STSJ Cataluña 1050/2009, 23 de Diciembre de 2009
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:14891 |
| Número de Recurso | 185/2006 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 1050/2009 |
| Fecha de Resolución | 23 de Diciembre de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 185/06
Part recurrent: Rentokil Initial España, S.A.
Procurador: Antonio María de Anzizu Furest
Advocada: Ana Alós Ramos
Part contra la qual es recorre: Departament de Treball
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 1050
Magistrats:
Núria Clèries Nerín
José Manuel de Soler Bigas
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 23 de desembre de 2009
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar recurs contenciós-administratiu contra la resolució dictada el 13 de febrer de 2006 pel Conseller de Treball i Indústria que desestimava el recurs de reposició formulat contra la resolució dictada per la mateixa Conselleria el 29 de juny de 2005, per abstenció de la Directora General de Relacions Laborals, on imposava una sanció de 60.101,21 euros en matèria de mesures de prevenció de riscs laborals.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció i les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·les l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats. Tercer. La interlocutòria de 15 de març de 2007 va obrir la prova i practicades les que van ser admeses, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 3 de desembre de 2009.
FONAMENTS DE DRET
Planteja el recurs contra la resolució del 13 de febrer de 2006, que confirma la del 29 de juny de 2005 que li imposava una sanció de 60.101,21 euros per un incompliment de les mesures de coordinació necessàries per a la protecció i prevenció de riscos laborals en activitats qualificades com a perilloses o amb riscos especials, al·legant, en primer lloc, la caducitat del procediment sancionador i la prescripció de la infracció. Després addueix la manca de tipicitat i, subsidiàriament, la manca de proporcionalitat.
En relació al primer dels motius d'impugnació, val a dir que es tracta d'una reproducció d'allò que ja va dir davant l'Administració i la pròpia resolució recorreguda ja hi dona resposta. Del que es tracta ara és de revisar si és o no correcte l'afirmació continguda a la resolució. Doncs bé, tenim que segons l' article 20.3 del RD 928/98 el procediment sancionador ha de concloure en un termini de sis mesos. Ningú qüestiona que s'ha de comptar des de la data de l'acta d'infracció (16 de desembre de 1999), ni que va quedar interromput el termini quan el 10 de febrer de 2000, la Direcció General de Relacions Laborals va acordar suspendre la tramitació de l'expedient per una causa penal. El desacord ve donat perquè l'actora continua el còmput del termini des de la data de fermesa de la decisió penal (interlocutòria de sobresseiment de 6 de setembre de 2004), mentre que l'Administració ho fa des que en té coneixença de l'existència de l'esmentada resolució (11 de maig de 2005).
Si examinem l'expedient administratiu, podem veure que l'Administració es va adreçar en diferents moments al Jutjat d'Instrucció que portava l'assumpte i on li va demanar que li fos comunicada qualsevol incidència en relació al cas, cosa que no es va produïr amb l'automaticitat desitjable, doncs a l'Administració no li calia reiterar la petició ni li era legalment exigible. Per tant, no se li pot fer cap retret en aquest sentit. En tot cas, l' article 5 de l'esmentat RD 928/98 ja ens diu que no pot reprendre el procediment sancionador fins que no hagi rebut la notificació del resultat de la causa penal que va motivar la suspensió.
En conseqüència, el motiu no pot reeixir.
Planteja l'actora la manca de tipicitat en la seva actuació. S'ha de dir que l'actora no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 5 de Junio de 2012
...Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sección segunda, recaída en el recurso contencioso administrativo núm. 185/2006, en el que la misma interesada impugnaba la resolución de la Consejería de Trabajo e Industria de la Generalidad de Cataluña, que le impuso una sanci......