STSJ Cataluña 2166/2012, 19 de Marzo de 2012
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 2166/2012 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala social |
| Fecha | 19 Marzo 2012 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2008 - 0036414
CR
ILMO. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
ILMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
ILMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
En Barcelona a 19 de marzo de 2012
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/ as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 2166/2012
En el recurso de suplicación interpuesto por Hotel Princesa Sofía,S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 3 Barcelona de fecha 29 de junio de 2010 dictada en el procedimiento Demandas nº 558/2008 y siendo recurrido/a Carolina . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO.
Con fecha 2 de julio de 2008 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Reclamación cantidad, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 29 de junio de 2010 que contenía el siguiente Fallo:
Estimo la demanda promoguda per Carolina, contra HOTEL PRINCESA SOFIA, S.L., i FONS DE GARANTIA SALARIAL, sobre Quantitat, i condemno a l'empresa demandada a abonar a la part demandant la quantitat de suma de 8.058,44 euros, més el 10 % anual sobre aquesta quantitat, que es calcularà a partir del venciment de les respectives quantitats reconegudes. Absolc el FONS DE GARANTIA SALARIAL, sense perjudici de la seva responsabilitat subsidiària en cas d'insolvència empresarial.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"Primer.- La part demandant Carolina, amb DNI NUM000, ha prestat els seus serveis per l'empresa demandada HOTEL PRINCESA SOFIA, S.L., des del dia 09.12.04, amb la categoria professional de Cambrera (nivell retributiu 3) fins el 02.11.06, data en la qual es va extingir la relació laboral, per baixa voluntària. La retribució mensual corresponent al mes d'octubre de 2006 era de 1.811,03 euros bruts, amb inclusió de la prorrata de pagues extres. Segon.- En data 08.10.04 la representació dels treballadors, a excepció dels membres del Comitè d'empresa de CCOO i de CGT, i l'empresa van subscriure un pacte, amb una duració temporal de 01.01.04 a 31.12.06, si bé s'aniria prorrogant tàcitament per anys tret que alguna de les parts el denunciés. L'art. 6 estipulava que les condicions establertes en l'acord podrien ser absorbides i compensades per qualsevol altre concepte. L'art. 16 es regulava el denominat "plus ad personam 2004", aplicable a tots els treballadors als quals els hi era aplicable el III Conveni col·lectiu d'empresa, i percebessin algun dels conceptes que s'integren en aquest plus; es calculava individualment en la quantia que s'establia en base al càlcul que consta en l'acord i que es dóna per reproduït. A la clàusula final les parts signants es comprometien a signar un afegit consistent en què el "plus ad personam 2004" no seria absorbible durant la vigència de l'acord.
En data 23.02.06, davant el Tribunal Laboral de Catalunya, els representants sindicals d'UGT i d'USOC van subscriure amb l'empresa un pacte que denominaven extraestatutari. S'establia en l'art. 19 que del "plus ad personam 2004" es descomptaria el "plus ad personam 1998-2000" d'import mensual brut de 105,35 #, així com que aquests plusos no podrien ser absorbits ni compensats durant la vigència del pacte.
Per sentència del Jutjat Social núm. 4, proc. 461/05, de data 22.07.05, en el conflicte col·lectiu instat per CCOO en data 23.06.05, es va declarar el dret de tots els treballadors que s'adherissin al pacte extraestatutari subscrit en data 02.02.06 i amb una antiguitat posterior al 08.10.04, a percebre el "plus ad personam 2004" en el mateix import que els treballadors de la seva mateixa categoria professional. Aquesta sentència va ser confirmada per sentència del TSJ de data 08.07.08. Per interlocutòria del TS de data 08.07.09 no es va admetre el recurs de cassació per a la unificació de doctrina plantejar per l'empresa.
Per sentència del Jutjat Social núm. 10, proc. 289/06, de data 28.01.08, en el conflicte col·lectiu instat per CCOO en data 26.04.06, es va declarar el dret de tots els treballadors amb una antiguitat posterior al
08.10.04, a percebre el "plus ad personam 2004" en el mateix import que els treballadors de la seva mateixa categoria professional. Aquesta sentència va ser confirmada per sentència del TSJ de data 09.03.06. Per interlocutòria del TS de data 10.07.09 no es va admetre el recurs de cassació per a la unificació de doctrina plantejar per l'empresa.
Durant el període de prestació de serveis -09.12.04 a 02.11.06-, la demandant ha cobrat un concepte salarial denominat "Com. Vol. Absor. Y Comp." per import total durant aquest període de 7.212,32 euros. Concretament 261,28 # el mes de desembre 04, 352,21 # els mesos de febrer 05 a juny 05, d'agost 05 a novembre 05, gener 06 a juliol 06, 295,40 # els mesos de gener 05 i juliol 05, 258,29 # els mes de novembre 05, 249,96 # el mes de desembre 05, 204,51 # el mes d'agost 06, 340,85 # el mes d'octubre 06, i 23,48 # el mes de novembre 06.
Cas de ser estimada íntegrament la demanda, les diferències reclamades per la part actora serien correctes, i que ascendeixen a la quantitat de 8.058,44 #.
La part actora va presentar la papereta de conciliació en data 02.07.08, i l'acte celebrat el
21.07.08 va finalitzar amb el resultat de sense avinença. "
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria Carolina, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Recurre en suplicación la empresa, contra la sentencia de instancia que estima la demanda de reclamación de cantidad y la condena al pago de la suma de 8.058,44 euros, con más el 10% de interés por mora.
Al amparo del párrafo c) del art. 191 de la LPL se formula el primer motivo del recurso que denuncia infracción del art. 59.1º del ET, para reiterar a excepción de prescripción de la acción ejercitada, teniendo en cuenta que la demandante cesó voluntariamente en la relación laboral en fecha 2 de noviembre de 2006 y no presenta la papeleta de conciliación hasta 2 de julio de 2008, cuando habría transcurrido sobradamente el plazo de un año previsto en el antedicho precepto legal.
Pretensión que no ha de ser acogida a la luz del reiterado criterio jurisprudencial que recuerda la sentencia del Tribunal Supremo de 20 de julio de 2010, al señalar que la cuestión suscitada ha sido ya resulta, de modo ahora reiterado, por las sentencias de esta Sala IV de 11.3. 09, 12 .3.09, 16.3.09, 17.3.09, 9.12.09,
19.1.10 y 26.1.10 En ellas hemos sostenido lo siguiente:" 1.- De acuerdo con el art. 1.973 del Código Civil, la tramitación de un proceso de conflicto colectivo no solo paraliza el trámite de los individuales ya iniciados sobre el mismo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba