STSJ Cataluña 499/2011, 25 de Enero de 2011
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 25 Enero 2011 |
| Número de resolución | 499/2011 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 25 de gener de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 499/2011
En el recurs de suplicació interposat per Julia a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 26 de maig de 2009 dictada en el procediment núm. 144/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.-(Instituto Nacional de
la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 16 de febrer de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de maig de 2009, que contenia la decisió següent: " Que debo desestimar en integridad la demanda formulada por doña Julia contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, que pretendía pronunciamiento judicial declarativo y de condena del tenor que refiere el fundamento de derecho primero de la presente resolución, absolviendo libremente al demandado de la pretensión de condena que le fue dirigida "
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- La actora doña Julia, titular de DNI nº NUM000, el 16/01/1974, contrajo matrimonio en Marruecos, con don Baldomero, que, titular de D.N.I. nº NUM001 y afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002
, falleció el 01/10/2008.
-
- Sentencia del Juzgado de Primera Instancia nº 15 de Barcelona, de fecha 19/09/1997 y dictada en autos seguidos al nº 0854/94, constituyó la separación judicial de ambos cónyuges. La sentencia elevó a definitivas las medidas provisionales en su día acordadas entre las que no se encontraba la fijación de pensión compensatoria a favor de la actora y sí, exclusivamente, pensión de alimentos a favor de los dos hijos menores habidos constante el matrimonio.
-
- Solicitó la actora prestación de muerte y supervivencia por viudedad, ante el INSS, el 21/10/2008, que le denegó resolución de la Dirección Provincial del mismo en Barcelona, de fecha 23/10/2008, "Por no tener derecho, en el momento del fallecimiento, a la pensión compensatoria a que se refiere el artículo 97 del Código Civil, de acuerdo con el artículo 174.2 párrafo primero de la Ley General de la Seguridad Social, aprobada por el Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, en la redacción dada por la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social".
-
- Formuló, contra la anterior resolución, reclamación previa, el 19/11/2008, que fue desestimada por resolución de 26/11/2008.
-
- Es conteste en las partes que de reconocerse la prestación periódica esta lo deberá ser de acuerdo a base reguladora mensual de 819,27 euros, en porcentaje del 52% y con efectos económicos de 02/10/2008.
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda, presentada en reclamació de la pensió de viduïtat, per no haver-se acreditat ni el pacte de pensió compensatòria de l' article 97 CC, ni que la pensió s'extingís per efecte de la mort del causant, presenta recurs de suplicació la part actora, recurs que no ha estat impugnat.
El recurs es formula únicament amb un motiu d' infracció jurídica. Considera el recurrent l' article 174-2 de la LGSS, en la redacció donada per la Llei 40/2007, de 4 de desembre, que va modificar el Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny .
Al.lega el recurrent que el requisit de l' article 174-2 paràgraf primer quan diu que: "El derecho a la pensión de viudedad de las personas divorciadas o separadas judicialmente quedará condicionado, en todo caso, a que, siendo acreedoras de la pensión compensatori a que se refiere el artículo 97 del Código Cvil, ésta quedara extingida por el fallecimiento del causante", indicant que s'ha de fer del precepte una interpretació finalista, tenint en compte que precisament la darrera reforma de l' article 97 CC, per la Llei 15/2005, va introduir la possibilitat de fixar la compensació no solament per una pensió vitalícia, sinó també amb una pensió temporal o prestació única.
Diu que el punt de vista teleològic el trobem en el propi preàmbul de la Llei 40/2007, quan va redactar la modificació, coincidint amb l'Exposició de motius de la Llei, entenent que la voluntat del legislador era fixar com a condició que la pensió si estava fixada, s'extingís per la mort del causant, és a dir, la incompatibilitat de la pensió compensatòria i la de viduïtat. Però entén que és contrari a la finalitat de la norma, una interpretació que suposi, donant efectes retroactius, privar a vidus separats de la pensió, a conseqüència d'haver realitzat uns convenis de separació o divorci molts anys abans, en què la legislació vigent no aplicava els indicats requisits de pensió compensatòria per a tenir dret a percebre una pensió pública, element que era imprevisible. I tenint en compte que el pacte de la pensió compensatòria es podia assumir o no en el conveni regulador d'acord amb la negociació i d'acord amb la situació econòmica i altres contraprestacions pactades, és a dir, que no es pot entendre que es deriva mecànicament de la situació de desequilibri econòmic el pacte de la pensió de l' article 97 del Codi Civil . També al lega que la pensió pública de viduïtat no està concebuda actualment com una renda de substitució, ja que en altres supòsits de desequilibri econòmic no es reconeix la prestació. També cita el principi de no discriminació, tenint en compte que en la CA de Catalunya s'ha legislat de forma diferent els efectes de les crisis matrimonials, concretament en els articles 84 a 86 del Codi de Família de Catalunya Llei 9/1998, per la qual cosa entén que no pot prosperar una interpretació literal, sinó teleològica del precepte.
Ja que no es discuteixen els fets provats, es parteix de què la demandant va contraure matrimoni amb el causant al Marroc, en data 16/01/1974; va obtenir sentència de separació dictada pel Jutjat de Primera Instància de Barcelona, en data 19/09/1997, en la que s'aprovava el conveni regulador, s'establia una pensió d'aliments en favor dels dos fills, sense cap altre pensió compensatòria. La mort del causant va ocórrer el dia 01/10/2008 i la demandant va sol licitar la pensió el dia 21/10/08, que li va ser denegada per l'INSS per no complir el requisit de tenir pactada pensió compensatòria de l' article 97 CC . El magistrat del jutjat social, valorant que no ha quedat acreditat el requisit de l' article 174-2 de la LGSS, desestima la demanda, confirmant la resolució administrativa. S'ha de tenir en compte que el precepte legal de la redacció de l' article 174-2 del Codi Civil, era en el moment de la sol licitud, del tenor literal següent:
"2. En los casos de separación o divorcio, el derecho a la pensión de viudedad corresponderá a quien, reuniendo los requisitos en cada caso exigidos en el apartado anterior, sea o haya sido cónyuge legítimo, en este último caso siempre que no hubiese contraído nuevas nupcias o hubiera constituido una pareja de hecho en los términos a que se refiere el apartado siguiente. El derecho a pensión de viudedad de las personas divorciadas o separadas judicialmente quedará condicionado, en todo caso, a que, siendo acreedoras de la pensión compensatoria a que se refiere el articulo 97 del Codigo Civil . ésta quedara extinguida por el fallecimiento del causante .
Però l'esmentat precepte ha estat modificat per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2010, en la Disposició...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 14 de Febrero de 2012
...Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de fecha 25 de enero de 2011, dictada en el recurso de suplicación número 6039/2009 , formulado por Dª Amanda , contra la sentencia del Juzgado de lo Social número 11 de Barcelona de fecha 26 de mayo de 2009 , dictada en virtu......