STSJ Cataluña 1689/2011, 4 de Marzo de 2011
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:3221 |
| Número de Recurso | 7068/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 1689/2011 |
| Fecha de Resolución | 4 de Marzo de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LMA. SRA. VERÓNICA OLLÉ SESÉ
Barcelona, 4 de març de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1689/2011
En el recurs de suplicació interposat per Marisol a la sentència del Jutjat Social 3 Sabadell de data 30 de juny de 2010 dictada en el procediment núm. 87/2010 en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial i Segismundo, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 29.01.10 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juny de 2010, que contenia la decisió següent:
"DESESTIMANDO LA DEMANDA origen de las presentes actuaciones, promovida por Marisol frente a Segismundo y el Fondo de Garantía Salarial, sobre despido, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a las demandadas de las pretensiones deducidas en su contra, declarando procedente el despido de la demandante verificado en fecha 7 de enero de 2010."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- La demandante, Marisol, mayor de edad, con NIE núm. NUM000, ha venido prestando servicios por cuenta y dependencia del empresario Segismundo, desde el 19 de noviembre de 2007 en el establecimiento "Bar Córdoba" sito en la calle Lusitania núm. 25 de Sabadell, con la categoría profesional de cocinera y un salario de 1.379'87 euros brutos mensuales, con prorrateo de pagas extraordinarias.
-
- Desde el 7 de diciembre de 2009 Marisol no se presentó en su puesto de trabajo.
-
- Durante las Navidades de 2009 Segismundo tuvo conocimiento que Marisol se había marchado de viaje a su país, Bolivia. 4º.- En fecha 4 de enero de 2010 Segismundo remitió burofax al domicilio de la actora, cuyo contenido se da por reproducido, en el que manifestaba que la misma no se había presentado a su puesto de trabajo desde el 7 de diciembre, comunicándole que de no presentarse el día 5 de enero se le daría de baja en la Seguridad Social por abandono del puesto de trabajo (documento núm. 1 de la parte actora y núm. 2 de la demandada).
-
- En fecha 7 de enero de 2010 Segismundo remitió burofax al domicilio de la actora, cuyo contenido se da por reproducido, en el que le comunicaba su despido con efectos del mismo día, alegando no haberse presentado en su puesto de trabajo desde el día 7 de diciembre de 2009 (documento aportado por la parte actora con su demanda y por la parte demandada como documento núm. 2).
-
- En el establecimiento "Bar Córdoba" trabajaba, además de Segismundo y Marisol, la hermana de la demandante llamada Silvia.
-
- La actora realizaba el descanso semanal los martes.
-
- Segismundo cerraba por vacaciones un mes tras las fiestas de Sabadell y la Diada de Catalunya del 11 de septiembre.
-
- A la demandante se le extendió un certificado médico en Bolivia en fecha 10 de enero de 2010, en el que se hace constar que fue atendida el 10 de diciembre de 2009 por un proceso de neumonía, prescribiéndosele medicación y reposo, siendo dada de alta en la fecha del certificado.
-
- La actora fue dada de baja por incapacidad temporal por neumonía en fecha 15 de enero de 2010, siendo dada de alta el día 19 de enero.
-
- La demandante no ostenta, ni había ostentado en el año anterior al despido, la condición de representante unitario o sindical de los trabajadores.
-
- Intentada la conciliación, el acto se celebró el día 16 de febrero de 2010 concluyendo con el resultado de intentado sin efecto.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El jutjador del primer grau ha desestimat la demanda per acomiadament de l'actora, declarantne la improcedència. Considera als dits efectes el jutjador "a quo" que existí una absència injustificada del lloc de treball, atès que la demandant no assistí al seu lloc de treball des del 7 de desembre de 2009 fins al moment de l'acomiadament -el 7 de gener de 2010-, sense que s'hagi acreditat que gaudís de suspensió contractual anual per vacances -doncs aquestes es realitzaven a l'empresa el altres dates-. I, alhora, es descarta també que existís una causa justificada per malaltia, atès que per bé que aporta un certificat dels serveis mèdics del seu país en el què consta que el dia 10 de desembre inicià un procés de pneumònia, havia faltat ja en la dita data al seu treball, sense que consti baixa de cap mena fins al 10 de gener, ni que la malaltia romangués al llarg d'aquest període o que estigués incapacitada per la dita causa per tornar a Espanya i ser atesa pels serveis mèdics del nostre país.
S'alça ara en suplicació la treballadora pels motius que tot seguit analitzarem.
Per la via de l' apartat b) de l'art. 191 TRLPL es postula la modificació de l'ordinal segon -en relació al setè-, citant als dits efectes els diversos reglaments que fixen les festes laborals per als anys 2009 i 2010. I, als dits efectes, proposa el següent redactat alternatiu: "El 7 de diciembre Marisol no se presentó al trabajo. El MARTES 8 DE DICIEMBRE NO SOLO ERA SU DÍA DE DESCANSO SEMANAL, SINO QUE ES FIESTA LABORAL NACIONAL Y TAMBIÉN LO ES EN CATALUNYA., desde el 9-12-09 la actora no se presentó a su puesto de trabajo. El día 5-1-10 es martes y el 6-1-10 es fiesta laboral nacional y de Cataluña"
El motiu ha de decaure, atès que es tracta d'un canvi irrellevant. En efecte, haurem d'observar que els dies festius en aplicació dels calendaris oficials de festes es deriven de la Llei i el reglament, de tal manera que no són elements fàctics -per bé que sí lògicament han de ser valorats, en el seu cas, en la fonamentació jurídica-, sense que sigui precisa la seva inclusió en el relat fàctic, per aplicació del principi "iura novit curia"; al què caldrà afegir que es tracta d'elements que per la seva notorietat o per derivar de l'heteronomia estatal no han de ser provats ( art. 218.4 LEC ), la qual cosa determina que siguin incontrovertits i, per tant, puguin ser apreciats d'ofici per la Sala, pel que la inclusió proposada és del tot intranscendent. TERCER. Per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL, denuncia la demandant -en quatre motius diferenciats- les següents infraccions de la normativa substantiva: a) l' art. 54.2 a) TRLET, en relació als arts.
56.1 i 57 c) del conveni sectorial d'hosteleria de Catalunya, en relació a la doctrina cassacional que cita i els reglaments de festes locals referits anteriorment (per entendre que, de fet, només existí un dia d'inassistència al treball, el què exclouria l'aplicació del tipus extintiu discutit), doncs el dia 8 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba