SAP Barcelona 250/2008, 18 de Abril de 2008
| Ponente | FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ |
| ECLI | ES:APB:2008:5256 |
| Número de Recurso | 686/2007 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 250/2008 |
| Fecha de Resolución | 18 de Abril de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA N. 250/08
Barcelona, divuit d'abril de dos mil vuit.
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)
Mª Carmen Vidal Martínez
Rosa Maria Agulló Berenguer
Rotlle n.: 686/2007
Judici Ordinari n.: 754/2006
Procedència: Jutjat de Primera Instància n.22 de Barcelona
Objecte del judici: nul·litat d'acords comunitaris ( art. 18 LPH )
Motiu del recurs: errònia valoració de la prova
Apel·lant: Comunitat de Propietaris de l'edifici situat a Barcelona, C/ DIRECCION000, NUM000 NUM001
Advocat: R. Espino de Balanzo
Procurador: R. Feixó Fernández-Vega
Apel·lats: Mariano, Raúl, Sofía, Jose María i C. Carlos Manuel
Advocat: C. Querol Pérez Procurador: I. Lago Pérez
ANTECEDENTS DE FET
-
RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
El dia 19 de setembre de 2006 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es declari la nul·litat de la junta general de propietaris celebrada el 29 de novembre de 2005 i, per tant, dels acords adoptats en la mateixa sobre instal·lació d'ascensor o, subsidiàriament, de entendre's la junta como vàlidament celebrada, es declari la nul·litat dels acords adoptats relatius a la instal·lació de l'ascensor i a l'aprovació del pressupost per a la seva execució. També demana que es declari la nul· litat dels acords adoptats en la junta general de propietaris celebrada el 20 de juny de 2006, referents a la instal·lació de l'ascensor, al pressupost per a executar dita instal·lació i al repartiment dels costos que suposa l'acceptació de dit pressupost, entre els departaments de la comunitat destinats a vivenda. Per últim, demana la condemna en costes processals.
La part demandada va contestar a la demanda i sosté que el 20 de juny de 2006 es va aprovar la instal·lació de l'ascensor per més de 3/5 de propietaris i quotes (tot i poder ser aprovat per majoria simple, per supressió de barreres arquitectòniques - art.17.1,3 LPH ) i que ja s'havia aprovat el 27 de maig de 2003, en acord que no es va impugnar. Diu que l'ascensor és una necessitat (la seva instal·lació no requereix consentiment exprés dels afectats), que hi ha veïns de més de 70 anys i que l'acció, respecte a la junta de 2005, ha caducat, subsumida a més en els acords de 2006. Nega la legitimitat dels actors per a impugnar la junta de 2005, respecte al rebuig de la representació del parking (fet que s'hauria sanat per no impugnació i per l'acta de 2006). Afirma que l'exclusió del parking en les despeses està en els estatuts i en acord de 2003, no impugnat, i que no tenen els actors dret d'exclusió del servei i de les despeses. Conclou que mai s'ha presentat pels actors una solució tècnica alternativa (la que proposen, de posar l'ascensor per l'escala, és inviable), que el pati de llums és un element comú, que el seu ús no es priva del tot i que es va oferir una indemnització.
La sentència recorreguda, de data 14 de maig de 2007, considera que per les accions d'impugnació d'acords contraris a la llei i els estatuts el termini de caducitat és d'un any, per quin motiu l'acció és viva. La jutgessa considera que a la junta de 29 de novembre de 2005 es va negar il·legalment el dret de vot del president del parking ( art. 15 LPH ) i que no es van obtenir 3/5 parts dels vots (art. 17.1). Afegeix que no es va comptar amb el consentiment d'un propietari afectar en l'ús del pati de llums, la Sra. Sofía (art. 11.4), que es va exonerar de despeses indegudament a uns propietaris (art. 9.1 e) i que no s'ha respectat el dret de separació dels dissidents (en no tractar-se d'una despesa necessària, sinó d'una millora, i no haver-ne seguit el tràmit de la Llei 15/1995).
Pel que fa a la junta de 20 de juny de 2006, no hauria respectar tampoc el dret de la Sra. Sofía i seria abusiva en dret i pròpia de fets consumats per no estudiar altres alternatives ( art. 18 LPH ). Diu que recull un repartiment desigual de quotes, amb infracció de l'art. 11.2 (obliga indegudament als dissidents, augmenta indirectament la seva derrama respecte als exclosos, els membres del parking).
En definitiva, estima la demanda i declara la nul·litat dels acords adoptats en la junta general de propietaris de 29 de novembre de 2005, sobre la instal·lació de l'ascensor i l'aprovació del pressupost per la seva execució. Declara també la nul·litat dels acords adoptats en la junta general de propietaris de 20 de juny de 2006, sobre la instal·lació de l'ascensor, del pressupost per a executar dita instal·lació i del repartiment dels costos que suposa l'acceptació de dit pressupost, entre els departaments de la comunitat destinats a vivenda. Imposa les costes a la demandada.
-
QUESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ
La part recorrent reitera la caducitat de l'acció. Diu que no es va permetre votar al president del parking perquè no havia convocat junta per votar sobre l'ascensor i defensa que es van obtenir les majories, que l'obra és necessària i no cal el consentiment dels afectats i que els dissidents no poden oposar-se a pagar. Afegeix que és legal l'exoneració de despeses, que hi ha veïns minusvàlids i que de cap manera es pot apreciar abús de dret (reitera que l'alternativa de demolició de l'escala és inviable). Nega perjudici greu a cap dels copropietaris ( art. 18,1 c LPH ) i conclou que l'exoneració dels departaments 1 i 2, els parkings, és ferma (es va acordar el 2003).
La part apel·lada s'oposa i diu que són contraris a la llei els acords adoptats infringint la LPH, amb termini de caducitat d'un any. Reitera que es va negar el vot al representant del parking, que no es van obtenir els 3/5, que no hi ha problema d'accessibilitat ni de minusvalideses, que cal el permís dels afectats i que no és possible la exoneració de despeses. Reitera l'abús de dret i el seu dret d'exclusió i, en suma, defensa la sentència.
-
TRÀMITS EN LA SALA
L'assumpte s'ha registrar a la Secció el 4 d'octubre de 2007. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 22 d'abril de 2008. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .
FONAMENTS DE DRET
-
LA VALORACIÓ DE LA SENTÈNCIA D'INSTÀNCIA
La Sala no comparteix els raonaments jurídics de la sentència d'instància, en quan parteix de la consideració de la instal·lació de l'ascensor com a simple millora, en contra de la doctrina jurisprudencial, que la considera un servei necessari per assegurar l'accessibilitat a l'immoble.
Tampoc acceptem la sentència en quan computa un sol termini de caducitat per accions de naturalesa diferent, s'equivoca en el còmput de majories de 3/5, interpreta erròniament la necessitat de consentiment d'un propietari (que només disposa d'un dret d'ús d'un pati interior) i la clàusula dels estatuts que eximeix de participació en despeses, reconeix un dret de separació dels dissidents (que la llei no autoritza) i aprecia un abús de dret en la comunitat (que no s'ha provat).
-
LA MANCA DE LEGITIMACIÓ ACTIVA RESPECTE A LA NEGACIÓ DEL DRET DE VOT
Realment, la decisió de la junta de 29 de novembre de 2005 (f.57), a proposta de l'administrador Sr. Casimiro, segons la quan la comunitat no accepta el vot de la representant de les entitats n. 1 i 2 (els parkings) és sorprenent i presenta visos de ser nul·la de ple dret, perquè no es pot negar la representació i el dret de vot a un comuner, especialment si es fa jutjant les raons intrínseques de la sub-comunitat del parking per a optar per un o altre sentit del vot, en el litigi sobre l'ascensor. La mateixa qualificació mereixeria, probablement, la intervenció en la junta de 30 de març de 2005 (f.49), on l'administrador (no la junta) nega tenir per present al representant del parking perquè "a su juicio no acredita la representación".
Però pel que fa a l'apreciació de la titularitat de l'acció per a declarar la nul·litat de la votació de 29 de novembre de 2005, és evident que correspon només al comuner il·lícitament proscrit ( art. 18.2 LPH ), és a dir, en aquest cas a les dues sub-comunitats del parking, que segons el títol constitutiu (escriptura pública de 6 de juny de 1976, f.263) són les entitats n. 1 i 2, amb un 11% de coeficient cadascuna.
Aquesta falta de legitimació activa va ser denunciada per la comunitat demandada (contestació, f. 158) i ha de ser estimada, perquè ningú pot exercitar els drets d'un altre. A més, els actes posteriors de la comunitat del parking demostren que, finalment, s'ha mostrat d'acord amb la instal·lació de l'ascensor (acta de 20 de juny de 2006, f.123), com també ho ratifiquen els testimonis Srs. Carlos Miguel i Luis Pablo .
-
LES ACCIONS D'IMPUGNACIÓ D'ACORDS I LA CADUCITAT
L'actual regulació de la impugnació d'acords comunitaris ve contemplada en l' art. 18.1 LPH, en tant aquest cas no està sotmès encara al nou Codi civil català (que va entrar en vigor el 1 de juliol de 2006, Llei 5/2006, de 10 maig, Llibre V del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals).
Aquest precepte diferencia entre (a) els acords que són contraris a la llei o els estatuts, (b) els que resulten greument lesius per els interessos de la comunitat en benefici d'un o més propietaris i (c) els que suposin un greu perjudici per algun propietari que no tingui obligació jurídica de suportar-lo o que s'hagin adoptat amb abús de dret.
Les pretensions de la part actora es refereixen a tres tipus d'accions: la nul·litat de la junta de 2005, per la negativa del vot a un comuner (que ja hem resolt), la nul·litat dels acords d'instal·lació de l'ascensor de 2005 i de 2006, per insuficiència de la majoria (de 3/5), per manca de consentiment del propietaris afectats i per abús de dret, i la nul·litat de l'acord de 2006, de repartiment dels costos a tots als comuners menys els propietaris del baix i els parkings. La primera acció, en tant que afecta a la negativa de l'exercici mateix del dret de vot implicaria una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 496/2012, 20 de Julio de 2012
...el procurador D. José-Andrés Cayuela Castillejo, contra la sentencia de fecha 18 de abril de 2008, dictada en grado de apelación, rollo n.º 686/2007, por la Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14 .ª, dimanante de procedimiento de juicio ordinario n.º 754/2006, seguido ante el Juzgado......
-
ATS, 11 de Enero de 2011
...la Sentencia dictada, con fecha 18 de abril de 2008, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 14ª), en el rollo de apelación nº 686/2007, dimanante de los autos de juicio ordinario nº 754/2006 del Juzgado de Primera Instancia nº 22 de los de - Mediante Providencia de 22 de septiemb......