SAP Barcelona 197/2008, 15 de Abril de 2008
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2008:7341 |
| Número de Recurso | 829/2007 |
| Procedimiento | VERBAL - COGNICIóN |
| Número de Resolución | 197/2008 |
| Fecha de Resolución | 15 de Abril de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 17ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ DISSET
Rotlle 829/07
Judici verbal 295/07
Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat
S E N T È N C I A 197/08
Magistrades:
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MYRIAM SAMBOLA CABRER
Il·lma. Sra. MARIA SANAHUJA BUENAVENTURA
Barcelona, 15 d'abril 2008
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 295/07,
seguides pels tràmits del judici verbal en el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat a instàncies del Sr.
Jose María contra el Sr. Assessoria Castillo Giner Associats, SL, el Sr. Ismael i l'asseguradora
Mapfre que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada contra la
sentència dictada el dia 15 de juny del 2007 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por D. Jose María contra D. Ismael, ASESORÍA CASTILLO GINER ASSOCIATS S.L. y la entidad aseguradora MAPFRE, debo condenar y condeno, conjunta y solidariamente, a los demandados, firme que se (SIC) la presente resolución: = 1º .- al pago de la cantidad de 2366,32 # reclamados en la demanda. = 2º.- al pago de los intereses legales de dicha cantidad que para las compañías aseguradoras serán los previstos en el art. 20 de LCS aplicándose el interés legal del dinero incrementado en un 50 % desde la fecha del accidente y hasta el pago, si se produce éste antes del transcurso de dos años desde el siniestro, en tanto que si el pago se produce transcurridos dos años del accidente, el interés aplicable será el 20 % desde la fecha del siniestro y hasta el completo pago. Para los particulares serán únicamente los intereses del art. 576 de la LEC 1/2000 . = 3º.- Se imponen las costas a la parte demandada.
Els demandats apel·laren contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 8 d'abril d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
El Sr. Jose María formula demanda contra el conductor, el propietari i l'asseguradora del Nissan X- Trail el dia 3 de juliol de2006 va xocar contra el seu cotxe en iniciar la maniobra de marxa enrere sense adonar-se'n de la seva presència. Els reclama el que li ha costat reparar els danys causats al seu vehicle.
Ni la mecànica de l'accident ni la responsabilitat del conductor demandat han estat qüestionats . L'oposició es fonamenta en la falta de nexe entre aquest sinistre i els danys que s'al·leguen i pels quals es reclama la indemnització.
La sentència, després d'examinar i valorar les proves practicades, declara suficientment acreditat el discutit nexe de causalitat entre aquella col·lisió i els danys que presenta el Ford Escort i per tant estima la demanda en la seva totalitat.
Recorre en apel·lació l'asseguradora demandada. Considera que la sentència és incongruent perquè, després de fer constar que les dues pericials practicades són contradictòries, acaba declarant provat que els danys que presenta el vehicle del demandat són conseqüència d'aquest accident. En tot cas la indemnització no pot superar el valor venal d'aquell turisme que estaria en uns 600# que és la quantitat a la que pujarien els danys realment causats al Ford i en la què hauria de ser estimada la demanda.
L'asseguradora demandada impugna la valoració que de la prova practicada fa el Jutjat i d'aquí treu una conseqüència errònia. Entén aquesta part que la prova pericial és contradictòria i per tant no és possible arribar a la conclusió probatòria a què arriba la sentència la qual cosa determina la incongruència d'aquesta resolució.
No tenen res a veure una cosa amb l'altra. Una cosa és que s'hagi valorat de forma incorrecta la prova practicada i una altra molt distinta que s'hagi respectat la necessària adequació entre la resolució del Jutjat i les peticions de les parts. Com va assenyalar el Tribunal Constitucional en sentència de 5 de maig de 1982 la congruència " es determina per l'ajust o adequació entre la part dispositiva i els termes en què les parts han formulat les seves pretensions en la demanda i en els seus escrits essencials ". Per tant, per concloure si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol·licitat (ultra petita), s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi (extra petita) o si s'han deixat sense resposta alguna de les pretensions mantingudes per les parts (citra petita) a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita (STS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de març i 27 d'octubre de 1998). No afecta, doncs, a la congruència l'error en els raonaments jurídics o la incorrecta valoració de la prova. Són dues coses absolutament distintes.
Altrament, el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba