SAP Barcelona 363/2012, 27 de Marzo de 2012
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2012:4252 |
| Número de Recurso | 18/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN FALTAS |
| Número de Resolución | 363/2012 |
| Fecha de Resolución | 27 de Marzo de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 18/2012 -C
Judici de Faltes nº 227/11
Jutjat d' Instrucció nº 7 de Sant Feliu de Llobregat
S E N T È N C I A Nº
Barcelona, vint-i-set de març de dos mil dotze
VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL MARSAL, magistrat de la Secció desena d'aquesta Audiència Provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 227/11 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 7 de Sant Feliu, en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs interposat pel denunciat Rafael contra la sentència dictada el dia 14 d'octubre 2011 per lesions.
ANTECEDENTS PROCESSALS
La part dispositiva de la sentència apel·lada té el contingut literal següent: condemno al denunciat Rafael com a autor d'una falta de lesions, a la pena de 45 DIAS de multa amb quota diària de 6 euros, i responsabilitat personal subsidiària d' un dia de privació de libertat per cada dues quotes no satisfetes, que haurà de complir en règim de localització permanent. Haurà d' indemnitzar en concepte de responsabilitat civil a Pedro Enrique en la quantia de 110,50 euros per les lesions causades, així com al pagament de les costes processals. Absolc al denunciat de la falta d'amenaces i de la de lesions respecte de Candida que també se li imputaven".
Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- la defensa del denunciat. Admès a tràmit per provisió de 25.10.11, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la part apel·lada es van remetre les actuacions a aquest tribunal.
Incoat el rotlle d'apel·lació, per diligència d'ordenació de 29 de febrer 2012 es va designar magistrat ponent, d'acord amb el torn preestablert. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol· licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal.
En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'ACCEPTA el relat fàctic descrit en la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
I .- Formalitza el recurrent, a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/02 de 24 d'octubre, en relació amb l' art. 790, l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta de lesions lleus ( art. 617.1 CP ), en un escrit redactat amb assistència jurídica d'advocat on planteja un argument central i un de subsidiari, amb distint rang jeràrquic normatiu, cosa que obliga a la Sala -en clau de tutela judicial efectiva derivada de l' art. 24.1 CE - a resoldre-les sota els següents epígrafs: A) Infracció de normes constitucionals per vulneració del dret a la presumpció d'innocència previst en l' art. 24.2 CE i subseqüent error en la valoració de la prova; B) Vulneració de l' art. 66 i 50.5è CP en relació a la proporcionalitat de la sanció pecuniària imposada. C) Error en la imposició de les costes processals.
El recurs al·lega en primer lloc que l'incident amb els veïns denunciants no ha estat explicat correctament i de forma imparcial per aquests, atès que en el judici oral van negar que haguessin agredit a l'avui apel·lant, qui es va limitar a intentar evitar que el continuessin pegant. Després d'insistir que mai va insultar ni atacar intencionadament a cap dels apel·lats, sinó que tot va ser fruit d'un forcejament recíproc, sol·licita la lliure absolució amb revocació de la condemna dictada en la primera instància penal.
La pretensió haurà de ser desestimada atès que la simple lectura de la sentència palesa no s'ha vulnerat pas l' art. 24.2 en relació al 120.3 CE . L'escrit de recurs no fa esment a cap dada específica que ens permeti inferir s'hagi produït cap infracció de drets fonamentals en els termes que exigeix la STC 124/90, doncs el denunciat es limita a afirmar de forma genèrica que estem davant de dues versions contradictòries sobre els fets, i que van ser els familiars del Sr. Candida qui primer van agredir-lo a ell, malgrat que només volia aclarir determinats incidents veïnals. La seva tesi auto exculpatoria no està, tanmateix, recolzada per cap dada objectiva fiable i en conseqüència caldrà mantenir el pronunciament emès en la primera instància penal.
L'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral palesen que en el plenari es van practicar dues proves de càrrec inequívocament incriminatòries: una de caire personal percebuda directament per la jutge "a quo " ( les declaracions dels implicats) i una documental mèdica ( l'informe de sanitat) ratificada per la pericial forense relativa a l'abast de les lesions sofertes pel Sr. Candida . Existeix per tant prova de càrrec plural, més enllà de les versions...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba