SAP Lleida 345/2012, 26 de Septiembre de 2012
| Ponente | ANGEL MIGUEL COSIALLS UBACH |
| ECLI | ES:APL:2012:734 |
| Número de Recurso | 355/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 345/2012 |
| Fecha de Resolución | 26 de Septiembre de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 355/2011
Procediment ordinari núm. 482/2010
Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4)
SENTÈNCIA núm. 345/2012
President/a:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX
Magistrats/ades jutges/esses:
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
IL·LM. SR. ANDRES MIGUEL COSIALLS UBACH (magistrat suplent)
Lleida, vint-i-sis de setembre de dos mil dotze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de Procediment ordinari número 482/2010, del Jutjat de Primera Instància núm. 4 Lleida (ant.CI-4), en virtut del recurs interposat per la part actora, RUFEA, S.A., representada pel procurador ISIDRO GENESCA LLENES i assistida pel lletrat CARLOS BAIXERAS DIVAR contra sentència de data quinze d'abril de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 355/2011. La part demandada, Leocadia, representada per la procuradora MACARENA OLLE CORBELLA i assistida pel lletrat MANUEL PEREZ GONZALEZ, s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat suplent senyor ANDRES MIGUEL COSIALLS UBACH
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la Sentencia dictada pel Jutjat de Primera Instància num. 4 de Lleida en data 15 d'abril de 2011, és la següent: "
-
DESESTIMAR LA DEMANDA interpuesta por RUFEA SL contra Dña. Leocadia, ABSOLVIÉNDOLA de todos los pedimentos efectuados en su contra. II.- Todo ello con expresa imposición de costas a la parte demandante. [...]"
Contra l'anterior sentència, la representació processal de RUFEA, SL va interposar un recurs d'apel·lació que el Jutjat va admetre i, seguits els tràmits pertinents, va remetre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotllo i designar magistrat ponent a qui es van lliurar les actuacions per a que, una vegada deliberada, proposés a la Sala la resolució oportuna. QUART .- En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS JURÍDICS
Qüestió relativa a la interpretació i valoració del mandat.
La pretensió de l'actora, ara apel·lant, era que el Senyor Antonio actuava com a mandatari verbal del seu germà, senyor Faustino, a l'hora de realitzar actes com el que es descriu al document privat signat el 25 de febrer de l'any 2000 (fol. 68) i ratificat en escriptura pública de data 29 de febrer de 2000 (fol. 67). No obstant això, la sentència apel·lada va desestimar aquesta pretensió perquè el senyor Antonio hagués necessitat un apoderament exprés. Aquest apoderament exprés fa referència a la necessitat d'un mandat especial per realitzar aquest actes ( STS 18-12-2007 i STS 1-3-1990 ), i no que el mandat hagués estat expressat per escrit o verbalment.
Així, el jutjador "a quo" afirma que "el art. 1713 establece que el mandato en general no comprende más que actos de administración, y que para transigir, enajenar, hipotecar o ejecutar cualquier otro acto de riguroso dominio, es necesario mandato expreso, por lo que en este caso, donde se trataría de modificar las condiciones de un préstamo garantizado con hipoteca, dando lugar, según la tesis de la demanda, a la extinción de una garantía real, es claro que sería necesario un apoderamiento expreso". Certament, l' article 1713.2 CC demana que existeixi un mandat exprés per transigir, alienar, hipotecar o executar qualsevol altre acte de domini, com seria en aquest cas la remonició d'una garantia hipotecaria.
Encara que l' article 1710 CC, quan distingeix els tipus de mandat, estableix que el mandat pot ser exprés o tàcit, entent-se com exprés aquell que pot donar-se per instrument públic o privat, o fins i tot, de paraula; el vocable "exprés" de l' article 1710 CC no té el mateix significat que el de l' article 1713 CC . Interessa per resoldre aquest supòsit, fer referència a la sentència del Tribunal Suprem de 18 de desembre de 2007, que a banda de tractar sobre la naturalesa del mandat, esta argumentada per amplia jurisprudència de l'Alt Tribunal, amb la que també ens recolzem:
"
-
En lo que interesa al motivo enjuiciado, la jurisprudencia de esta Sala tiene declarado:
-
Que es compatible el art. 1710 del Código civil ( LEG 1889, 27) [CC ], que admite el mandato tácito, con el art. 1713 CC ( STS de 30 de abril de 1992 [ RJ 1992, 4472]), que exige que el mandato para enajenar sea expreso, en los términos que seguidamente se verá.
b) Que la existencia del consentimiento puede manifestarse de forma expresa o tácita, por escrito o verbalmente ( STS de 25 de octubre de 1975 y 12 febrero de 1983 SIC). Según la STS de 4 de abril de 2006, recurso número 3550/1999 ( RJ 2006, 1918), el artículo 1713 CC ( LEG 1889, 27) exige para enajenar la existencia de mandato expreso, pero el mismo puede darse incluso de palabra como establece el artículo 1710 CC . Así lo admiten también las SSTS de 6 de octubre de 1994 ( RJ 1994, 7459), 12 de abril de 1996 ( RJ 1996, 2919 ) y 28 de julio de 1999 ( RJ 1999, 6581) .
c) Que el mandato tácito ha de derivarse de actos que impliquen necesariamente de modo evidente y palmario la intención de obligarse ( STS de 2 de junio de 1981 [ RJ 1981, 2491], 13 de julio de 1987 [ RJ 1987, 5487], 1 de marzo de 1988 [ RJ 1988, 1541] y 24 de noviembre de 2004 [ RJ 2004, 7249] ).
d) Y que el mandato expreso puede darse no sólo en instrumento público o privado, sino también de palabra ( STS de 28 de junio de 1996 [ RJ 1996, 5366], 14 de diciembre de 1987 [ RJ 1987, 9429] y 7 de febrero de 1997 [ RJ 1997, 663] ).
-
-
Sin embargo, el motivo parece estar fundado en una defectuosa comprensión de la argumentación contenida en la sentencia recurrida, pues en ella no se excluye la posibilidad de que el mandato pueda otorgarse verbalmente, sino que únicamente se reconoce la exigencia legal de que el mandato para enajenar sea «expreso» . En consonancia con este principio, que emana del art. 1713 CC ( LEG 1889,
27) (teniendo en cuenta, como explica la STS de 1 de marzo de 1990 [ RJ 1990, 1656], que «expreso» quiere decir aquí «especial»), la sentencia estudia los medios probatorios concurrentes para llegar a la conclusión de la inexistencia no sólo de documentos escritos acreditativos de la existencia del mandato para enajenar las fincas -en contra de lo que las circunstancias permitían esperar en el caso de que dicho mandato hubiera existido, dada la exigencia de que el mismo tenga carácter especial para dicha enajenación- sino de indicios suficientes acerca de la existencia de dicha modalidad contractual
, en cualquiera de las formas admitidas en Derecho". Podria ser que ens trobéssim en el present cas un mandat de gestió i administració. La testimoni Mercedes va afirmar que sempre anava sol i realitzava tots els tràmits per ell mateix (minut 28:09). El mandat general podria ser totalment acceptable en aquest supòsit on l'altre germà l'hi hagués pogut encomanar la gestió de les actuacions relatives amb el cobrament del deute amb la mercantil Rufea SL, així com les diverses tasques de vigilància sobre la finca, com les que es ressenyen a la escriptura de préstec: exigir els rebuts i justificants corresponents al pagament "de contribuciones, impuestos, arbitrios" (fol. 46 v)., a la inspecció "en cualquier momento" de la finca per a comprovar que es realitzaren "en ella las reparaciones necesarias para su conservación y normal explotación" (fol. 46 v), entre d'altres. En tot cas, ens trobaríem en un encàrrec de gestió i administració del seu crèdit, en els termes que acabem de ressenyar, però no un mandat per portar a terme actes de domini; que com ja s'ha dit requeria d'un mandat exprés (d'acord l' article 1713.2 CC ) fos en document públic, privat o mitjançant ordre verbal expressa.
Per això, el senyor Faustino inclogué la seva part del préstec a l'inventari d'acceptació de l'herència del seu germà; doncs, no tenia coneixement de que aquest hagués realitzat actes que anessin més enllà de la pròpia gestió i seguiment del préstec. Com així queda acreditat per la constància de la citada garantia al Registre de la Propietat, a l'hora d'inscriure la nova titularitat a favor del senyor Lluís, i, posteriorment, de la seva esposa. És més, com diu la sentència apel·lada "La existencia del mencionado préstamo también resulta acreditada conforme a la escritura de 14 de septiembre de 2006 de aceptación por parte de la demandate de la herencia de su esposo D. Faustino, fallecido el 24 de febrero de 2006, (documento nº 6 de la contestación) y su adición (escritura de 6 de octubre de 2008), donde se incluye dentro del patrimonio hereditario de D. Faustino la mitad del mencionado préstamo de 12.000.000 ptas.".
Així doncs, com diu la sentència apel·lada, el Codi Civil estableix que el mandat sigui exprés, és a dir, que, concretament, faci referència al fet de cancel·lar la hipoteca; amb independència de que aquest sigui en document públic, privat o que sigui una ordre verbal. Com digué el Tribunal Suprem, a la seva sentència de 21 de juliol de 1994, "el artículo 1713 del Código Civil, si bien no se deduce la exigencia de mandato escrito para disponer de bienes inmuebles, sí ha de exigirse el mandato evidente e inequívoco, habiendo de estar claramente precisado en su objeto y extensión ( Sentencias, entre otras, de 27 noviembre 1966 y 7 septiembre 1987 )". No consta que existeixi aquest mandat evident i inequívoc en aquest supòsit, on s'hagi precisat l'objecte i l'extensió del mateix.
A més a més, com diu aquesta sentència de 21 de juliol de 1994, "como ha declarado esta Sala [ Sentencia de 3 julio 1987 ( RJ 1987\ 5048 )] que es cuestión de hecho determinar la existencia del mandato y las facultades conferidas al mandatario; y tales hechos no han sido acreditados y ha fracasado...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba