STSJ Cataluña , 28 de Julio de 2003
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:9017 |
| Número de Recurso | 2456/2003 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 28 de Julio de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rotlle núm.: 2456/2003 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL BR ILMO. SR. D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO ILMA. SRA. Dª. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG Barcelona, 28 de juliol de 2003 La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, EN NOM DEL REI ha dictat la següent SENTÈNCIA NÚM. 5225/2003 En el recurs de suplicació interposat per CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 23 de desembre de 2002 dictada en el procediment núm.
386/2002 en el qual s'ha recorregut contra la part Plácido , ha actuat com a ponent Ilma. Sra. Dª.
ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 08.05.2002 va arribar al Jutjat Social esmentat demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va estimar procedents i acabava demanant que es dictés sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar sentència en data 23 de desembre de 2002, que contenia la decisió següent:
Estimar la demanda presentada per Plácido , declarar que el salari que correspon al demandant des de febrer de 2001 és el de la categoria de cap de tercera i que la millora voluntària que correspon des de la jubilació l'octubre de 2001 és també la de cap de tercera, condemnar Caixa d'Estalvis de Catalunya a estar i passar per aquesta declaració i condemnar a més Caixa d'Estalvis de Catalunya a pagar al demandant 1878,37 euros per diferències salarials en el període de febrer de 2001 a setembre de 2001, més 1366,15 euros per diferències en la liquidació de les parts proporcionals de les pagues extres al cessament, més la quantitat de 3246,73 euros corresponents a diferències en la millora voluntària de jubilació en el període d'octubre 2001 a setembre de 2002.
En aquesta sentència, es declaren com a provats els fets següents:
Primer.- El demandant treballava a Caixa de Catalunya amb les següents circumstàncies contractuals: antiguitat de 26.7.1961 i categoria professional de cap de 4a A. El contracte de treball es va extingir per jubilació l'1.10.2001.
Segon.- El demandant acreditava antiguitat en la categoria de cap de 4a A de 16.1.1976.
Contra aquesta sentència va interposar recurs de suplicació la part demandant CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui ho va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i van formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'empresa demandada Caixa d'Estalvis de Catalunya presenta recurs de suplicació contra la Sentència de 23 de desembre de 2002 dictada pel Jutjat social núm. 1 de Barcelona en el procediment núm. 386/2002 que estima la pretensió de reconeixement del salari de Cap de tercera i de la millora voluntària de la jubilació calculada a raó de Cap de tercera, amb reclamació a l'empresa de pagar 4.732,98 euros corresponents al concepte de diferències de l'import de la millora fins el gener de 2002 i de 3.872,73 euros corresponent al mateix concepte per la resta de l'any 2002. L'objecte del recurs és la modificació dels fets provats de la sentència i examinar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.
Qui recorre postula la revisió de la última frase del fet provat primer que diu que el contracte es va extingir per jubilació l'1.10.2001, i proposa un text alternatiu a fi de que consti que el contracte de treball es va extingir de mutu acord en data de 28 de febrer de 2001, signant les parts el document que consta a les actuacions (foli 63), i va accedir a la jubilació en data 1 d'octubre de 2001. La modificació de la relació fàctica la fonamenta en documentació que obra als folis que cita.
La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals Laborals i d'aquesta Sala, (Sentències números 2.009/95, i 2.154/95, de 22 i 29 de març, 6.131/95, d'11 de novembre; 2.684/96, de 25 d'abril; 6.972/96, de 30 d'octubre; 8.151/96, de 9 de desembre; 7.771/97, de 26 de novembre; 7.676/98 i 8.795/98, de 2 i 30 de novembre; i 239/98 i 696/99, de 15 i 29 de gener de 2000 entre d'altres), manté que únicament de manera excepcional els Tribunals Superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel Jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en els que els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També aquesta Sala ha declarat en aplicació de doctrina jurisprudencial reiterada (Sentències núm. 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, de 11 de febrer, per totes) que els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba