SAP Tarragona 278/2008, 14 de Julio de 2008
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2008:1090 |
| Número de Recurso | 428/2007 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 278/2008 |
| Fecha de Resolución | 14 de Julio de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 428/07
Ordinari 618/03 del Jutjat de 1ª Instància 1 de Valls
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 14 de juliol de 2008.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Alfredo, representat
en aquesta instància pel Procurador Sr. Aguilera Aguilera, i defensat pel Lletrat Sr. Peña Nofuentes, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 1 de Valls de data 12-2-2007, en procediment Ordinari 618/03, en el que figura com a demandant el recurrent i
com a demandada Lidia .
ANTECEDENTS DE FET
En data 11-5-2007 es va presentar per Alfredo recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Desestimar la demanda interposada per Alfredo contra Lidia, i, en conseqüència, absolc a la citada demandada de les pretensions deduïdes a la demanda, amb condemna en costes a l'actora".
Lidia en data 12-6-2007 es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda sol·licitant que "es condemni a la demandada al pagament del que correspongui en virtut de dret legitimaris"; a l'audiència prèvia l'actor va aclarir que exercitava dues accions: una de suplement de legítima pel que fa a l'herència de la seva mare, i una altra de reclamació de la legítima pel que fa a l'herència del seu pare, dient que no pot quantificar-les per haver discrepàncies sobre el valor d'una finca; pel que fa a l'acció de reclamació de la legítima de l'herència del seu pare, al·lega la seva disconformitat amb el testament d'aquest, en concret amb la clàusula que disposa que "res llega al seu fill Alfredo en concepte de legítima per haver rebut bens suficients en vida del testador, a compte de dits drets legitimaris, tals com la carrera de medicina".
La sentència impugnada desestima la demanda, al no fixar l'actor les quanties que reclama, ni les bases per a la seva determinació, infringint l' art. 219 LEC .
Impugna el recurrent, al·legant que es pot deixar per a execució de sentència la fixació de les quanties, i que no es pot entendre com a pagament de legítima les despeses per estudis tal i com va estipular el testament del causant, al·legant vulneració del dret a la tutela judicial efectiva de l' art. 24 CE .
L' art. 219 LEC disposa que "1. Quan es reclami en judici el pagament d'una quantitat de diners determinada o de fruits, rendes, utilitats o productes de qualsevol classe, la demanda no es pot limitar a pretendre una sentència merament declarativa del dret a percebre'ls, sinó que s'ha de sol·licitar també la condemna al pagament i quantificar-ne l'import exactament, sense que se'n pugui sol·licitar la determinació en execució de sentència, o fixar clarament les bases d'acord amb les quals cal fer la liquidació, de manera que consisteixi en una pura operació aritmètica.
-
En els casos a què es refereix l'apartat anterior, la sentència de condemna ha d'establir
l'import exacte de les quantitats respectives, o fixar amb claredat i precisió les bases per a la liquidació, que ha de consistir en una simple operació aritmètica que s'ha d'efectuar en
l'execució.
-
Tret dels casos anteriors, el demandant no pot pretendre, ni es permet al tribunal en la
sentència, que la condemna s'efectuï amb reserva de liquidació en l'execució".
Així ho reitera unànimement la doctrina, per exemple: AP Alicante, sec. 8ª, S 16-10-2007, nº 370/2007: "La pretensión de condena dineraria deducida en el suplico de la demanda vulnera especialmente lo dispuesto en el art. 219 LEC, que en su apartado primero señala que no podrá limitarse la demanda a pretender una sentencia meramente declarativa del derecho a percibir una cantidad de dinero, sino que deberá solicitarse también la condena a su pago, cuantificando expresamente su importe, sin que pueda solicitarse su determinación en ejecución de sentencia, o fijando claramente las bases con arreglo a las cuales se deba efectuar la liquidación de forma que ésta consista en una pura operación aritmética.
Se ve, claramente, que en el caso que nos ocupa la cuantificación exacta que el precepto prescribe no existe, ni tampoco la de la fijación de las bases conforme a la cual deba efectuarse la liquidación, de modo que ésta consista en una pura operación aritmética.
Se exige, por tanto, la cuantificación expresa del importe reclamado en la demanda, lo que impide que la fijación se pretenda en sentencia en virtud del resultado de una prueba pericial, sin previamente concretar el importe en la demanda. La única libertad que concede la Ley al demandante es que, si no pudiera establecer el importe exacto de la condena, fije claramente las bases con arreglo a las cuales se deba efectuar la liquidación, de tal modo que la cantidad exacta se obtenga con el ejercicio de una pura operación aritmética. Bases que tampoco constan en la demanda. En esta línea, y en relación con la congruencia de la sentencia, el art. 209.4 LEC exige que en la misma se determinará la cantidad objeto de la condena, sin posibilidad de que pueda reservarse su liquidación para ejecución de sentencia.
Es por lo dicho, por lo que este Tribunal se ve obligado a desestimar la demanda".
AP Pontevedra, sec. 1ª, S 22-2-2007, nº 118/2007: "la sentencia de esta misma Sala de 23 de noviembre de 2006 (ponente Sra. Rodríguez González) ya declaró:
"Esta misma Sección ya en sentencia de 17 noviembre 2005 y 22 de noviembre de 2006, señalaba que "...cual exige el art. 399 de la LEC al exigir que en la demanda se fijará con claridad y precisión lo que se pide, determinando de este modo que la contraparte sepa contra qué ha de articular su oposición, y al Juez sobre lo qué ha de resolver para ser congruente. Como establece al STS de 13 de febrero de 1999 "ya dijo la S de 24 mayo de 1982 y 2 de junio de 2004, tiene declarado esta Sala, los requisitos de claridad y precisión en la demanda no tienen otra finalidad que la de propiciar que los Tribunales puedan decidir con certeza y seguridad sobre la reclamación interesada, única manera de que la decisión, en vez de nula sea necesariamente adecuada y congruente con el debate sostenido (S 13 de octubre de 1910), y que para cumplir con este requisito formal basta que con que en la demanda se indique lo que se pide de modo y manera y con las características precisas para que el demandado pueda hacerse cargo de los solicitado (S 7 de julio de 1924); asimismo el defecto en el modo de plantear la demanda tiene por finalidad la de propiciar que los Tribunales puedan decidir con certeza y seguridad sobre la reclamación interesada, única manera de que la decisión sea adecuada y congruente con...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba