SAP Lleida 381/2010, 21 de Octubre de 2010
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2010:500 |
| Número de Recurso | 28/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 381/2010 |
| Fecha de Resolución | 21 de Octubre de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció segona
Rotlle núm. 28/2010
Procediment ordinari núm. 156/2008
Jutjat Primera Instància 1 Tremp
SENTÈNCIA núm. 381/2010
President/a:
SR. ALBERT GUILANYA FOIX
Magistrats/ades :
SR. ALBERT MONTELL GARCIA
SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint-i-u d'octubre de dos mil deu
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de
procediment ordinari número 156/2008, del Jutjat Primera Instància 1 Tremp, en virtut del recurs interposat per la part actora Federico I Crescencia, representat/da pel procurador/a BELEN FONT GONZALO i assistit/da pel/per la lletrat/da BERNAT FERNANDEZ LUZON contra
sentència de data disset de juliol de dos mil nou, aclarada mitjançant interlocutòria de data 309-09, dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm.
28/2010. La part demandada, Maximo, representat/da pel/per la procurador/a SAGRARIO FERNANDEZ GRAELL I Remedios i assistit/da pel/per la lletrat/da LUIS DEL RIO MANSILLA impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCIA.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data disset de juliol de dos mil nou, és la següent: "F A L L O. Por todo lo expuesto,
ESTIMO parcialmente la demanda interpuesta por don Federico y doña Crescencia contra don Maximo, DECLARO que el demandado no ostenta ningún derecho de luces ni vistas sobre propiedad de los actores principales y por ello
CONDENO a Maximo a anular a su costa la abertura de luces de su establo que da sobre el actual leñero propiedad de los actores.
DESESTIMO el resto de pedimentos solicitados en la demanda principal.
ESTIMO parcialmente la demanda reconvencional interpuesta por don Maximo frente a don Federico y doña Crescencia y por ello,
CONDENO a Federico y Crescencia a realizar las obras oportunas para que las dos ventanas de su fachada principal cumplan con la distancia legalmente establecida.
DESESTIMO el resto de pedimentos solicitados en la demanda reconvencional.
Cada parte deberá pagar las costas procesales causadas a su instancia y las comunes por mitad, de las ocasionadas por la demanda principal y demanda reconvencional. "
La part dispositiva de auto de 30-9-09 es la següent: DISPONGO.Que debo acordar y acuerdo suplir la omisión padecida en el fallo de la sentencia recaída en los presentes autos, acordando que en el mismo se haga constar:
"ESTIMO parcialmente la demanda interpuesta por don Federico y doña Crescencia contra don Maximo,
DECLARO que el demandado no ostenta ningún derecho de luces ni vistas sobre propiedad de los actores principales y por ello
CONDENO a Maximo a anular a su costa la abertura de luces de su establo que da sobre el actual leñero propiedad de los actores.
DESESTIMO el resto de pedimentos solicitados en la demanda principal.
ESTIMO parcialmente la demanda reconvencional interpuesta por don Maximo frente a don Federico y doña Crescencia y por ello,
CONDENO a Federico y Crescencia a realizar las obras oportunas para que las dos ventanas de su fachada principal cumplan con la distancia legalmente establecida, de cuarenta centímetros entre la ventana y el límite de propiedad ".
Contra esta resolución no cabe recurso distinto del procedente contra la resolución que aclara.[...]"
Contra l'anterior sentència, Federico i Crescencia va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 19 d'octubre de 2010 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència de primera instància interposen recurs totes dues parts litigants, la qual cosa produeix com a conseqüència que es tornin a plantejar en aquesta alçada gairebé totes les qüestions que ja ho van ser en primer grau. Ens trobem davant sengles accions negatòries de servitud de llums i vistes exercitades de manera creuada entre els litigants, propietaris de finques veïnes i confrontants a Llessuí, en relació a quatre finestres i, a més, envers un fragment de teulada que vola en set centímetres sobre una paret.
Recurs interposat pel demandat reconvinent Don. Maximo :
-
- Dues finestres situades a la planta NUM000 i NUM001, respectivament, de casa DIRECCION000
, també Casa DIRECCION001 : la sentència de primera instància condemna els demandants reconvinguts a enretirar-les fins a la distància de quaranta centímetres de la paret contigua de la finca del Sr. Maximo, DIRECCION003, en aplicació d'allò que disposa l' art. 546-10.3 del CCCat, atès que la distància que hi tenen és d'una mitjana de 30 centímetres (parlem que la distància és mitjana atès que les finestres no tenen una plomada regular degut a la seva constitució i atès el material constructiu emprat, consistent en pedra). Els reconvinguts Sr. Federico i Sra. Crescencia s'avenen al pronunciament de primera instància, no així el reconvinent Sr. Maximo que considera que la distància que han de mantenir les dues finestres envers la seva finca contigua ha de ser d'un metre i mig, perquè entén, succintament, que els és aplicable el règim jurídic establert a l' art. 40.2 de la Llei 13/90, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge, per efecte de l'apartat Segon de la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 5/06, de 10 de maig, atès que es van obrir quan aquella norma estava en vigor. Així, doncs, no és objecte de controvèrsia si és o no aplicable el supòsit de fet previst a la norma i, per tan, si les finestres han de ser tancades o no, si no que només es planteja quina distància han de mantenir amb la paret contigua del DIRECCION003, és a dir, un metre i mig o bé quaranta centímetres. Totes dues parts parteixen de diferents interpretacions de la Disposició Transitòria Quarta per entendre aplicable el règim de l'art. 40.2 de la Llei 13/90, o bé el règim de l'art. 546-10.3 . La DT 4, que no és més que una transcripció adaptada de la Disposición Transitoria Cuarta del Codi civil, es refereix al règim jurídic de l'acció negatòria, actualment regulada als arts. 544-4 a 544-7 del CCCat, i abans als arts. 1 i 2 de la Llei 13/90. D'aplicar ara la DT 4 amb la conclusió que el règim que escau a les finestres és el de l' art. 40.2 de la Llei 13/90, es podria produir l'efecte pervers, apuntat pels apel·lats, d'haver de tapar-les per respectar el metre i mig de distància amb la paret veïna, per així establir-ho aquell precepte, però amb el dret de poder obrir-ne ara unes altres només a quaranta centímetres, per estar actualment en vigor l' art. 546-10.3 del CCCat, que així ho permet, i que seria aplicable a les noves finestres. Si recordem l'evolució positiva d'aquesta norma, veiem com al tercer paràgraf de l' art. 293 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, la distància mínima permesa era de seixanta centímetres, la qual va ser augmentada fins a un metre i mig per la Llei 13/90 (la seva exposició de motius ja deia al respecte que la llei: "Reforma lleugerament el règim establert per la Compilació del Dret Civil de Catalunya en matèria de llums i vistes i distàncies entre plantacions, amb un petit augment de les separacions fins ara practicades); mentre que actualment, l' art. 546-10.3 del CCCat l'ha tornat a modificar per reduir-la un altre cop fins a només quaranta centímetres. En qualsevol cas, les dues finestres ara litigioses, situades a una mitjana de trenta centímetres de la finca contigua del Sr. Maximo, no respecten cap de les distàncies establertes pels tres cossos legals esmentats, ni els seixanta centímetres de la Compilació, ni el metre i mig de la Llei 13/90, ni, en fi, els quaranta centímetres de l' art. 546-20.3 del CCCat
. Per tan, no es poden aixoplugar en una anterior norma derogada que els hagués donat cobertura legal en el passat i, en conseqüència, no poden emparar-se en el principi d'irrectroactivitat de les normes que són més perjudicials ( Disposició Transitòria del Codi civil ), atès que no hi ha hagut cap norma que permetés tenir finestres a tan curta distància. Això suposa que el règim de legalitat, pel que fa a la distància, ha de ser l'actualment vigent, derogador de l'anterior, és a dir, l'establert a l' art. 546-10.3 del CCCat . Un altre argument que no es pot bandejar és que aquest darrer precepte es troba dintre de l'àmbit de les relacions de veïnatge,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba