AAP Barcelona 39/2011, 18 de Febrero de 2011
| Ponente | FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ |
| ECLI | ES:APB:2011:932A |
| Número de Recurso | 877/2010 |
| Procedimiento | INCIDENTE |
| Número de Resolución | 39/2011 |
| Fecha de Resolución | 18 de Febrero de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
INTERLOCUTÒRIA N.39/2011
Barcelona, divuit de febrer dos mil onze
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorzena
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)
Maria Dolors Montolio Serra
Marta Font Marquina
Rotlle n . 877/2010
Procedència: Jutjat de 1ª Instància n. 2 de Rubí
Objecte del judici: mesures cautelars n.: 634/2006
Apel·lant: Texcel, S.L.
Advocat: A. Aldighieri
Procuradora: A.M. Soler Suso
Part contra la que apel·la: Säteri Oy, S.L. i Säteri International, S.A.
Advocat: D. Gutiérrez Santfeliu
Prdocurador: I. López Chocarro
ANTECEDENTS DE FET
-
RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
Texcel, S.L. va interposar una demanda contra dues societats fineses en reclamació de determinada quantitat derivada d'un contracte d'agència que les demandades havien resolt injustificadament, segons entenia la demandant. De forma coetània a la demanda, Texcel, S.L. sol·licità mesures cautelars que s'acordaren inaudita parte.
Plantejada qüestió de competència per inhibitòria, per estar la qüestió sotmesa a arbitratge, el jutjat i la Secció 1ª d'aquesta Audiència Provincial la van estimar.
El dia 12 de gener 2010 la titular del Jutjat de Primera Instància va dictar la interlocutòria apel·lada, en la que ha acordat l'alçament de les mesures, amb base en l'article 731 LEC .
-
QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ
La demandant recorre la resolució i al·lega que (a)les mesures cautelars es poden mantenir perquè continua existint un procediment pendent sobre el fons, atès que l'estimació de l'excepció oposada només obligava aquesta part a acudir a l'arbitratge, la qual cosa va fer immediatament; (b) les mesures es poden sol·licitar abans de presentar-se la demanda i es mantindran sempre que es donin les circumstàncies de l'article 730 LEC ;(c)les mesures cautelars adoptades es poden mantenir com a accessòries respecte el procediment d'arbitratge que es segueix a Finlàndia; (d) una interpretació rigorista de les normes causaria un dany irreparable perquè el procediment arbitral es troba a punt de ser resolt, la demandada és insolvent i ja ha estat declarada en situació concursal.
La demandada s'oposa al recurs. Sol·licita que es mantingui la resolució que es recorre perquè s'ajusta a una correcte interpretació de l'article 731.1 LEC així com del 730.3 de la mateixa norma que regula un supòsit distint perquè no es van sol·licitar mesures cautelars prèvies sinó coetànies a la demanda. En tot cas, la mesura resultarà inútil perquè declarada la demandada en situació de concurs, el síndic es podrà sol·licitar la reintegració dels béns embargats a la massa del concurs per tal de respectar la pars conditio creditorum .
-
TRÀMITS EN APEL·LACIÓ
L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 4 de novembre de 2010. No s'ha resolt sobre prova ni s'ha dut a terme assenyalament de vista. La votació i decisió de la Sala es va assenyalar pel dia 25 de novembre de 2011. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini que preveu l' art. 465.1 LEC per causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l'art. 211.2 LEC .
FONAMENTS DE DRET
-
LA NATURALESA DE LES MESURES CAUTELARS
El que es planteja en aquesta apel·lació és si les mesures cautelars han de ser alçades després que el plet principal hagi estat sobresegut per estimació de l'excepció de falta de jurisdicció per submissió a arbitratge internacional o si es poden mantenir en raó de l'acreditació d'haver presentat l'encàrrec a la institució arbitral.
Les mesures cautelars tenen una finalitat preventiva i van destinades a assegurar l'execució de la resolució que es pugui dictar en el procediment "principal" instat pel sol·licitant (sigui un procés jurisdiccional estatal o arbitral), davant del perill de què es frustri la tutela judicial que es pretén, a causa de l'actuació del demandat i la dilatació dels tràmits.
L'Exposició de Motius de la Llei d'enjudiciament civil de 7 de gener del 2000 es refereix expressament al caràcter instrumental d'aquestes mesures, així com a la seva accessorietat i provisionalitat. D'acord amb això, l'article 726.1.1er preveu com una de les seves característiques que "condueixin exclusivament a fer possible l'efectivitat de la tutela judicial que es pogués atorgar en una eventual sentència estimatòria, de manera que no pugui veure's impedida o dificultada per situacions produïdes durant la pendència del procés corresponent".
Com a conseqüència del caràcter accessori de les mesures cautelars, estableix l'article 731.1 LEC que aquestes es mantindran fins que el procediment acabi per sentència condemnatòria o resolució equivalent i per contra, s'alçaran quan s'acabi per qualsevol altra causa. En un sentit similar, preveu l'article 745 LEC l'alçament de les mesures un cop dictada sentència absolutòria ferma tant si ho és en el fons com en la instància, així com en els casos de renúncia a l'acció o de desistiment de la instància.
La qüestió discutida és si aquestes mesures que foren sol·licitades de forma coetània amb la demanda i que varen ser acordades en el seu moment (interlocutòria de 15 de maig del 2007) es poden mantenir com si es tractessin de mesures prèvies, coetànies o posteriors al plantejament de l'arbitratge, quan ha quedat acreditat i reconeixen les demandades que el procediment arbitral es va instar el 3 de juliol del 2009 escassament un mes després que es resolgués definitivament la declinatòria de jurisdicció, que és el que sosté l'apel·lant. Val a dir que, a hores d'ara, ja s'ha dictat laude arbitral a favor de la recurrent.
La tesi del recurrent és que continua existint un procediment pendent (l'arbitratge), tot i que no sigui el que s'anunciava inicialment (un judici declaratiu ordinari) i que les mesures es poden mantenir com a accessòries respecte el procediment d'arbitratge.
Està plantejant, doncs, un supòsit de conservació, convalidació o conversió processal, previst a l'article 242 LOPJ .
-
NORMATIVA SOBRE MESURES CAUTELARS EN ARBITRATGE
El Conveni de New York de 10 de juny de 1958 és la norma que, segons ha assenyalat el Tribunal Suprem ( AATS de 2 de octubre del 2001, 13 de novembre del 2001, 31 de maig del 2005 i 14 de novembre del 2007 ), regeix l'arbitratge internacional a Espanya amb caràcter principal (la norma interna només ho fa amb caràcter subsidiari) i amb eficàcia universal i es va ratificar per Espanya sense fer ús de la facultat de limitar el seu abast al principi de reciprocitat (Instrument d'Adhesió de 29 de abril de 1977), però no recull cap previsió sobre mesures cautelars. Pel seu cantó, el Conveni Europeu sobre arbitratge comercial internacional de 21 d'abril de 1961, ratificat per Espanya el 22 de setembre de 1975, expressament preveu la possibilitat que una de les parts pugui sol·licitar mesures provisionals o preventives de conservació o seguretat davant d'una autoritat judicial, petició que no es considera incompatible amb el compromís arbitral (article VI apartat 4t).
La competència per conèixer, tramitar i acordar les mesures cautelars a què es refereix l'article 11 de la Llei d'Arbitratge correspon als Jutjats de 1a. Instància del lloc on el laude hagi de ser executat (per l' exequatur de laudes estrangers la competència correspon a l'òrgan judicial al qual la llei atribueix l'execució de les sentències dictades per tribunals estrangers - art.8.6) i, en el seu defecte, el lloc on les mesures han de produir efecte de conformitat amb l'article 724 LEC (article 8.3 LA ).
El paràgraf segon de l'article 724 LEC es remet a aquestes regles quan es tracti d'un procés que se segueixi en un Tribunal estranger, sens perjudici del que prevegin els Tractats.
Per altra part i com assenyala el Tribunal Suprem en la interlocutòria de 9 d'octubre del 2001, la Llei d'enjudiciament civil, en aquest punt, "está orientada hacia el futuro, hacia el momento en que entre en vigor la Ley de Cooperación Jurídica Internacional, que, sin duda, será tributaria de las actuales concepciones respecto de esta materia imperantes en el espacio jurídico y judicial integrado que constituye uno de los pilares fundamentales de la Unión Europea, [...] modernas concepciones que encuentran su plasmación en los nuevos Reglamentos comunitarios núm. 1347/2000 y 44/2001, relativos a la competencia judicial y al reconocimiento y ejecución de resoluciones judiciales en materia civil y mercantil ".
Doncs bé, l'article 2 del Reglament 44/2001 permet que les persones domiciliades en un Estat membre puguin ser demandades en un altre Estat membre. La competència en matèria d'execució de resolucions correspon de forma exclusiva als tribunals dels Estats membres del lloc d'execució ( article 22.5 ) i segons estableix l'article 38.1 les resolucions dictades en un Estat membre podran ser executades en un altre Estat membre, a instància de qualsevol part interessada, quan s'hagués atorgat la seva execució en aquest.
El conveni arbitral no impedeix a cap de les parts que, amb anterioritat a les actuacions arbitrals o durant la seva tramitació, puguin sol·licitar d'un tribunal l'adopció de les mesures cautelars que considerin oportunes ni a aquest tribunal, poder-les concedir. Així ho estableix l'article 11.3 de la Llei d'arbitratge . Aquest precepte, de la mateixa manera que les normes que contenen els apartats 3,4 i 6 de l'article 8, el 9, llevat de l'apartat 2, l'article 23 i els títols VIII i IX, seran d'aplicació encara que el lloc de l'arbitratge es trobi fora d'Espanya ( article 1.2 LA ), com és el cas.
De la mateixa manera, l'article 722.2 LEC (en la redacció anterior a les lleis 13 i 19/2009 ) preveia que d'acord amb els tractats i convenis que siguin d'aplicació, es podrà sol·licitar d'un tribunal espanyol l'adopció de mesures cautelars per part d'aquell que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba