SAP Barcelona, 10 de Diciembre de 2002
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2002:12555 |
| Número de Recurso | 234/2000 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Fecha de Resolución | 10 de Diciembre de 2002 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ PRIMERA
Rotlle 234/00
Judici de menor quantia 1078/97
Jutjat de 1ª Instáncia núm. 27 de Barcelona
SENTENCIA
Magistrades:
Il.lma. Sra. MARIA DOLORS PORTELLA LLUCH
Il.lma. Sra. LAURA PÉREZ DE LAZÁRRAGA VILLANUEVA
Il.lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA
Barcelona, deu de desembre del 2002
La Secció Primera de l'Audiéncia Provincial de Barcelona HA VIST en apel.lació les actuacions
número 1078/97, seguides pels trámits del judici de menor quantia en el Jutjat de 1ª Instáncia núm
27 de Barcelona a instáncies de la Sra. Yolanda, representada per la
procuradora Sra. Moleres, contra els Srs. Juan Antonio i Ángela,
representats pel procurador Sr. Barba, contra Hospital Germans Trias i Pujol i l'Institut Catalá de la
Salut, representat pel procurador Sr. Fontquerni. Aquestes actuacions estan pendents de ser
resoltes en virtut del recurs d'apel.lació interposat per l'actora contra la senténcia dictada el día 27
de gener del 2000 per la titular del Jutjat de Primera Instáncia.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la senténcia objecte d'apel.lació és la següent: "FALLO: Que, estimando la excepción de falta de reclamación previa en la vía administrativa alegada per el procurador Sr. Barba Sopeña en representación del Instituto Catalán de la Salud, y DESESTIMANDO la demanda promovida por la procuradora Sra. Moleres Muruzabal en nombre y representación de Dª Yolanda contra D. Juan Antonio, Dª Ángela el ICS Y el Hospital Germans Trias i Pujol, debo absolver y absuelvo a D. Juan Antonio, Dª Ángela, al Instituto Catalán de la Salud y al Hospital Germans Trias (Can Ruti) de los pedimentos contra los mismos formulados, con imposición a la actora de las costas procesales". SEGON.-Doña. Yolanda apel.lá contra la senténcia dictada per la titular del Jutjat de 1ª Instáncia &. Trameses les actuacions a l'Audiéncia Provincial, es va assenyalar per la celebració de la vista pública que va tenir lloc amb el resultat que consta a la diligéncia de la Secretária Judicial. La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il.lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
La primera de les qüestions que ha de ser resolta per aquest Tribunal és la que es planteja en torn a de l'excepció oposada a l'empara de núm 7 de l'article 533 de la llavors vigent Llei d'enjudiciament civil -LEC- de 1881 per part de l'Institut Catalá de la Salut i que ha estat estimada pel Jutjat. Certament, com es raona a la sentencia que es recorre, l'article 120 de la Llei 30/92 de 26 de novembre, de Régim Jurídic de les Administracións Públiques i del Procediment Administratiu Comú obliga a formular una reclamació en via administrativa com a requisit previ a les accions fonamentades en dret privat o laboral contra qualsevol Administració Pública. La finalitat d'aquest requeriment és evitar que l'Administració sigui demandada judicialment sense haver tingut la possibilitat devitar una reclamació anterior que li permetés resoldre la controversia extrajudicialment. Com a defecte processal pot ser esmenat en qualsevol moment del procediment (STS de 20 de maig i 23 de juliol de 1999). Peró, a part d'aixó, tal i com ha posat en relleu la jurisprudencia, aquest requisit no pot ser interpretat amb criteris rigoristes sinó de flexibilitat, en cas contrari es podría comportar el desconeixement de l'efectivitat de la tutela judicial efectiva consagrada constitucionalment a l'article 24.1 de la CE. En aquest sentit, el Tribunal Suprem a la sentencia de 20 de desembre de 1995 va mantenir que "la seva exigencia, com a condicionant absolut per a l'exercici de l'acció en l'ámbit civil, és inútil prácticament [...] i ha esdevingut un requisit puramént formalista sense fonamentació processal que ha de ser obviat en virtut de l'efectivitat de la tutela judicial consagrada constitucionalment-article 24.1 CE". La mateixa doctrina s'ha mantingut a les sentencies de 3 de setembre de 1996, 29 d'octubre de 1996 (on cita les de 31 de desembre de 1993, 25 de març de 1994, 24 de març i 3 de juliol de 1995), 27 de gener i 1 de setembre de 1997, 20 de maig i 23 de juliol de 1999 i a la mes recent de 14 de maig del 2002. En aquesta darrera resolució, el Tribunal, després de referir-se a la doctrina jurisprudencial abans exposada, manté, que en tot cas, l'excepció oposada per l'organisme públic no podría prosperar quan en ser demandat, s'oposa a la demanda respecte el fons de la controversia la qual cosa, a part d'evidenciar la impossibilitat d'un acord, fa que la tramitació d'aquella reclamació previa, no esmenada, esdevingui inútil. Aixó, es precisament el que ha succeit en el cas que ens ocupa. L'Institut Catalá de la Salut en ser demandada en aquest procediment, no només va excepcionar la falta de reclamació previa en via administrativa sino que es va oposar a l'acció de responsabilitat exercida per l'actora en considerar que els metges demandats no havien actuat amb negligencia, sense que consti que formulés la possibilitat d'un acord a l'acte que l'article 691 LEC de 1881 preveia pels judicis de menor quantia. L'excepció no podia, doncs, prosperar. Consegüentment, la sentencia ha de ser revocada en aquest punt i examinada la qüestió de fons plantelada en aquest litigi amb efectes per a tots els demandats. SEGON.- En el segon dels raonaments jurídics de la sentencia que es objecte de recurs es descriuen amb precisió i d'acord amb les proves practicades els antecedente fáctics del cas. A aquesta relació ens hem de remetre per evitar reiteracions del tot innecessáries atesa la seva correcció. Només amb la finalitat de centrar la controversia en aquesta segona instáncia ( valoració de la prova practicada), cal insistir en certes dades, especialment transcendents: a).- Doña. Yolanda, afectada entre daltres patologies per una obesitat mórbida i hipertensió arterial, va ingressar a l'Hospital Germans Trias i Pujol per finalitzar en aquell centre l'últim període del que era el seu tercer embarás. El día 31 de març, l'equip médic que l'atenia va decidir induir el part que va tenir lloc el 1 d'abril. En el seu decurs, es va fer necessari practicar una cesária d'urgéncia davant la sospita d'un despreniment prematur de la placenta que podia posar en perill la vida del fetus i de la mateixa mare. La posició del fetus, que es trobava en situació transversa, va obligar a efectuar una incisió de l'úter mes extensa (historotomia corporal ). La sutura es va efectuar per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba