SAP Barcelona 491/2011, 7 de Septiembre de 2011
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 07 Septiembre 2011 |
| Número de resolución | 491/2011 |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penal núm. 160/2011
Referència de procedència:
Jutjat del Penal núm. 26 de Barcelona
Procediment Abreujat núm. 910/2010-A
Data sentència recorreguda: 16/02/2011
SENTÈNCIA NÚM. 491/2011
Magistrats/des:
Juli Solaz Ponsirenas
Francesc Abellanet Guillot
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 160/2011, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 26 BARCELONA en data 16 den febrer de 2011, en procediment Abreujat núm. 910/2010 . Han estat parts Humberto, representat per la Procuradora Carmen Ribas Buyo, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.
Barcelona, set de setembre de dos mil onze.
Antecedents de fet
El 16 de febrer de 2011 el Jutjat del Penal núm. 26 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: "Que debo condenar y condeno a Humberto como autor criminalmente responsable de un delito de abandono de familia en su modalidad de impago de pensiones a la pena de cuatro meses de prisión, accesoria de inhabilitación para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y deberá indemnizar a Estela a través de su madre Isidora en las pensiones adeudadas que ascienden a la cantidad de 1.400 euros que deberán ser actualizadas conforme al IPC correspondiente al año 2008 y a Enero de 2009 y asimismo su resultado deberá ser incrementado con el interés legal previsto en el artículo 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ."
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Humberto, el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal sol·licità la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.
D'aquesta sentència, que expressa l' opinió unànime d' aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz i Ponsirenas.
Fets provats
S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda. Fonaments de dret
L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint bàsicament com a motiu: un error en la valoració de la prova per entendre que l'ara recurrent no té capacitat econòmica suficient per afrontar el pagament de la pensió alimentària en favor de la seva filla menor d'edat.
El recurs no pot ser estimat. El problema plantejat pel recurrent ja ha estat plantejat a aquesta Sala molt recentment, concretament en el recurs d'apel·lació núm. 159/11, que ha donat lloc a la sentència núm. 484/2011, on dèiem que: " En realitat la qüestió està primàriament relacionada amb la concepció del tipus penal del delicte d'impagament de pensions.
Es sabut que a la doctrina hi ha dues posicions divergents sobre el particular: la que considera la capacitat de pagament del deutor com a element objectiu del tipus, la prova del qual correspon a l'acusació; i la que considera que tal capacitat es troba incorporada a la resolució que imposa el pagament de la pensió, de manera que si hi ha impossibilitat de pagament, la impossibilitat opera com a causa de no exigibilitat de conducta i la seva prova correspon al deutor que l'al·lega. Aquestes dues posicions estan recollides en nombroses resolucions de les Audiències, entre les quals les SSAP Barcelona núm. 417/2011, de 16 de maig, de la Secció sisena, i núm. 571/2011, de 10 de juny, de la Secció desena, sentències que admeten, tot i discrepar, que " la jurisprudencia, de forma mayoritaria, se ha decantado por la imposición al deudor-acusado de la obligación de probar su falta de capacidad económica para sufragar el pago ".
Resulta indiscutible que no pot esser condemnat cap deutor que impagui pensions alimentàries perquè no té capacitat econòmica per fer front a l'obligació imposada en resolució judicial. Ara bé, entre la doctrina que considera que la capacitat econòmica és un dels elements de la part objectiva de l'injust, la prova del qual pertoca a l'acusació, i la que considera que la incapacitat de pagament es causa de inculpabilitat per manca d'exigibilitat d'una conducta d'acord amb el mandat contingut a la norma penal, de manera que correspon a l'acusat la prova de eixa incapacitat, aquest Tribunal es posiciona amb el corrent majoritari, perquè una resolució judicial, la que establí la pensió, ja va afirmar la capacitat econòmica del deutor per fer front a l'obligació, de manera que per a l'Estat la capacitat existeix mentre el deutor no acrediti el contrari i no és exigible, excepte que s'accepti com a positiva la inefectivitat de les resolucions judicials, que qui pretén fer valdre el dret reconegut a la resolució judicial hagi de justificar que es donen els requisits perquè la resolució judicial s'acompleixi.
Aquesta és la mateixa conclusió a la qual, per altres vies, arribà la STS de 8 de novembre de 2005
, al fonament de dret segon de la qual es llegeix: "...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba