SAP Barcelona 101/2007, 22 de Febrero de 2007
| Ponente | MARIA DEL CARMEN VIDAL MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2007:2726 |
| Número de Recurso | 892/2006 |
| Número de Resolución | 101/2007 |
| Fecha de Resolución | 22 de Febrero de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA Nº 101/2007
Barcelona, 22 de febrer de 2007
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez
Mª del Carmen Vidal Martínez (Ponent)
Rosa Mª Agulló Berenguer
Rotlle núm: 892/2006
Plet núm: 976/2005
Procedència: Jutjat de Primera Instància núm. 22 de Barcelona
Objecte del judici: Protecció del dret a l'honor
Motiu del recurs: Error en la valoració de la prova
Part apel·lant: Esquerra Republicana de Catalunya, Bartolomé i Carlos Jesús
Advocat: Sr. Simón Martínez
Procurador: Sr. Barba Sopeña
Part contra la qual s'apel·la: Radio Popular, SA Cadena de Ondas Populares, COPE i Lázaro
Advocat: Sr. Villar Uribarri
Procurador: Sr. Ram de Viu
Impugnant: Ministeri Fiscal
ANTECEDENTS DE FET
-
RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
En la demanda, presentada el dia 2-12-2005, els actors afirmen que les declaracions fetes pel Sr. Lázaro a la cadena COPE, els dies 13,14,15 de juny i 1 de juliol de 2005 (que es transcriuen), sobrepassen el que es pot entendre com a dret a la informació i la llibertat d'expressió i atempten contra el seu dret a l' honor. Demanen pel rescabalament de danys i perjudicis la quantitat de 60.000 euros, que destinaran a una fundació sense ànim de lucre; que es declari l'existència d'intromissió il·legítima; l'abstenció de persistir en l'esmentada conducta o conductes similars, i la publicació de la sentència.
El Ministeri Fiscal es va remetre a les proves a practicar.
En l'escrit de contestació s'al·lega, en síntesi, que preval la llibertat d'expressió; que els actors han sofert una crítica molt dura, però derivada d'una actuació política de la màxima transcendència (la reunió del Sr. Bartolomé amb dirigents d'ETA); que les declaracions denunciades són d'informació, però, per sobre de tot, d'opinió; que es va fer una crítica proporcionada de la seva actuació política; impugnen la quantitat reclamada i sol·liciten la desestimació de la demanda.
La Sentència objecte de recurs, de data 4 de setembre de 2006, desestimà la demanda sense fer imposició de costes. Raona el jutge d'instància que, si bé les expressions, analitzades de forma conjunta, són dures i s'endinsen en el dret de l'honor dels actors, es varen fer en un moment de convulsió socio-política, i atès que els actors, són personatges públics, entén que ha de prevaler el dret a la llibertat d'expressió.
-
QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ
La part recurrent argumenta que la Sentència objecte d'apel·lació valora, amb error, la prova practicada. Afirma que en aquest cas les declaracions efectuades no respecten el dret a la informació ni a la llibertat d'expressió, i que afecten el dret a l' honor dels actors.
La part contra la qual s'apel·la s'hi oposa, i coincideix amb l'argumentació de la Sentència impugnada.
El Ministeri Fiscal demana la revocació de la sentència.
-
TRÀMITS EN LA SALA
No s'ha demanat prova. S'ha dut a terme la deliberació de la Sala en data 22 de febrer de 2007. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), per causes estructurals, cosa que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC.
FONAMENTS DE DRET
-
EL DRET A L'HONOR I EL DRET A LA LLIBERTAT D'INFORMACIÓ I D'OPINIÓ
El Tribunal Suprem, en la Sentència recent de 26-7-2006, ha recordat els principis generals a l'hora de valorar la col·lisió entre aquests drets fonamentals. Declara l'alt tribunal: "Para la adecuada formulación de este juicio ponderativo procede partir de las siguientes consideraciones:
-
Es preciso tener en cuenta que el concepto al honor es de naturaleza cambiante según los valores e ideas sociales vigentes en cada momento ( SSTC números 185/1989; 223/1992; 170/1994; 76/1995; 139/1995; 176/1995; 180/1999; 112/2000; y 49/2001 ).
-
Consiguientemente, la valoración de cualquier intromisión debe verificarse al margen de cualquier subjetivismo del afectado, porque toda esta materia "nos sitúa en el terreno de los demás, que no son sino la gente, cuya opinión colectiva marca en cualquier lugar y tiempo el nivel de tolerancia o de rechazo" ( STC número 76/1995 ).
-
Precisamente, por la necesidad de valorar las intromisiones al honor de una persona desde esas objetivas perspectivas, es por lo que los órganos judiciales deben disponer de un cierto margen de apreciación a la hora de concretar en cada caso que deba tenerse por lesivo del derecho fundamental que lo protege ( SSTC números 180/1999; 112/2000; 49/2001 ).
-
Del mismo modo, ha de valorarse que, en caso de colisión con otros derechos fundamentales, ninguno de los derechos en conflicto es absoluto; en el conflicto entre las libertades reconocidas en el artículo 20 de la Constitución, de expresión e información, por un lado, y otros derechos y bienes jurídicamente protegidos, por otro, no cabe considerar que sean absolutos los derechos y libertades contenidos en el Texto fundamental, pero tampoco puede atribuirse ese carácter absoluto a las limitaciones a que han de someterse esos derechos y libertades; es evidente que estos dos derechos o libertades no tienen carácter absoluto, aunque ofrezcan una cierta vocación expansiva; un primer límite inmanente es su coexistencia con otros derechos fundamentales, tal y como se configuren constitucionalmente y en las leyes que los desarrollen, entre ellos, muy especialmente, a título enunciativo y nunca numerus clausus, los derechos al honor, a la intimidad y a la propia imagen ( SSTC números 179/1986, 231/1988, 197/1991, 214/1991, 223/1992, 336/1993, 170/1994, 78/1995, 173/1995, 176/1995 y 204/1997 ).
-
El análisis para sopesar los derechos en conflicto se hará en consideración de la clase de las libertades ejercitadas, ya que las reconocidas en el artículo 20 de la Constitución (libertad de expresión y libertad de información) son diferentes, y les corresponde distinto tratamiento jurídico ( SSTC números 6/1981, 104/1986, 165/1987, 107/1988, 105/1990, 223/1992, 42/1995, 76/1995, 78/1995, 176/1995, 204/1997, 144/1998, 192/1999 y 297/2000, y STS de 11 de febrero de 2004 ).
No cabe duda de que la emisión de apelativos formalmente injuriosos en cualquier contexto, innecesarios para la labor informativa o de formación de opinión, supone un daño injustificado a la dignidad de las personas o al prestigio de las instituciones, pues la Constitución no reconoce un pretendido derecho al insulto, que sería incompatible con la dignidad de la persona proclamada en su artículo 10.1 (SSTC números 165/1997; 20/1990; 105/1990; 172/1990; 214/1991; 85/1992; 20/1993; 336/1993; 42/1995; 76/1995; 78/1995; 173/1995; 176/1995; 204/1997; 180/1999; 192/1999; 112/2000; 297/2000; y 42/2001 ).
No obstante, es preciso tener en cuenta lo siguiente:
-
-)...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 962/2011, 9 de Febrero de 2012
...que una persona no pierde el derecho a no ver lesionado su honor por su condición de partido político. »Como señala la sentencia de la AP de Barcelona de 22/02/2007 (Secc. 14 .ª), "que els polítics estan exposats a la crítica, però el que es essencial és que I' equiparació d'un partit democ......
-
ATS, 20 de Mayo de 2008
...dictada, con fecha 22 de febrero de 2007, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección Decimocuarta), en el rollo de apelación nº 892/2006, dimanante de los autos de juicio ordinario nº 976/2005 del Juzgado de Primera Instancia nº 22 de - Mediante Providencia de 31 de mayo de 2007 se t......