SAP Barcelona, 3 de Julio de 2001
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2001:6669 |
| Número de Recurso | 288/1999 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Fecha de Resolución | 3 de Julio de 2001 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
SENTENCIA
Magistrades:
ll.lma. Sra. MARIA DOLORS PORTELLA LLUCH
Il.lma. Sra. LAURA PÉREZ DE LAZÁRRAGA VILLANUEVA
ll.lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA
Barcelona, tres de juliol del 2001
La Secció Primera de l'Audiéncia Provincial de Barcelona HA VIST en apel.lació les
actuacions número 279/97, seguides pels trámits dels incidents en el Jutjat de 1ª Instáncia i
Instrucció núm 3 d'Igualada a instáncies del Sr. Miguel i la Sra. Amparo ,
representats pel procurador Sr. Castro, contra el Sr Íñigo i la Sra Marcelina , representats per la procuradora Sra. Infante. Aquestes actuacions están pendents de
ser resoltes en virtut dels recursos d'apel.lació interposats per ambdues parts litigants contra la
senténcia de 16 de setembre de 1998, i la resolució de 20 d octubre de 1998 que l'aclareix, dictada
pel titular del Jutjat de Primera Instáncia.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la senténcia objecte d'ápel.lació és la següent: "FALLO: Que con estimación de las excepciones de falta de legitimación poasiva de la codemandada y de caducidad del acto de colocación de la valla que estrecha el camino deducidas por el procurador D. Jordi Dalmau Ribalta debo declarar y declaro haber lugar al interdicto de recobrar la posesión promovido ante este juzgado por la procurador Dª. Concepció Gabarró Rosell en nombre y representación de D. Miguel y Dª. Amparo En relación con el poste y valla colocado por el codemandado en el camino o rasa de acceso a la parcela NUM000 , subparcela g, y a que hacen referencia los hechos probados tercero y cuarto de esta sentencia,ordenándose que inmediatamente se reponga en posesión del mismo a los actores retirando los postes y vallas que impiden el acceso.
Se condena al demandado D. Íñigo al pago de las costas, así como los daños y perjuicios ocasionados y a la devolución de los frutos que hubiere percibido, todo ello, sin perjuicio de tercero y con reserva a las partes del derecho que puedan tener sobre la propiedad o posesión definitiva, respecto a la cual podrán accionar, si les interesase, en el juicio ordinario correspondiente"
Per resolució de 20 d'octubre de 1998 es va DECIDIR: "Rectificar el Fallo de sentencia dictada en las presentes actuaciones en fecha dieciséis de septiembre de 1998 en el sentido de añadir al mismo "se absuelve a Dª. Marcelina de todos los pedimentos que contra ella se formulaban en la presente causa ", y declarar no haber lugar al resto de aclaraciones y rectificaciones solicitadas por el procurador D. Jordi Dalmau Ribalta en nombre y representación D. Íñigo y Dª. Marcelina mediante escrito de 8 de octubre de 1998".
Ambdues parts litigants apel.laren contra la senténcia dictada pel titular del Jutjat de 1ª Instáncia i Instrucció núm 3 d'Igualada. Trameses les actuacions a l'Audiéncia Provincial, es va assenyalar per a la celebració de la vista pública el día 3 de maig d'enguany amb el resultat que consta a la diligéncia de la Secretária Judicial.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il.lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
La senténcia de primera instáncia estima l'excepció de falta de legitimació passiva respecte Doña. Marcelina i la caducitat de l'acció exercida respecte la tanca col-locada paral-lelament a la línia del camí. Per contra, la protecció interdictal sol.licitada és estimada respecte els pals i la tanca posats a l'entrada per impedir-ne el pas.
Els demandante recorren en apel.lació amb la petició de que sigui estimada totalment la seva demandada. Els demandats, per contra sol.liciten la seva integra desestimació, i subsidiáriament, que les costes causades per l'acció exercida contra Doña. Marcelina siguin suportades pels actors que la van demandar innecessáriament.
Els demandants, a mes, sol.liciten que es valori el testimoni del Sr. Jose Miguel desestimant incident de incapacitació, i subsidiária tatxa que va plantejar la part demandada.
Per raons de sistemática, será aquesta qüestió la primera que haurá de ser examinada per aquest Tribunal.
En el cinqué dels raonaments de la senténcia es declara la inhabilitat Don. Jose Miguel per declarar com a testimoni en aquest procediment, en considerar que incorre en la causa prevista a l'apartat 1 de l'article 1247 del Codi civil i, en conseqüéncia, acorda tenir el seu testimoni com si no s'hagués fet.
Don. Jose Miguel , persona que explota ágrícolament la parcela NUM000 propietat dels actors, segons ell mateix va reconéixer, va ser proposat cóm a testimoni pels demandants. La prova va ser admesa seríse que la part demandada formulés al.legacions respecte la procedéncia d'aquest testimoni ni s'oposés a la seva práctica. I no només aixó sino que, fins i tot, va presentar repreguntes d'on es deduia amb claredat suficient la relació que tenia el Sr. Jose Miguel amb la qüestió litigiosa (l'utilització d'un cami per accedir a la parcel.la que explota), circumstáncia que era, coneguda pels demandats. Consta a les actuacions, abans d'iniciar aquest procediment ja estava plantejat un incident anterior), la persona que va ser proposada com a testimoni va tenir un enfrontament verbal amb el mateix Don. Íñigo , degut al, pas d'una máquina per aquell camí, actuació que precisament ha intentat evitar el demandat amb l'actuació que s impugna en aquest litigi. No és lógic pensar, doncs, que els demandats, quan va ser proposada la prova testifical, no coneguessin el Sr. Jose Miguel , no sabessin la seva relació amb la qüestió litigiosa i en definitiva, amb la resolució que es dictes. No obstant aixó, res es va al.legar fins que la prova testifical va ser practicada, amb intervenció directa dels mateixos demandats que van presentar repreguntes, amb la petició que fos declarat inhábil per testificar, i subsidiáriament, tatxar-lo a efectes de valoració de la prova.
La inhabilitat d'una persona per testificar en un procediment determinat, pel fet de trobar-se en alguna de les causes previstes a l'article 1247 CC, és una qüestió diferent a la tatxa de testimoni que regulava l'article 660 i seg de la Llei d'enjudiciament civil LEC de 1881, aplicable al cas per raons de temporalitat.La causa d'inhabilitat determina la incapacitat d'un persona per ser testimoni, en canvi la tatxa no invalida, per ella mateixa, la seva declaració sinó que afecta la seva valoració. Així ho ha posat en relleu el Tribunal Suprem a la senténcia de 12 de novembre de 1998 i la de l'11 d'octubre del 2000. És per aquesta raó que la incapacitat o inhabilitat d'una persona es refereix a l'admissió mateixa de la prova testifical proposada, mentre la tatxa es remet a un moment posterior, el de la seva valoració a la senténcia ( STS 23 de novembre de 1990).
En el cas que s examina, en el moment de ser proposada la prova, ni el Jutge va considerar el Sr. Jose Miguel inhábil per declarar com a testimoni, ni ho van plantejar els demandats. En un supósit semblant, el Tribunal Suprem va negar que s'hagués infringit l'article 1247 CC pel fet que s'haguessin valorat, conjuntament amb d'altres proves, les declaracions efectuades per aquell en qui incorria causa d'inhabilitat ( STS de 12 de novembre de 1998).
Altrament, la tatxa d'un testimoni no és mes que un sistema per qüestionar una prova testifical o desvirtuar les seves declaracions perqué determinades circumstáncies ( article 660 LEC) que ha callat ( "...si no les hagués confessat en la seva declaració"; article 661 LEC) permeten dubtar de la seva veracitat. En el cas que s examina, el sr. Jose Miguel no ha negat que sigui la persona que explota directament la parcela NUM000 i per tant la seva directa relació amb la qüestió litigiosa, per tant, no qüestionada en el moment processal oportú la seva capacitat per testimoni, la procedéncia de la tatxa és més que dubtosa. En tot cas, perú, és coneguda la doctrina jurisprudencial segons la qual la declaració d'un testimoni tatxat no deixa de ser válida, sens perjudici de la valoració que pugui meréixer pel Tribunal, de conformitat amb el que estableix l'article 1248 CC ( STS 6 d'octubre de 1994,12 de juny de 1998, 2 de desembre de 1998 .) Com es raoná a la senténcia d'11 de octubre del 2000, remetent-se entre d'altres a les de 6 de maig de 1983 i 3 de desembre de 1984, "la tatxa no impedeix que el testimoni prestat sigui tingut en compte i cregut pel jutge si adquireix el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba