LLEI 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, d'ús i d'habitació.

Règim aplicable

1. Els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació es regeixen per allò que estableix, en cada cas, el títol constitutiu i les modificacions que d’aquest puguin fer els titulars dels drets.

2. En el que no resulti del títol ni de les modificacions d’aquest, els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei i per les que, amb relació a aquests drets, estableixen el Codi de successions per causa de mort i el Codi de família.

3. Als drets d’ús i d’habitació, els són aplicables supletòriament les disposicions d’aquesta Llei sobre el dret d’usdefruit.

4. A l’usdefruit de boscos i plantes, s’aplica en primer lloc, en allò que no resulta ni del títol constitutiu ni de les modificacions d’aquest, el costum de la comarca.

Constitució

1. Els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació es poden constituir a títol onerós i a títol gratuït, tant per un acte entre vius com per causa de mort. En cas que el títol constitutiu sigui una donació, el donant pot reservar-se la facultat de reversió del dret, amb l’especificació, en el títol constitutiu, de les causes de reversió que s’hagin previst.

2. L’usdefruit es pot constituir a títol universal i, en aquest cas inclou tots els béns d’una herència, o es pot constituir a títol particular, en el qual cas, recau sobre un bé o més d’un.

Exercici del dret

1. L’usufructuari pot usar i gaudir de la cosa usufructuada, però ha de respectar-ne la substància, fora que la llei, el títol constitutiu o les modificacions d’aquest estableixin una altra cosa.

2. Quan l’usdefruit recau sobre béns que poden ésser consumits per l’usufructuari o els seus hereus, aquests han de restituir-los, en acabar l’usdefruit, per béns de la mateixa quantitat i qualitat. En cas que això no fos possible, l’usufructuari o els hereus han de pagar el preu dels béns objecte d’usdefruit en el moment que aquest s’extingeix.

3. L’usufructuari pot fer millores a la cosa usufructuada, sense alterar-ne la substància.

4. L’usufructuari no pot perjudicar la cosa usufructuada, i en cas de fer-ho, en respon davant el nu propietari, el qual pot reclamar-li els danys i perjudicis que li hagi ocasionat.

Capítol II

Disposicions relatives a l’usdefruit en general

Disposició

1. L’usufructuari pot disposar del seu dret per actes entre vius, a títol gratuït o a títol onerós.

2. L’usufructuari que es proposi transmetre el seu dret ha de notificar-ho fefaentment al nu propietari, tot indicant el nom de l’adquirent, el preu convingut, en el supòsit de transmissió onerosa, o el valor que es doni al dret, en el cas de transmissió gratuïta, i les altres circumstàncies rellevants de l’alienació.

Dret d’adquisició preferent

1. Sens perjudici del seu dret a impugnar judicialment el preu o el valor notificat, el nu propietari té dret de tanteig de l’usdefruit en el termini de seixanta dies a comptar de la notificació establerta per l’article 4, abonant-ne el preu o, si no n’hi ha, el valor notificat per l’usufructuari.

2. Si no hi ha notificació fefaent o si l’alienació s’ha dut a terme en circumstàncies diferents de les notificades, sens perjudici del mateix dret d’impugnació, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el termini d’un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de l’alienació o de les circumstàncies d’aquesta.

3. Quan es tracta de béns immobles, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el termini d’un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de l’alienació o de la data de la inscripció en el Registre de la Propietat.

4. No es té el dret d’adquisició preferent en els supòsits d’execució judicial, extrajudicial o administrativa forçoses, si el nu propietari ha estat degudament notificat del procediment.

Divisió de la cosa en cotitularitat

El nu propietari d’una quota de cosa en condomini pot fer-ne la divisió, sense necessitat de consentiment de l’usufructuari. Tanmateix, cal que la hi notifiqui i aquest té el dret a impugnar-la si entén que lesiona els seus interessos.

Despeses de l’usdefruit

Les despeses de conservació, manteniment, reparació ordinària i subministrament del bé usufructuat són a càrrec de l’usufructuari. Les despeses de reparacions extraordinàries són a càrrec del nu propietari.

Usdefruit de quota indivisa

1. L’usufructuari d’una quota de cosa en condomini exerceix els drets que li corresponen sense necessitat d’intervenció del nu propietari.

2. Si la comunitat cessa per divisió de la cosa, el dret d’usdefruit es concreta sobre la part de la cosa comuna adjudicada al nu propietari.

Usdefruit de finca hipotecada

L’usufructuari d’una finca que estava hipotecada en constituir-se l’usdefruit no està obligat al pagament del deute en seguretat del qual es constituí la hipoteca.

Cotitularitat en l’usdefruit

1. Llevat que el títol ho estableixi altrament, l’usdefruit vitalici constituït conjuntament i simultània a favor de cònjuges, de persones en situació d’unió estable de parella, o de fills o germans del constituent, no s’extingeix fins a la mort de tots els titulars, de manera que la quota dels qui premorin incrementa la dels supervivents en la proporció corresponent.

2. Si l’usdefruit s’ha constituït en consideració al matrimoni o a la unió estable de parella dels afavorits, en cas de divorci, nul·litat, o separació judicial o de fet dels cònjuges o en cas d’extinció de la relació de parella, s’extingeix totalment l’usdefruit, llevat que es demostri que és una altra la voluntat del constituent.

3. Quan es tracta de persones sense els vincles esmentats en els punts 1 i 2, la mort d’un dels titulars extingeix l’usdefruit en la quota corresponent.

Usdefruits successius

1. Als usdefruits successius, els és aplicable el límit de crides establert per a les substitucions fideïcomissàries.

2. La reserva d’usdefruit vitalici en les donacions de propietat es pot pactar que s’estengui al cònjugue del donant.

Usdefruit subjecte a condició resolutòria o a termini final

1. L’usdefruit constituït sota condició resolutòria s’extingeix per la mort del titular, si aquesta té lloc abans que la condició es compleixi. Els drets constituïts per l’usufructuari la regulació dels quals no ho disposa altrament, resten extingits a la seva mort o en el moment que es compleix la condició resolutòria.

2. L’usdefruit constituït a termini final subsisteix a la mort de l’usufructuari, si aquesta té lloc abans que es compleixi el termini. El dret es transmet aleshores als hereus o legataris, fins a l’expiració del dit termini. Els drets constituïts per l’usufructuari o l’adquirent la regulació dels quals no ho disposa altrament, no resten extingits a la mort de l’usufructuari, sinó en el moment que es compleix el termini imposat.

Dret de tercers en cas de renúncia o alienació

La renúncia a l’usdefruit o l’alienació d’aquest no perjudica tercers. Per tant, aquests conserven llurs drets durant el temps que havia de durar l’usdefruit si la renúncia o l’alienació no haguessin tingut lloc.

Capítol III

L’usdefruit amb facultat de disposició

Norma general

1. L’usdefruit pot constituir-se amb facultat per a disposar dels béns usufructuats, tant si s’ha constituït a títol universal com si s’ha constituït a títol particular.

2. L’usufructuari pot disposar aleshores dels béns esmentats, però només a títol onerós, fins i tot a canvi d’una renda vitalícia o d’algun dret temporal, llevat del que estableix l’article 18.1. Només pot fer-ho a títol gratuït si ho disposa el títol constitutiu.

3. La facultat d’alienar a títol de venda comprèn la de fer-ho per qualsevol altre títol onerós.

Disposició amb el consentiment d’altri

1. Si la facultat de disposar està subjecta al consentiment d’altres persones i aquestes són més d’una, encara que es tracti del nu propietari o dels nus propietaris, és suficient el consentiment de la majoria de quotes.

2. Si la facultat es té per al cas de necessitat i no se n’obté el consentiment, l’usufructuari pot sol·licitar l’autorització judicial.

Disposició en cas de necessitat

1. Si s’ha establert que l’usufructuari només pot disposar dels béns usufructuats en cas de necessitat, pot fer-ho sempre que es tracti de necessitats seves i de la família o, si és el cas, de l’altre membre de la parella estable, d’acord amb el que estableix el títol constitutiu. L’usufructuari no pot fer ús d’aquesta facultat, si abans no ha consumit els béns propis no necessaris per a la vida o per a l’exercici de la professió, o no n’ha disposat.

2. Per a fer ús d’aquesta facultat, no cal el consentiment del nu propietari, però l’usufructuari respon dels perjudicis causats, si la necessitat no era certa o si no s’ha actuat de la manera establerta a l’apartat 1.

3. L’usufructuari ha de notificar l’acte de disposició al nu propietari en el termini de trenta dies a comptar de l’atorgament.

Drets de tercers

Malgrat el que estableix l’article 16, perquè l’acte de disposició tingui plena eficàcia quant a tercers, és suficient que l’usufructuari faci referència a la seva facultat de disposar dels béns usufructuats en cas de necessitat.

Limitació en el cas d’usdefruit universal

1. En qualsevol cas, l’usufructuari a títol universal no pot disposar de la quarta part dels béns subjectes a ell.

2. La persona que hagi constituït l’usdefruit universal pot deixar sense efecte aquesta limitació. S’entén que ho ha fet si, de manera expressa, autoritza l’usufructuari a disposar de tots els béns compresos en l’usdefruit.

Règim de la contraprestació

1. Si l’usufructuari exerceix la facultat de disposició, la contraprestació obtinguda és de lliure disposició seva.

2. Se n’exceptua el cas en què la facultat es té per necessitat, en què aleshores la part de la contraprestació que no s’ha hagut d’aplicar per a satisfer-la resta subrogada en l’usdefruit.

Capítol IV

L’usdefruit de boscos i de plantes

Boscos

L’usufructuari de boscos que, per llur naturalesa, estan destinats a fusta té dret a fer tallades curtes, adequades a una explotació racional, d’acord amb un pla tècnic.

Altres conjunts d’arbres

1. Quan es tracta de conjunts d’arbres que tenen una destinació distinta de la d’obtenir fusta, l’usufructuari no pot alterar-la, i, en conseqüència, li és prohibit de tallar-los. Són compresos en aquest apartat, entre altres, els conjunts destinats a una funció d’esbarjo o d’ornament d’una finca, les masses d’arbrat destinades a fer ombra, a augmentar l’aglutinament del sòl, a fixar les sorres, a defensar les finques dels vents, a endegar les aigües o a donar fertilitat al sòl.

2. La limitació establerta per l’apartat 1 també afecta els conjunts d’arbres destinats a obtenir productes distints de la fusta, com és ara la resina, la saba, l’escorça i altres, i en aquest cas l’usufructuari només té dret als productes esmentats.

Plantes que es renoven o rebroten

1. L’usufructuari d’una finca pot tallar i fer seus els arbres i els arbusts que es renoven o rebroten pel tronc o per les arrels, sempre que no estiguin compresos en els casos que s’esmenten a l’article 21.1. En aquest cas, només pot disposar de llurs productes i de llurs branques mitjançant podada que s’adeqüi a l’espècie de què es tracti.

2. Als arbres de ribera i de creixença ràpida, els és aplicable el que disposa l’apartat 1, però amb l’obligació de restituir el que es talli.

3. L’usufructuari pot disposar també dels plançons o els arbusts de viver, però ha de restituir en temps hàbil les tretes efectuades.

Altres plantes

L’usufructuari d’arbres o arbusts que, després de tallats, no es renoven o rebroten, només pot disposar de llurs productes mitjançant podes de les branques. Si s’ha de tallar cap arbre per a atendre les necessitats de la finca, cal l’autorització del nu propietari.

Arbres morts o danyats

L’usufructuari pot fer seus els arbres que morin, encara que es tracti d’arbres fruiters. Els arrencats o capolats pel vent pertanyen al nu propietari, però l’usufructuari els pot fer servir per a reparar els edificis compresos en l’usdefruit i per a llenya per al seu consum domèstic.

Mata baixa

L’usufructuari pot disposar de la mata baixa, fent tallades periòdiques segons el costum de la comarca.

Capítol V

L’usdefruit de diner, de participacions en fons d’inversió i d’altres instruments d’inversió col·lectiva

Secció primera

Disposicions generals

L’usdefruit de diner

1. En l’usdefruit de diner, l’usufructuari té dret als rendiments que produeix un capital en diner.

2. Si l’usufructuari ha constituït fiança, pot donar al capital la destinació que consideri com a convenient i té l’obligació de retornar la quantitat de diner equivalent a aquest capital en extingir-se l’usdefruit.

3. Si l’usufructuari està dispensat de constituir fiança o no la pot constituir, ha de posar el capital a interès amb l’acord del nu propietari o, si manca l’acord, amb autorització judicial; i, en qualsevol cas, amb les garanties suficients per a mantenir la integritat del capital objecte d’usdefruit.

4. La titularitat del capital objecte de l’usdefruit correspon al nu propietari en tots els casos.

L’usdefruit de participacions en fons d’inversió

1. En l’usdefruit de participacions en fons d’inversió, l’usufructuari té dret als rendiments positius que produeixin aquestes participacions des que es constitueix l’usdefruit fins que s’extingeix.

2. El valor negatiu eventual dels rendiments no genera obligacions de l’usufructuari envers el nu propietari.

3. La titularitat de les participacions en el fons d’inversió correspon al nu propietari, el qual gaudeix, a títol exclusiu, de la condició de partícip a l’efecte d’exigir el reemborsament total o parcial de les participacions.

4. Si el nu propietari exigeix el reemborsament total o parcial de les participacions abans d’extingir-se l’usdefruit, la reinversió del capital obtingut, un cop liquidats els drets de l’usufructuari i, si escau, els del nu propietari, s’ha de fer d’acord amb el que estableix el títol constitutiu o amb el que, per acord mutu, pactin el nu propietari i l’usufructuari. Altrament esdevé un usdefruit de diner, sens perjudici, en el cas del reemborsament parcial, que es mantingui l’usdefruit sobre les participacions no reemborsades.

5. El nu propietari de participacions en fons d’inversions garantits no pot exigir el reemborsament d’aquestes abans no hagi transcorregut el termini de garantia, llevat de pacte o acord amb l’usufructuari, o d’autorització expressa establerta al títol constitutiu.

Caràcter civil dels fruits

Els rendiments en l’usdefruit de diner i en el de participacions en fons d’inversió són fruits civils i es tenen per percebuts dia a dia.

Règim aplicable

Les relacions entre l’usufructuari i el nu propietari en l’usdefruit de participacions en fons d’inversió es regeix, en primer terme, per la regulació establerta vàlidament pel títol constitutiu de l’usdefruit o les modificacions d’aquest i pels pactes i els acords vàlids entre l’usufructuari i el nu propietari i, en segon terme, per les disposicions d’aquest capítol.

Secció segona

L’usdefruit de participacions en fons d’inversió de caràcter acumulatiu

Drets de l’usufructuari

1. En l’usdefruit de participacions en fons d’inversió de caràcter acumulatiu, l’usufructuari té dret als rendiments positius que produeixin aquestes, entesos com la diferència positiva de valor entre les participacions en la data que es constitueix l’usdefruit i el valor de les mateixes participacions en la data de l’extinció de l’usdefruit, o la data del reemborsament si aquest es produeix abans de l’extinció de l’usdefruit.

2. L’usufructuari ha de percebre els rendiments a què té dret, en ple domini i com a fruits civils, el dia del reemborsament. El sol fet d’extingir-se l’usdefruit no determina el dret a reclamar el pagament dels rendiments.

3. L’acció per a exigir el compliment de l’obligació de pagament dels rendiments de l’usdefruit prescriu als cinc anys, comptats des del dia del reemborsament.

4. L’usufructuari, si l’entitat gestora del fons no la hi facilita directament, té dret a rebre del nu propietari tota la informació que l’entitat gestora li faciliti relativa al fons i a les participacions usufructuades.

5. Llevat disposició contrària del testador, l’usufructuari que ho és per disposició testamentària, i el que ho és per successió intestada, pot optar per percebre els rendiments de l’usdefruit d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2, o per renunciar als dits rendiments a canvi d’obtenir del nu propietari un rendiment presumpte equivalent a l’interès legal del diner incrementat de dos punts sobre el valor de les participacions en la data de constitució de l’usdefruit, tret que les participacions siguin sobre un fons d’inversió immobiliària, en el qual cas el rendiment ha d’ésser l’equivalent a l’interès legal del diner sense cap increment.

6. L’usufructuari ha de fer l’opció establerta a l’apartat 5 mitjançant notificació al nu propietari dins el termini de sis mesos des de l’acceptació de l’herència.

7. Si l’usufructuari opta per obtenir del nu propietari el rendiment presumpte a què es refereix l’apartat 5, el nu propietari, després de notificar-ho a l’usufructuari, pot fer efectius a càrrec seu els drets de l’usufructuari o fer-los efectius mitjançant el reemborsament parcial de les participacions del fons d’inversió pel valor equivalent al dret de l’usufructuari. El nu propietari ha de fer efectiu el pagament del rendiment per anualitats vençudes, sens perjudici que aquests mantinguin la condició de fruits civils i siguin tinguts per percebuts dia a dia.

8. El dret de l’usufructuari a percebre el rendiment presumpte es manté fins a l’extinció de l’usdefruit o fins al reemborsament total de les participacions en el fons d’inversió, si aquest es produeix abans de l’extinció. En aquest cas, s’ha de procedir d’acord amb el que estableix l’article 27.4, sens perjudici del que disposa l’article 31

Drets del nu propietari

1. Si l’usdefruit en les participacions en el fons d’inversió s’ha constituït en una data posterior a la de l’adquisició de les participacions pel nu propietari, aquest fa seva, en ple domini, la diferència de valor entre les participacions en la data que va adquirir les participacions i el valor de les mateixes participacions en la data que es va constituir l’usdefruit.

2. Si l’usdefruit en les participacions en el fons d’inversió s’extingeix en una data anterior a la del reemborsament de les participacions, el nu propietari fa seus, en ple domini, el capital inicial, la diferència de valor entre les participacions en la data que es va extingir i en la data que es van reemborsar i els rendiments que li puguin correspondre d’acord amb l’apartat 1.

3. Si l’usufructuari que ho és per disposició testamentària o per successió intestada ha fet ús del dret al rendiment presumpte en els termes establerts per l’article 30, el nu propietari també fa seva, en ple domini, la diferència de valor entre les participacions en la data que es constitueix l’usdefruit i el valor de les mateixes participacions en la data de l’extinció de l’usdefruit o de la data del reemborsament.

4. Sens perjudici del que estableix aquest article, en els casos en què el reemborsament de les participacions no impliqui l’extinció de l’usdefruit, cal procedir d’acord amb el que estableix l’article 27.4.

Comissions

1. Les comissions per l’adquisició o la subscripció de participacions en un fons d’inversió són a càrrec del nu propietari, llevat que l’usdefruit es constitueixi simultàniament, en el qual cas són a càrrec del nu propietari i de l’usufructuari en la proporció que els correspongui d’acord amb la valoració de l’usdefruit.

2. Les comissions corresponents a la gestió del fons, mentre duri l’usdefruit, són a càrrec de l’usufructuari.

3. Les comissions derivades del reemborsament parcial de participacions per a fer efectius els rendiments presumptes a què es refereix l’article 30, són a càrrec de l’usufructuari.

4. Les comissions pel reemborsament per extinció del fons o pel reemborsament anticipat, llevat del cas establert a l’apartat 3, són a càrrec del nu propietari.

Capítol VI

El dret d’ús i el dret d’habitació

Secció primera

Disposicions comunes

Constitució

1. Els drets d’ús i d’habitació es constitueixen per disposició legal o per negoci jurídic, entre vius, a títol onerós o a títol gratuït, o per causa de mort.

2. També es poden constituir per reserva, en qualsevol negoci jurídic d’alienació que atorgui el propietari d’una cosa, o per reducció del dret d’usdefruit.

Caràcter presumiblement vitalici

Si el dret d’ús o d’habitació es constitueix a favor d’una persona física i no se n’especifica la durada, es presumeix que és vitalici.

Diversitat de titulars

1. Els drets d’ús i d’habitació es poden constituir a favor de diverses persones, simultàniament o successiva, però en aquest darrer cas, només si es tracta de persones vives al temps de la constitució.

2. En ambdós casos, el dret no s’extingeix fins la mort del darrer titular.

Indisponibilitat del dret

1. L’usuari i l’habitacionista no poden alienar el seu dret.

2. Malgrat el que estableix l’apartat 1, l’usuari i l’habitacionista poden donar el seu consentiment a la constitució d’una hipoteca sobre el bé de què es tracti, en el qual cas l’execució de la hipoteca comporta l’extinció del dret.

Extinció

1. Els drets d’ús i d’habitació s’extingeixen en els mateixos casos que el dret d’usdefruit.

2. També s’extingeixen per resolució judicial, en cas d’exercici greument contrari a la naturalesa del bé.

Secció segona

Dret d’ús

Contingut

El dret d’ús comporta el dret a posseir i a utilitzar una cosa aliena d’acord amb la seva naturalesa i de manera suficient per a atendre les necessitats de l’usuari i la seva família. Pot recaure sobre tota classe de béns aptes per a ésser utilitzats, mobles o immobles, fins i tot bestiar.

Titulars

El dret d’ús pot constituir-se a favor de persones físiques o jurídiques. En aquest darrer cas, la seva durada màxima serà de trenta anys.

Ús d’habitatge

1. Llevat que el títol constitutiu determini el contrari, l’ús d’un habitatge s’estén a la totalitat d’aquest i comprèn el de les dependències i els drets annexos.

2. Si el dret d’ús d’un habitatge s’estén a la totalitat d’aquest, l’usuari pot llogar o cedir a altri per qualsevol títol les dependències que no necessiti per a ell i per a les persones que hi convisquin, per una durada que no excedeixi la del dret d’ús. El lloguer o la cessió s’extingeixen en extingir-se el dret d’ús.

Usos especials

1. El dret d’ús constituït sobre una finca que produeix fruits dóna dret a percebre’n els que siguin necessaris per a atendre les necessitats del seu titular i de les persones que conviuen amb ell.

2. El dret d’ús constituït sobre bestiar dóna dret a percebre’n, en les mateixes condicions que a l’apartat 1, les cries i els altres productes.

3. El dret d’ús constituït sobre un bosc o sobre plantes dóna dret a talar els arbres i la mata baixa que calgui per a atendre les necessitats esmentades a l’apartat 1, i fins i tot per a vendre el producte, si això calgués, amb subjecció, però, al que disposa el capítol IV.

Despeses

1. L’usuari d’un habitatge o d’un bé que no produeix fruits està obligat a atendre les despeses originades per la cosa usada, igual com l’usufructuari.

2. La mateixa norma s’aplica a l’usuari de la cosa que produeix fruits, si en disposa lliurement. Altrament, s’ha de fer càrrec de les despeses corresponents en la mesura que els fruits que resten a disposició del propietari no satisfacin l’import de les despeses.

Secció tercera

Dret d’habitació

Contingut

1. El dret d’habitació comporta el dret d’ocupar la part de l’immoble indicada en el títol constitutiu o, si no hi ha aquesta indicació, la part necessària per a atendre les necessitats d’habitatge del titular i de les persones que hi conviuen, encara que el nombre d’aquestes augmenti després de la constitució.

2. El dret d’habitació comprèn el dret d’ocupar les dependències i exercir els drets annexos de l’habitatge, d’acord amb les necessitats especificades en l’apartat 1.

Titular

El dret d’habitació només pot constituir-se a favor de persones físiques.

Convivència amb el propietari

En cas de convivència entre el propietari i l’habitacionista, ambdós han d’exercir el seu dret amb correcció, a fi de facilitar una relació normal entre l’un i l’altre, i amb les persones que convisquin amb ells.

Despeses

L’habitacionista resta rellevat de satisfer les despeses derivades de l’habitatge, sempre que en faci un ús normal. Són a càrrec de l’habitacionista les despeses que siguin individualitzables i les que es deriven dels serveis que ell mateix hi hagi instal·lat.

Disposició transitòria

Aquesta Llei no és aplicable als drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació constituïts abans que hagi entrat en vigor.

Disposicions finals

Primera

Dret vigent

Resten substituïts per les disposicions corresponents d’aquesta Llei els articles 279, 280, 281 i 282 de la Compilació del dret civil de Catalunya.

Segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de dos mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 20 de novembre de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Núria de Gispert i Català

Consellera de Justícia

(00.322.041)