SAP Barcelona 102/2010, 18 de Febrero de 2010
| Ponente | FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ |
| ECLI | ES:APB:2010:1625 |
| Número de Recurso | 525/2009 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 102/2010 |
| Fecha de Resolución | 18 de Febrero de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA N. 102/2010
Barcelona, a dieciocho de febrero de dos mil diez
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)
Mª Carmen Vidal Martinez
Rosa Maria Agulló Berenguer
Rotlle n.: 525/2009
Judici Ordinari n.: 869/2007
Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 23 de Barcelona
Objecte del judici: reclamació per lesions i danys derivats de accident de tràfic ( art. 1902 C.c .)
Motiu del recurs: vinculació dels fets provats de la sentència penal i error en la valoració de la prova
Apel·lant: Felix
Advocat: A. Fernández Bardón
Procurador: J.M. Fernández Aramburu Torres
Persona contra la que apel·la: Ascension
Advocada: E. Bertran Delgado
Procuradora: A.M. Feixar Mir
ANTECEDENTS DE FET
-
RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
El dia 18 de juliol de 2007 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es condemni la demandada a que li pagui 3.623,98 euros, amb expressa imposició de les costes del procediment i dels interessos des de la interposició de la demanda. Relata que el 19 de novembre de 2004 rebassava uns cotxes per la línia limítrofa amb el "carril bici", quan la demandada va creuar a peu el carrer per lloc no autoritzar i el va col·lidir. Diu que va haver sentència penal que apreciava concurrència de culpes (del 30% en la demandada) i que va patir 90 dies de baixa i seqüeles de 9 punts (cicatriu i àlgies) i demana el 10% de factor de correcció. També demana els danys a la moto, casc i assistència, tot en la proporció del 30%.
La part demandada va contestar a la demanda i al·lega cosa jutjada (perquè ambdues parts van demanar la condemna del contrari en el procés penal i la vianant va ser absolta) i culpa exclusiva de la víctima. Afegeix que no s'ha provat la compra del casc, que l'assistència hospitalària ha de ser coberta per Fiatc i que les seqüeles són desproporcionades (proposa 1 i 2 punts, respectivament).
La jutgessa va estimar l'excepció de cosa jutjada, pronunciament revocat per la Secció 4ª en interlocutòria de 2 de desembre de 2008.
La sentència recorreguda, de data 30 de març de 2009, considera que la conducta de la demandada no va contribuir al resultat danyós i que l'actor va actuar negligentment.Per això, la jutgessa desestima íntegrament la demanda, amb expressa condemna en costes a l'actora.
-
QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ
La part recorrent argumenta que hi ha error en l'aplicació del dret, perquè són vinculants els fets declarats provats en la sentència penal. Afegeix que hi ha error en la valoració de les proves, a la vista de l'atestat.
La part apel·lada s'oposa i reitera que la sentència penal no diu que la demandada fos causant dels danys de l'actor en un 30%. Invoca la interlocutòria de la Secció 4ª, sobre la llibertat de criteri en la valoració dels fets. Nega error en la valoració de la prova.
-
TRÀMITS EN LA SALA
L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 15 de juny de 2009. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 28 de gener de 2010. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l'article 211.2 LEC .
FONAMENTS DE DRET
-
LA DOCTRINA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Per a una solució adequada de la qüestió plantejada, cal en primer lloc recordar que uns mateixos fets no poden existir i deixar d'existir per els òrgans de l'Estat i no es pot dir que una mateixa persona en va ser autora d'uns fets i que no ho va ser, perquè això repugna als més elementals criteris de la raó jurídica i vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva de l'art. 24.1 CE i el principi de seguretat jurídica de l'art. 9.3 CE (SSTC 73/1983, 24/1984, 62/1984, 158/1985, 30/1996, 59/1996, 151/2001, 34/2003,, 179/2004, 16/2008, 160/2008 i 109/2008 i 244/2003). La protecció judicial no tindria efectivitat si es permetés reobrir l'anàlisi de allò ja resolt per sentència ferma en qualsevol circumstància (SSTC 77/1983 i 189/1990), el que s'estén a les qüestions que guarden una relació de dependència, encara que no es pugui apreciar l'efecte de cosa jutjada material (SSTC 58/1988, 219/2000 i 151/2001).
Però un tribunal no ha d'acceptar sempre de forma mecànica els fets declarats per una altra jurisdicció, tot i que quan un òrgan judicial dicti una resolució que pugui ser contradictòria amb allò declarat en una altre resolució judicial ha d'exposar les raons per les quals, malgrat les aparences, tal contradicció no existeix al seu criteri i justifiqui les raons de las seva decisió divergent (SSTC 158/1985, 151/2001, 34/2003, 216/2006, 16/2008 i 139/2009), perquè és possible abordar els mateixos fets des de perspectives diferents (SSTC 30/1996, 50/1996).
Els jutges civils no es limiten a acatar sense més allò declarat pel jutge penal, sinó que, pel contrari, procedeixen a valorar lliurement les proves que s'han practicat davant ells, entre les que el pronunciament penal és un element probatori més, no determinant ni definitiu per a la decisió final sobre la procedència de l'acció exercitada (STC 158/1985, 70/1989, 116/1989, 30/1996 i 59/1996).
En aquest sentit, aquesta Sala entén que, per a que la vinculació es produeixi, el fet debatut en el primer i en el segon procés (encara en jurisdiccions diverses) ha de ser exactament el mateix i ha de constituir la base d'un pronunciament condemnatori o absolutori del primer plet (ser un fet declarat provat del que es dedueixi una declaració jurisdiccional vinculant). Una omissió d'anàlisi i/o una al·legació marginal (obiter dicta, ex abundantia cordis), que no respongui a les regles del procés (del seu objecte i de la càrrega probatòria) o que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba