin derivar de la inflació) el resultat d'aplicar la diferència entre els dos percentatges a l'import nominal de referència, amb una mínima correcció consistent a multiplicar aquest resultat pel quocient que s'obtingués de dividir el nombre de dies naturals del període, normalment, tres-cents seixanta-cinc, per tres-cents seixanta. Però la cobertura era, sobre el paper, recíproca, de manera que si el percentatge era inferior al tipus fix, era el client el que havia de pagar a la Caixa el resultat d'aplicar la diferència a l'import nominal de referència. Si el client tenia interès a obtenir la cancel lació anticipada del producte ho havia de comunicar a la Caixa, que hauria de determinar l'import a liquidar pel client segons el preu de mercat de la seva posició -és a dir, que si era previsible en el moment de la sol licitud, per raó de l'evolució del mercat, que les liquidacions encara pendents havien de ser molt negatives per al client (per exemple, si s'estimava que l'IPC, com ha passat, havia d'evolucionar a la baixa) hom havia d'esperar un preu de cancel...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 26 de Octubre de 2016
...dictada en segunda instancia, el 5 de febrero de 2013, por la Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3.ª, en el rollo de apelación n.º 562/2012 , dimanante del juicio ordinario n.º 2048/2010, seguido ante el Juzgado de Primera Instancia n.º 1 de Por la indicada Audiencia Provincial se t......