STSJ Cataluña 3160/2009, 17 de Abril de 2009
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:5399 |
| Número de Recurso | 551/2007 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3160/2009 |
| Fecha de Resolución | 17 de Abril de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 17 d'abril de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3160/2009
En el recurs de suplicació interposat per Urbano a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 21 d'abril de 2008 dictada en el procediment núm. 551/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Fons de Garantia Salarial i Rustic Nordic, S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 16.11.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 d'abril de 2008, que contenia la decisió següent:
"Desestimo la demanda interpuesta por D. Urbano por despido, contra la empresa "RUSTIC NORDIC,
S.L" y el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, y, en consecuencia, debo absolver y absuelvo a las citadas demandadas de las pretensiones deducidas en aquélla."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
El demandante, Don. Urbano, es de nacionalidad paraguaya. Su número de pasaporte es C15126 (hechos no controvertidos).
La empresa demandada, "RUSTIC NORDIC, S.L", presentó ante la Subdelegación del Gobierno de Barcelona, en fecha 21 de Junio de 2006 y a través de su legal representante, solicitud de autorización de residencia y de trabajo y residencia para el demandante, Don. Urbano, formalizando a favor de éste un modelo de oferta de empleo para extranjeros (hechos no controvertidos, interrogatorio demandada y folios 165 a 167). TERCERO.- Interpuesta la preceptiva papeleta de conciliación ante el órgano competente, se celebró el acto con resultado de "INTENTADO SIN EFECTO" en fecha 2 de Mayo de 2007 (folio 3).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
ÚNIC.- Denuncia la part actora, com a únic motiu de suplicació, per la via de l' apartat a) de l'art. 191 TRLPL, la infracció d'allò previst a l' art. 91.3 TRLPL i de l'art. 301. 2 LEC, en relació a l'art. 24. CE. La tesi del recurs passa per la consideració que a la demanda sol licità la pràctica d'interrogatori de part de la demandada, que fou acordada. No obstant, a l'acte del judici comparegué un graduat social amb poders, pel que s'efectuà l'oportuna protesta, practicant-se, no obstant, la dita prova. És per això que es postula la nul litat d'actuacions, amb devolució de les actuacions al jutjat d'instància des del moment previ al judici.
Volem començar la nostra anàlisi recordant que la declaració de nul litat d'actuacions té un caràcter clarament restrictiu, atès el seu caràcter instrumental de les formes i les clares conseqüències negatives d'una decisió d'aquesta mena en el procediment. Com indica la STS DE 10 d'abril de 1999: "la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal" (en el mateix sentit, SSTS 01.12.1987, 28.05.1999, 09.04.1991, 02.03.1992, etc.)
En similar sentit estableix la STS de 30 d'octubre de 1991 els següents criteris: L'anul lació de sentència és un remei últim i excepcional al que només cap acudir quan el Tribunal que coneix del recurs no pugui pràcticament adoptar una decisió correcta de la controvèrsia plantejada ( ex SSTS de 20 abril i 16 maig 1988 ), i que "la resolució anul latòria requereix a més, per a considerar-se ajustada a dret, que la causa de la insuficiència no sigui imputable a la part (entre unes altres, STS 5 juny 1982 ), o no hagi pogut ser resolta per una o altra via (STS 17 octubre 1989 )". Per altra banda "perquè les irregularitats processals produeixin el radical efecte de la nul litat d'actuacions cal que la indefensió que produeixin ha de ser material i efectiva i no simplement possible" (STC de 15 de gener de 1996 ), això és "que el citat defecte hagi causat un perjudici real i efectiu per al demandat en les seves possibilitats de defensa (SSTC 43/1989, 101/1991, 6/1992 i 105/1995, entre altres).
Dit l'anterior, hem d'observar com l' art. 91.3 TRLPL es limita a observar que la pràctica de prova de confessió o interrogatori de part es practicarà en el cas de persones jurídiques privades per qui legalment les representi i tingui facultats per deposar. La dita norma específica ha de ser entesa, certament, en relació a allò establert a l' art. 301 LEC, l'apartat 2 del qual contempla que si la persona legitimada que actua en el judici no és el subjecte de la relació jurídica en controvèrsia o el titular del dret en virtut del qual s'acciona, es podrà sol licitar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba